«Han estat tres anys difícils per la nostra imputació per l'1-O»

L'intendent Jordi Dalmau és des de principis de mes el cap dels Mossos d'Esquadra a la Regió Policial de Ponent. Des de l'octubre del 2017 era el número 2 de la zona i relleva el comissari Xavier Monclús, que ha passat a segona activitat a petició pròpia. Dalmau, de Vilanova de Bellpuig, va entrar a l'Escola de Policia el 1992, és llicenciat en Dret i ha desenvolupat pràcticament tota la seua carrera a Lleida. Va ser exculpat al costat de tres comandaments més de suposada inacció en el dispositiu policial de l'1-O.

El 27 de novembre els Mossos van anunciar una àmplia reestructuració de la seua cúpula després de la restitució del major Trapero al capdavant del cos. Uns canvis que van afectar les dos prefectures a Lleida, la de Ponent i la del Pirineu Occidental. D’aquesta forma, Trapero va nomenar el comissari Joan Figuera com a responsable del Pirineu en substitució de Miquel Esquius i, a Ponent, l’intendent Jordi Dalmau en substitució del comissari Xavier Monclús. Aquest últim relleu es va materialitzar el 9 de gener. Fins fa dos setmanes era el subcap de la regió policial.

Com afronta aquest ascens i quins són els seus objectius?

Són tres anys i mig de subcap per la qual cosa tinc clar que tindré un línia continuista. Els grans objectius sempre han estat els mateixos. Aspirem que tota la gent que viu a Ponent tingui una sensació de seguretat raonable. Quant a robatoris, passa per continuar treballant per lluitar contra els que es produeixen en domicilis, que suposa una agressió a la intimitat de les persones; els robatoris a les zones comercials i a les zones agrícoles. Volem minimitzar al màxim els accidents i les víctimes de trànsit. I un altre aspecte bàsic és la lluita contra la violència de gènere.

Suposo que vostè no necessita un període d’adaptació al càrrec perquè fa molts anys que treballa a Lleida.

Sóc a la zona des del desplegament del cos. Vaig començar a Tàrrega i he estat un dels responsables de les tres àrees bàsiques policials: Segarra-Urgell, Segrià-Garrigues-Pla d’Urgell i Noguera. No és una zona desconeguda per a mi.

Una de les queixes recurrents que es fa des de Lleida és la falta d’agents. És certa aquesta sensació de falta de personal?

La meua sensació és que tenim una plantilla relativament ben dimensionada i donem cobertura als serveis bàsics. Si tinguéssim més agents, tindríem feina per a ells. És cert que en els últims anys hi ha hagut jubilacions i, en canvi, no hi ha hagut noves promocions.

Arribaran nous agents?

Cal veure-ho. El que és veritat és que hi ha molts agents lleidatans destinats a altres províncies. L’increment de plantilla ha de suposar el seu retorn.

La pandèmia ha suposat un canvi en la manera de treballar. També a la policia. Part de la seua tasca ara passa per fer complir les restriccions sanitàries i de mobilitat.

Nosaltres continuem fent el nostre treball diari, al qual s’ha sumat tot el que va relacionat amb la pandèmia. Es fan controls però és impossible ser a tot arreu. Jo sempre dic que les normes apel·len directament el ciutadà, que és qui ha de ser responsable.

Hi ha gent que dubta que les multes s’arribin a cobrar mai. Tenen la sensació que les infraccions quedaran impunes?

Els Mossos d’Esquadra fem el que tenim el deure de fer. Les aixequem i les tramitem i, a partir d’aquí, hem de creure que es multarà.

També ha suposat un repunt de delictes de desobediència i atemptat a l’autoritat.

Hi ha situacions complexes i hi ha persones que no estan d’acord amb les normes. Per sort, a Lleida només hi ha hagut casos puntuals.

També han estat al centre de la polèmica pels dispositius en desnonaments. Se’ls criminalitza per això?

És un drama social. La policia es troba al mig perquè, en pràcticament tots els casos, està complint una resolució judicial. Encara que aquestes i altres accions no ens puguin agradar, no estem en disposició de decidir. Mirem de fer-ho amb el mínim d’incidents o d’utilització de la força.

Quant al tràfic de drogues, hi ha hagut un increment de les plantacions de marihuana.

A Lleida i a la resta de Catalunya és un dels delictes que van creixent exponencialment. A més, darrere de la marihuana hi ha un gran negoci i ens preocupa no només el cultiu i venda sinó el que porta associat, com organitzacions criminals i altres delictes.

Vostè i 3 comandaments més a Ponent van ser imputats per inacció en el referèndum de l’1 d’octubre. Va ser un moment dur?

Han estat tres anys difícils, no només per la nostra imputació sinó per tot el que ha suposat a nivell del cos. Crec que la millor notícia que hem tingut últimament és l’absolució del major Trapero, que no és només la seua absolució sinó que la sentència ratifica l’actuació del cos l’1-O. Va suposar una crisi important i esperem que s’hagi girat full.

El seu cas ja no va arribar a judici. Va ser una cosa molt important per a vostès que la causa s’arxivés d’ofici?

Vam tenir l’oportunitat d’explicar-nos davant del jutge i la causa es va arxivar, com no podia ser d’una altra manera.

Sempre van defensar que van fer el que se’ls va manar.

Pensar una altra cosa és anar més enllà. Vam intentar donar compliment a l’ordre judicial de la millor manera. Aquest va ser el nostre objectiu l’1 d’octubre. No n’hi havia cap altre.