«El sistema immune dels nens s'adapta millor als virus»

Per què el nostre sistema immunitari no és tan eficaç contra nous virus?

En primer lloc, hauríem de dir que aquests virus, com el SARS-CoV-2, no són nous. Ja existien abans, tot i que afectaven animals. En algun moment fan el salt i la infecció passa als éssers humans: es diu zoonosi. Aquestes infeccions solen produir malalties més greus perquè el patogen té més virulència al trobar-se en un ambient nou amb característiques de creixement més favorables i perquè el sistema immunitari del nou hoste no té cap tipus de resposta protectora prèvia. Les zoonosis han tingut lloc des de sempre entre animals. En els éssers humans, el contacte íntim o la ingestió de carn d’animals ha portat aquest pas al llarg de l’existència de la humanitat. La tuberculosi, que és causada per un micobacteri que es creu que va fer el salt als humans fa milers d’anys, i el virus que causa la sida són exemples de zoonosi. El de la grip és un altre exemple en el qual periòdicament es produeixen noves soques després del seu pas per animals com el porc i aus. Aquestes infeccions acostumen a ser millor tolerades en la infantesa i la joventut que durant la vellesa, perquè durant les primeres etapes de la vida el sistema immunitari és més flexible i té una millor capacitat de respondre, mentre que en etapes més avançades és més feble i la seua resposta, limitada.

Per què el sistema immunitari reacciona d’una forma excessiva contra la Covid en algunes persones i n’ataca els òrgans vitals?

Davant de qualsevol infecció, el nostre sistema immunitari produeix una important quantitat de molècules amb diferents funcions, amb la intenció de frenar la infecció. Un grup d’aquestes molècules, conegudes com citocines, tenen la funció d’activar la resposta general de l’organisme davant la infecció, per exemple, induint febre o promovent la producció de noves molècules i cèl·lules del sistema immunitari que atacaran el patogen. Les citocines també tenen la funció d’activar i comunicar entre si les mateixes cèl·lules del sistema immunitari. La producció de citocines està molt ben regulada a causa que a concentracions altes són tòxiques. En alguns pacients de Covid es produeix un quadre clínic que es coneix amb el nom de Síndrome d’Alliberament de Citocines (o també coneguda com Tempesta de Citocines), en el qual es dona una producció massiva d’aquestes molècules que causa un gran dany al pacient. No se sap per què en aquestes persones es dona una producció tan elevada de citocines. Recentment, s’ha descobert que al voltant d’un 15% d’aquests pacients tenen defectes de la funció d’un altre grup de molècules amb efectes antivírics, els interferons de tipus 1. Es creu que en aquests pacients aquesta disfunció podria estar darrere de la Síndrome d’Alliberament de Citocines que pateixen. En la resta de pacients amb Síndrome d’Alliberament de Citocines, se sospita que podrien donar-se defectes encara no descoberts de la funció d’altres molècules. D’altra banda, cal tenir en compte que el sistema immune respon de forma diferent en cada persona. Per exemple, en algunes persones el sistema tendeix a generar respostes inflamatòries majors que en altres davant del mateix patogen. Això ve determinat genèticament, igual com hi ha persones que pateixen al·lèrgies o malalties autoimmunes i d’altres no. D’altra banda, influeix l’edat de la persona i altres particularitats com l’obesitat o la hipertensió, que podrien alterar la resposta immunitària, per exemple, sent més inflamatòries. Tot això en el seu conjunt podria explicar per què algunes persones desenvolupen la Síndrome d’Alliberament de Citocines.

És optimista sobre la durada de la immunització per les vacunes o el seu efecte serà limitat?

Sí. És una immunitat generada tant a través de la producció d’anticossos bloquejants com de limfòcits T específics contra el virus. Els qui van participar en els assajos de les primeres vacunes d’ARN fa vuit mesos encara tenen una bona resposta protectora i, per això, tot fa pensar que la immunitat que indueixen aquestes vacunes d’ARN serà llarga i crec que fins i tot podria arribar a ser d’anys. De tota manera, és la primera vegada que s’utilitzen vacunes d’ARN. Per tot això, fa falta més temps i experiència per saber si la protecció serà duradora o no.

No obstant, hi ha persones que han patit la Covid i que s’han tornat a infectar.

Pel que he pogut llegir, el nombre de casos reportats de reinfeccions ha estat baix. Tanmateix, això no és una particularitat del virus SARS-CoV-2. Al llarg de la nostra vida patim reinfeccions amb patògens d’altres malalties infeccioses que ja hem tingut en el passat. Precisament, ja que tenim una resposta immunològica prèvia duradora (fins i tot per a tota la vida en un nombre significatiu de malalties), freqüentment patim la infecció de forma asimptomàtica o amb molt poques manifestacions clíniques.

Ens haurem d’acostumar a l’aparició periòdica de nous virus?

La humanitat ha patit des de sempre infeccions greus per virus, bacteris i altres patògens que amb freqüència han causat epidèmies. No fa ni un segle que es van descobrir els antibiòtics, que amb les vacunes ens protegeixen de malalties més greus, i hi ha hagut una millora de les condicions sanitàries i nutricionals de la població. Tot això, al costat d’un gran progrés econòmic. Ens hem acostumat a viure sense patir infeccions ni epidèmies greus, quan és l’excepció en la història de la humanitat.

Alguns epidemiòlegs, ambientalistes i altres experts creuen que l’estil de vida actual podria afavorir l’aparició de noves epidèmies. Cal tenir en compte que la gent viatja més i això afavoreix la transmissió, i el que fa un segle podia tardar mesos o anys a disseminar-se arreu del món, ara és en qüestió d’hores o dies.

Alguns ambientalistes creuen que el canvi climàtic, juntament amb l’extinció o disminució d’espècies animals, podria afavorir l’aparició de noves zoonosis.

«L’estil de vida pot afavorir noves epidèmies»