Front comú de les institucions per captar fons europeus per modernitzar Lleida
Diputació, Paeria, les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, UdL i Generalitat fixaran els àmbits prioritaris per a la recuperació econòmica
Les principals institucions lleidatanes van anunciar ahir que treballaran per modernitzar la província a través de fons europeus fixant entre totes els àmbits prioritaris on invertir. Aquest grup, que s’autodenomina el G-6, el formen les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, la Paeria, Diputació, Universitat de Lleida (UdL) i Generalitat. Els seus responsables recalquen que els pilars per a la recuperació econòmica de la província seran especialment la digitalització i l’impuls a l’economia verda i sostenible. Així ho va assegurar ahir durant l’acte de presentació d’aquest acord el president de la Cambra de Lleida, Jaume Saltó, que va destacar que es tracta d’un fet “històric i únic” i que l’objectiu és que Lleida “sigui el referent del sud d’Europa en el sector agroalimentari i la digitalització”.
L’objectiu més pròxim a què hauran de fer front aquestes institucions és presentar un programa per optar als fons europeus Next Generation, el termini de sol·licitud de subvencions dels quals acaba a l’abril, encara que ningú va detallar quina quantitat de diners podria rebre el territori, excepte el president de la Diputació, Joan Talarn, que la va xifrar en més de 250 milions d’euros.
“Cada institució crearà unsgrups de treball a partir de les nostres metes conjuntes”, va dir Saltó, que va posar èmfasi en el fet que “si tenim clar què volem ser, hi haurà un projecte, la qual cosa suposarà llocs de treball i inversions”. El president de la Cambra de Lleida va afegir que els objectius d’aquest acord entre institucions s’enfocaran principalment a “assegurar la viabilitat econòmica de la producció agrícola i ramadera, impulsar un model empresarial i industrial sostenible, modernitzar i digitalitzar el camp i el territori, millorar els serveis de les administracions i desenvolupar una base sòlida de capital humà arrelada al territori”.
Per la seua part, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va elogiar aquest “alineament institucional que ens proporciona oportunitats interessants per créixer junts”. Va assenyalar que per part de l’ajuntament la seua feinase centrarà en “millores de l’espai públic com la creació de refugis climàtics, una xarxa de camins verds i potenciar l’Horta com un sector estratègic clau des del punt de vista agroalimentari i ecològic”. Va remarcar com a “crucial” potenciar instruments com el laboratori d’investigació agroalimentària Inno4agro i va afirmar que buscaran la manera de “potenciar el turisme agroalimentari sostenible i crear un mapa de les necessitats socials de la ciutat”.
Per la seua banda, el president de la Diputació, Joan Talarn, va advocar per apostar per la bioeconomia i promoure energies verdes, “cosa que no serà possible sense la digitalització del territori”. És per això que tant Talarn com Saltó van advocar per desplegar la tecnologia 5G “a tot el territori com més aviat millor pel benefici tant empresarial com de modernització que comportaria”.
Finalment, el rector de la UdL, Jaume Puy, va remarcar la necessitat de tenir “una universitat de primer nivell que formi persones competitives i que no hagin de lluitar amb desavantatge pel fet d’haver estudiat a Lleida i que es quedin aquí”. Per això, va advocar per potenciar la UdL i el parc de Gardeny