Arranca la campanya electoral, condicionada per la pandèmia i pendent encara del tribunal

La del 2017 ja va ser presentada com la campanya electoral més atípica, marcada com va estar per uns comicis convocats arran del 155 en què els presos de l’1-O es van quedar a la presó per ordre del Tribunal Suprem. Poc més de tres anys després, la campanya del 14-F no només és atípica sinó també incerta i estrambòtica.

La pandèmia ha embolicat la troca i els quinze dies que queden al davant (si la justícia no diu el contrari) estan marcats per una agenda bàsicament digital. Xarxes socials, webinaris, podcasts o mítings en streaming seran el pa de cada dia, mentre que el tercer grau aprovat ahir per als líders del procés a la presó podria justificar alguns dels pocs actes presencials que s’aniran convocant també a Lleida.

La incertesa escatxiga d’entrada la mateixa data de les eleccions, amb la qual de forma majoritària els partits (tret del PSC) no estan d’acord. Està sobre la taula del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que inicialment va revocar la suspensió de les eleccions acordada per la Generalitat, que pretenia celebrar-les el 30 de maig.

L’alt tribunal català podria encara canviar la data dels comicis. Els dubtes segueixen per la participació o no dels polítics presos a la campanya, si bé no formen part aquesta vegada de les llistes, ja que la Fiscalia no ha comunicat encara si recorrerà la decisió de les juntes de tractament de les presons i de la Generalitat sobre el tercer grau penitenciari. Ja ho va fer anteriorment i el Suprem li va donar la raó.

Les eleccions no són un partit de futbol, que es dirimeix en 180 minuts. Tampoc s’haurien de decidir en els quinze dies de campanya ja que tradicionalment el votant té més o menys clara una opció política. Tanmateix, també això és dubtós: un estudi preelectoral del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), publicat el 21 de gener, eleva a gairebé el 40% el percentatge d’indecisos.

A Lleida serien el 39,9%, és a dir, que quatre de cada deu lleidatans no saben encara qui votar. Aquesta xifra i l’amenaça de l’abstenció per la por d’anar a votar per la pandèmia, que només pot contrarestar el vot per correu, donen més interrogants sobre uns comicis inèdits en tots els sentits. I quant a la campanya, el confinament municipal minva les possibilitats de celebrar grans actes polítics encara que sobre el paper els electors puguin saltar-se els tancaments perimetrals.

A Lleida, cada partit té els seus propis interrogants. Divuit llistes es presenten a les eleccions al Parlament per aconseguir els 15 diputats territorials d’un total de 135. D’aquestes, cinc tenen actualment representació: les escindides Junts per Catalunya i PDeCAT (amb 6 diputats); ERC (amb 5); Ciutadans (3) i el PSC (1). Entre els dubtes, caldrà veure l’efecte que desplega Ramon Tremosa com a cap de llista de Junts i quina representació aconseguirà el PDeCAT de Marc Solsona, ja lluny de la formació de Puigdemont. També Marta Vilalta s’estrena com a cap de llista, en aquest cas d’ERC, i anirà acompanyada de l’exconsellera a l’exili Meritxell Serret després de la sortida de Bernat Solé, inhabilitat pel TSJC. El socialista Òscar Ordeig confia que l’efecte Illa desembarqui a Ponent i podria guanyar més d’un escó. Per la seua banda, tant el Partit Popular, com la CUP i En Comú Podem aspiren a aconseguir la representació que van tenir i van perdre el 2017 (els dos primers) i el 2015 (ICV).