Els investigats pels comptes de l'EMU recorren la interlocutòria del jutge i neguen delictes

Els responsables de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) el 2015, quan governava el PSC, contra els quals el titular del jutjat número 2 de Lleida ha ordenat continuar les diligències al veure indicis de delictes societari, falsificació de documents i tràfic d’influències, han presentat un recurs d’apel·lació en el qual rebaten les acusacions i demanen el sobreseïment de la causa. Aquest procediment judicial es va iniciar arran d’una querella presentada l’any 2018 pel llavors líder del grup del PDeCAT i actual primer tinent d’alcalde, Toni Postius. Alguns dels acusats són l’actual cap de l’oposició, Fèlix Larrosa; l’exregidora i diputada Montse Mínguez; la portaveu de Cs, Ángeles Ribes; i l’exedil del PP, Joan Vilella. Larrosa, Ribes i Vilella van afirmar sentir-se “absolutament tranquils” i van recordar que la Fiscalia va demanar l’arxivament de la causa.

El recurs defensa que les discordances entre els comptes del 2014 i les xifres d’aquell any presentades al Registre el 2015 responen a una “modificació significativa dels valors d’aquestes existències” i diu que aquest canvi “no comporta una falsedat sinó una obligació comptable”. “Es tracta d’un deure fer aquestes correccions i, per tant, la infracció legal no es produeix per fer aquestes correccions, sinó precisament per no fer-les”, subratlla. Respecte als 21,9 milions d’euros de les obres del cobriment de les vies del pla de l’estació pendents de repercussió que es van traslladar a la partida de “terrenys i solars urbanitzats”, el recurs indica que “no s’ha comptabilitzat dos vegades les obres d’urbanització pendents de repercutir” i assenyala que els mateixos saldos es van mantenir als comptes “dels anys posteriors i els auditors no han fet cap observació negativa”. Així mateix, veu una actuació totalment “incongruent” per part de Toni Postius i qualifica de “difícilment sostenible” que “la imatge incorrecta de la situació patrimonial de l’empresa” podria haver facilitat que la Paeria firmés un crèdit a l’EMU amb el vistiplau de la Generalitat. A més, recalca que “cap dels fets no descriu conductes que puguin subsumir-se al delicte de tràfic d’influències”.

El recurs se centra a plantejar la inexistència d’indicis penals sinó només qüestions comptables

Larrosa destaca que “els comptes de l’EMU dels anys 2018 i 2019 es van aprovar amb les mateixes posicions comptables que el 2015, cosa que és una clara evidència que hi ha hagut voluntat manifesta de Postius de generar descrèdit cap als que governàvem anys enrere”. Va incidir en aquest sentit que té “confiança que s’acabarà resolent en justícia perquè no parla d’indicis penals sinó comptables”.

Va recalcar, a més a més, que “entre el 2014 i el 2020 han intervingut diferents auditors i tots van validar el procediment”. Vilella va dir que “els comptes EMU es van fer bé i que estaven avalats per part de l’interventor i el secretari general” i va aconsellar a Postius “controlar els seus edils actuals perquè estan demostrades irregularitats contracturals”.