EQUIPAMENTS TRANSPORTS
Última parada: març del 2022
L'estació d'autobusos del carrer Saracíbar passarà a ser de titularitat municipal d'aquí a poc més d'un any, mentre ara la Paeria tramita el pla per construir la nova || Els veïns i l'actual empresa concessionària proposen que se li doni un ús comercial per revitalitzar la zona
A l’esquerra, les andanes de l’estació d’autobusos. A la dreta, les taquilles per comprar bitllets, la majoria tancades i sense haver-se reformat des del 1972.
La Paeria ha obert el debat sobre la ubicació de la nova estació d’autobusos, mentre l’actual, al carrer Saracíbar, s’esllangueix. És de titularitat municipal i la concessió acaba el març del 2022, quan la gestió tornarà a mans de la Paeria. Tant l’actual concessionària com els veïns esperen que aquest espai serveixi per revitalitzar la zona donant-li un ús comercial. No obstant, l’última paraula sobre aquest equipament, que va nàixer envoltat en polèmica i finalitzarà la singladura com un lloc degradat, la tindrà la Paeria. Això sí, amb tota seguretat haurà de funcionar un temps més com a terminal d’autobusos, ja que la nova encara no estarà a punt.
Oberta el 24 de març del 1972, l’estació va tenir uns inicis “dignes del millor culebró”. Així ho defineix el que va ser-ne gerent i és actual conseller de la cooperativa que la gestiona, Manuel de Sárraga, que detalla que “als anys seixanta els autobusos aparcaven al davant de l’actual subdelegació del Govern i era un caos”. Per això, el llavors alcalde, Juan Casimiro Sangenís, va contactar amb empresaris del carrer Sant Antoni per impulsar el projecte d’una estació, que s’erigiria sobre l’antic mercat de Sant Lluís. Anys més tard, va trobar persones interessades. “La van finançar a parts iguals els comerciants de Sant Antoni i la cooperativa Nuestro Hogar i la posada en marxa es va demorar diverses vegades per les obres, ja que inicialment no es preveia que fos una estació coberta”, recorda De Sárraga. Va ajudar a revitalitzar la zona, “però a nivell de mobilitat, no com a pol comercial”, diu. Per això, opina que “si la nova s’ubica als Docs i La Meta no revitalitzarà comercialment Príncep de Viana, però sí que millorarà la mobilitat”. Respecte al que passarà el març del 2022 amb l’actual, De Sárraga ho té clar: “La concessionària l’hi tornarà a la Paeria immediatament. Va ser un equipament que a Lleida li va sortir gratis, les administracions no s’han preocupat de mantenir-la i no ha donat beneficis.”
Es va estrenar aquell dia i la van pagar els comerciants del carrer Sant Antoni i la cooperativa Nuestro Hogar
Afegeix que “a mitjans dels 2000, es va negociar que la FNAC s’hi instal·lés, però la crisi del 2008 va fer que saltés tot pels aires”. És per aquest motiu que advoca perquè “hi ha d’haver un equipament comercial, encara que em temo que estarà un temps buit, la qual cosa n’accentuarà la degradació”. Per la seua banda, el president dels veïns d’Instituts-Sant Ignasi, també demana “donar-li un ús comercial, que revitalitzarà la zona i crearà un nou pol comercial a la ciutat”.
Una terminal que mai va tenir una inauguració oficial Una de les peculiaritats de l’actual estació de busos és que no va tenir mai una inauguració oficial. Així ho assegura Manuel de Sárraga, que va ser-ne gerent, i que ho atribueix “als dubtes de l’ajuntament a posar en marxa l’equipament al llarg del 1971 i el 1972”. Això va provocar que “alguns transportistes arribessin a amenaçar l’ajuntament i, finalment, la van obrir pel seu compte”, diu De Sárraga.
A l’esquerra, les andanes de l’estació d’autobusos. A la dreta, les taquilles per comprar bitllets, la majoria tancades i sense haver-se reformat des del 1972.
A l’esquerra, les andanes de l’estació d’autobusos. A la dreta, les taquilles per comprar bitllets, la majoria tancades i sense haver-se reformat des del 1972.
A l’esquerra, les andanes de l’estació d’autobusos. A la dreta, les taquilles per comprar bitllets, la majoria tancades i sense haver-se reformat des del 1972.
A l’esquerra, les andanes de l’estació d’autobusos. A la dreta, les taquilles per comprar bitllets, la majoria tancades i sense haver-se reformat des del 1972.
