La vacuna d'Oxford, cancel·lada a Sud-àfrica per baixa eficàcia davant de la variant local

El Govern de Sud-àfrica va decidir suspendre l’aplicació de la vacuna desenvolupada per la Universitat d’Oxford i AstraZeneca després que un estudi mostrés una eficàcia molt limitada contra la variant del coronavirus (501Y.V2 o B.1.351) descoberta al país.

El ministre de sanitat sud-africà, Zweli Mkhize, i alguns dels experts que lideren la resposta contra la covid-19, van anunciar a última hora de diumenge la mesura en una compareixença de premsa virtual. "És temporal fins que estudiem el pròxim pas", va assegurar Mkhize, que treballarà ara a contrarellotge amb el seu equip per replantejar l’estratègia de vacunació del país de l’Àfrica més colpejat per la pandèmia.

La decisió de no aplicar la vacuna de AstraZeneca (única que havia arribat de moment al país) es va prendre després que es coneguessin les dades preliminars d’un estudi desenvolupat per la Universitat d’Oxford i la Universitat de Witwatersrand (Johannesburgo).

Segons aquest estudi, que es publicarà aquest dilluns però les troballes del qual avançava diumenge el diari britànic Financial Times, la solució oferia només al voltant d’un 22 % d’eficàcia contra casos lleus i moderats de la variant 501Y.V2 (o B.1.351). Aquesta es va descobrir al país el desembre passat i des d’aleshores es va tornar dominant. És un 50% més contagiosa, segons les dades recollits fins ara, però no s’ha manifestat amb més gravetat per als pacients.

Es desconeix si, malgrat la seua baixa eficàcia general, la vacuna d’Oxford és o no efectiva per prevenir casos severs de covid-19; és a dir, morts i hospitalitzacions, ja que les persones implicades en l’estudi pertanyien a grups de baix risc: 2.000 persones que eren majorment adults joves i amb bona salut.

"Són notícies molt decebedores. El que he d’emfatitzar és que dos terços (dels contagis) de l’estudi van ser per infecció suau i un terç per malaltia moderada. El que les dades no ens diuen és si protegeix contra malaltia greu", va recalcar l’expert en vacunació Shabir Madhi, professor de la Universitat de Witwatersrand.

Les notícies obliguen el país austral a replantejar la seua estratègia de vacunació, després de l’optimisme que havia despertat fa només una setmana la recepció del primer lot de vacunes.

En concret, es tractava d’un milió de dosi de AstraZeneca que van arribar procedents del Serum Institute de la India i que Sud-àfrica esperava poder començar a aplicar als treballadors sanitaris en els propers dies.

La prioritat ara per a Pretòria serà que estiguin disponibles com més aviat millor les primeres dosis de vacunes de Johnson & Johnson i de Pfizer/BioNTech, que sí que han demostrat prou eficàcia contra la variant de coronavirus dominant a Sud-àfrica. Sud-àfrica està també ja en converses amb altres productors de vacunes. Malgrat aquest revés, Sud-àfrica manté la seua previsió de començar a immunitzar els seus treballadors sanitaris aquest mateix mes.

Fins ara, Sud-àfrica en va comptabilitzar 1.476.135 de casos de covid-19. És, amb molta diferència, el país de l’Àfrica més afectat per la pandèmia. D’aquests caos, 1.360.204 són ja pacients donats d’alta i 46.290 van acabar en mort.

La notícia obre també interrogants per a la campanya de vacunació en altres països de l’Àfrica, especialment els limítrofs amb Sud-àfrica, ja que s’haurien d’enfrontar al mateix problema amb la vacuna d’Oxford si la variant sud-africana s’estengués a altres zones del continent.

Pel seu baix cost, les millors opcions d’adquisició a través del Serum Institute indi i les seues condicions més fàcils de conservació, de AstraZeneca són procedents bona part de les dosis que el continent s’ha assegurat, de moment, a través de la plataforma COVAX o el mecanisme de compra conjunta de la Unió Africana.