Debat aclaridor en un panorama electoral obert hores abans del 14-F

Del foc a les brases. El 21 de desembre del 2017 es van celebrar eleccions al Parlament.

Hi va haver unanimitat en el fet que van ser atípiques. Es van convocar des de Madrid, ja que s’havia destituït tot el govern de la Generalitat en aplicació de l’article 155, hi havia candidats a la presó, a l’exili.Diumenge serà la revàlida. I de nou es repeteix l’adjectiu d’atípiques.

I no només perquè el panorama polític no ha fet més que complicar-se en aquests tres anys, sinó perquè se celebraran en plena pandèmia per imposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i contra el criteri de la majoria de formacions polítiques que aspiren a governar la Generalitat. Però encara que la Covid ho hagi trastocat tot i no s’hagin fet mítings multitudinaris ni visites a mercats, sí que es va mantenir la tradició de tancar la campanya a Lleida amb el debat del Grup SEGRE.

Els vuit candidats sabien que era la seua última oportunitat per convèncer indecisos i la van aprofitar, conscients que les enquestes dibuixen un panorama molt obert. Al debat, moderat per Santi Roig, subdirector de Lleida Televisió, la pandèmia va ser la gran protagonista.

Marta Vilalta, candidata d’ERC, va ser la primera a intervenir-hi i ho va fer en clau institucional. Va defensar la tasca del Govern i va destacar que havia estat “complicadíssim” gestionar la crisi sanitària sense disposar de recursos, alhora que va posar en relleu la feina feta, com el nou edifici annex a l’Arnau, les ampliacions dels CAP de Tàrrega i la Seu d’Urgell i la contractació de sanitaris i professors.

“Es pot ser crític, però nosaltres no hem dimitit com el ministre Illa”, va etzibar. Ramon Tremosa, cap de llista de Junts per Catalunya, es va mostrar molt crític amb la inoperància del Govern central que, segons el seu parer, no ha sabut aprofitar els recursos que oferia la Unió Europea per trampejar la crisi sanitària.

Amb un discurs de marcat accent econòmic, va dir que, mentre que Catalunya va pagar just abans de la pandèmia prop de 80.000 milions en impostos, el pressupost de la Generalitat és de 27.500. Marc Solsona, líder del PDeCAT, va afirmar que hi ha hagut sectors “que han estat assenyalats de manera injusta”, entre els quals va situar els agricultors i els hotelers, i va demanar que mentre hi hagi restriccions els pagaments de les cotitzacions dels autònoms es facin en funció dels ingressos.

Jorge Soler, número 1 de Ciutadans per Lleida, va qualificar de “millorable” la gestió de la pandèmia que han fet els governs de Madrid i Barcelona i va demanar canviar els aplaudiments sanitaris per “fets”. “Si no volem tornar a veure sanitaris protegint-se amb bosses d’escombraries perquè no tenen EPI, s’ha de posar diners”, va dir, i va qualificar de “vergonya” el que ha passat en residències com la de Tremp.

Òscar Ordeig, cap de llista del PSC, va avalar la gestió del govern de Pedro Sánchez i el seu exministre de Sanitat i ara candidat socialista, Salvador Illa. “L’Estat ha destinat 3.000 milions d’euros a lluitar contra la Covid.” Pau Juvillà, candidat de la CUP, va fer una defensa a ultrança de la sanitat pública, va recordar que “retallar mata” i va reivindicar “una farmacèutica pública”.

La líder del PP a Lleida, Marisa Xandri, va qualificar d’“arbitràries i injustes” les restriccions sanitàries i va assegurar que Catalunya és la comunitat en la qual menys s’inverteix en sanitat. Per la seua part, Jaume Moya, d’En Comú Podem, va assenyalar “Boi Ruiz, d’infausta memòria”, com un dels artífexs de la “mercantilització de la sanitat pública”, i va dir que el 50 per cent dels recursos van a mans privades.

Els vuit candidats no es van mullar quant a possibles pactes, però va quedar clar que hi ha dos grans blocs en la manera de concebre la relació entre Catalunya i Espanya. Per a Xandri, “és un debat absurd”. Moya va qualificar de “fracàs” tant el model monàrquic com la via unilateral i va defensar la taula de diàleg. Vilalta va posar èmfasi en la necessitat de posar fi a la “judicialització” de la política i va tirar d’eslògan per assegurar que la “via àmplia suma”, posant com a exemple l’acord assolit al govern de la Paeria de Lleida.

Tremosa va alertar Ciutadans que el famós suflé independentista es manté intacte mentre que segons les enquestes “els que baixen són vostès”, alhora que va reivindicar l’1-O. “Casado va ser honest quan l’altre dia va reconèixer que no s’hauria d’haver carregat contra els votants.

El PP pagarà molts anys aquesta equivocació.” Solsona va ser molt crític amb els seus fins ara socis de Junts, als quals va demanar “honestedat” i “autocrítica”.

Soler, per la seua banda, va advocar per “girar full” i Ordeig va assegurar que “no hi haurà una república ni un referèndum” i va dir que, encara que “no neguem el problema”, fa falta “una nova etapa”. Juvillà va demanar anar a votar “perquè l’Estat lamina totes les lleis”.

La gestió dels migrants, molts dels quals sense papers, que malviuen als carrers de Lleida a l’espera de trobar feina al camp, va obrir un altre dels fronts, així com la polèmica per l’art originari de les parròquies segregades del bisbat de Lleida que el TSJA ordena entregar a Barbastre ). Hi va haver discrepàncies, però no acritud, i molt fair play entre els candidats.

L’examen, demà.