La febre dels horts solars arriba a l'Horta i posa en alerta veïns i agricultors

Els denominats “horts solars”, grans instal·lacions de plaques fotovoltaiques que produeixen electricitat, s’han convertit en una preocupació per als veïns de les partides de l’Horta. Aquests equipaments, la construcció dels quals s’estudia en diversos punts de la província, suposarien perdre sòl fèrtil i cultivable als agricultors, a banda de restar valor agroalimentari i natural a aquesta part de la ciutat.

És per això que els presidents veïnals han demanat tant a la Paeria com a la Generalitat investigar si és legal o no que aquests horts s’instal·lin en un espai d’interès natural com l’Horta, ja que a part de perdre terreny cultivable “cediríem un espai natural per a l’especulació energètica”.

Segons va explicar el president de la comissió de l’Horta de la Federació de Veïns (FAV), Francesc Montardit, “estem treballant per veure quina és la normativa sobre aquest tipus d’instal·lacions, ja que ens fa por que empreses s’instal·lin aquí amb aquesta finalitat, com ocorre en altres municipis”. Va dir que volen conèixer bé què diu la legislació en aquest sentit “per saber els límits i que no hi hagi aglomeracions de plaques solars”. Va recalcar que podria regular-se amb l’ordenança de l’Horta, pendent d’aprovació per part de la Paeria des de fa més d’un any.

Per la seua part, la presidenta veïnal del Camí de la Mariola, Marina Pifarré, va assegurar que “ja hi ha unes quantes empreses que han ofert una important suma de diners a agricultors jubilats per poder fer horts solars als seus terrenys i creiem que s’hauria de fixar per llei que si una zona és d’ús agrícola estiguin prohibits aquest tipus d’explotacions”.

Una opinió que va compartir el seu homòleg de la partida de Rufea, Adrià Drago, que va recalcar que “hi ha inquietud sobre aquest tema i el més lògic seria fer aquestes instal·lacions en zones no cultivables i no perjudicar la pagesia”.D’altra banda, el president dels veïns de Torres de Sanui, Joan Queralt, va defensar que “l’activitat agrària ha de ser primordial a l’Horta” i va afegir que “crec que aquest tipus d’horts solars a l’Horta no serien viables”.

Un total de setanta-sis comunitats de regants de tot Catalunya, entre aquestes totes les de Lleida, reclamen al Govern que impedeixi la instal·lació de plaques fotovoltaiques en àrees regables o susceptibles de conversió en regadiu. Totes estan dins de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants que dirigeix el president del Canal d’Urgell, Amadeu Ros.

La proliferació d’aquestes instal·lacions ha generat alarma entre la comunitats que les consideren una greu amenaça ja que suposaran la reducció de futures zones agrícoles. Per aquesta raó, s’enviarà aquesta reclamació a les conselleries d’Agricultura, Territori i Empresa perquè posin fre a aquesta allau de projectes i consolidin les àrees regables per fixar la població al sector rural.

Ros va indicar que així va recordar en l’última assemblea de l’entitat d’aquest mes. Va assenyalar també que les comunitats de regants estan a favor de les energies renovables, però que l’impuls que se’ls està donant en l’actualitat les converteix en competidores pel sòl agrari i de vegades opten a ocupar finques productives.

Per als regants l’agricultura no és incompatible amb les centrals solars. “Hi ha secans marginals, zones ermes, de matolls i instal·lacions on l’agricultura no té cabuda. Cal adoptar models d’autoconsum amb ubicacions compatibles perquè destruir un recurs essencial i escàs com el sòl agrícola és una barbaritat”, va dir Ros.

El decret llei d’Emergència Climàtica del Govern estableix que els projectes solars no poden afectar àmbits de nous regadius o de transformació dels existents així com terrenys de “valor agrològic alt o d’interès agrari elevat”. Tanmateix, actualment nombrosos projectes han passat un primer filtre en la ponència d’Energies Renovables de la Generalitat.

De fet, ja es tramiten dotze centrals solars i cinc eòliques a Lleida. Així ho van denunciar els presidents de grans regs de Ponent a finals del mes passat (vegeu SEGRE del 28 de gener).

Entitats ecologistes també s’oposen a aquesta proliferació i una desena d’ajuntaments de les Garrigues ja tramiten moratòries per frenar-ne la construcció.

Els abocaments il·legals continuen i avisen d’una nova onada de robatoris en casesEls abocaments il·legals d’escombraries a l’Horta s’han convertit en una constant aquests últims anys. Precisament, l’associació de veïns de la partida de Vallcalent va denunciar divendres un nou abocament sota el pont de Vallcalent Sud. Per això, han demanat a través de la comissió de l’Horta prendre mesures i sancionar degudament els infractors. D’altra banda, l’associació de veïns de Torres de Sanui va denunciar que aquesta setmana hi ha hagut “almenys dos robatoris” en cases de la zona i van demanar més patrulles de vigilància dels Mossos d’Esquadra.