38 anys de dos places emblemàtiques de Lleida

Dos inauguracions municipals centraven, tal dia com avui, l’atenció ciutadana de fa 38 anys com recollia el diari SEGRE a les seues pàgines de local. D’una banda s’inaugurava la plaça dedicada al músic Pau Casals (el 2014 es procediria a la seua última, de moment, remodelació. La plaça es va ubicar just on anys enrere s’havia alçat l’Asil Borres i que havia acollit, fins llavors, a l’edifici caserna de la Guàrdia Urbana, que havia estat enderrocat en la seua totalitat, pel seu trasllat a la seua actual seu al carrer Salmerón. La plaça enjardinada acollia una estàtua de bronze del músic del Vendrell, tocant el chelo, esculpida per l’artista Josep Viladomat.

L’altra plaça que anava a inaugurar-se, també amb un a posterior reforma, era la de Sanahuja, just al costat de l’Avinguda del Segre, contigua al frustrat edifici Enric Granados que mai no va arribar a veure complerta la seua destinació inicial que era la de ser l’hotel més luxós de la ciutat de Lleida, amb permís del tradicional Comtes d’Urgel. Allà destacava l’escultura d’Antonia Aguiló, entre zones enjardinades i una font, que homenatjava al va riure Noguerola, que s’unia, pocs metres després, en va riure Segre i que trascurría per sota de la plaça des de la Rambla Ferran, Plaça Noguerola i General Britos. L’estructura de tubs, encara vigent, permet escoltar el soroll de l’aigua del Noguerola però també, almenys llavors, l’olor dels residus que anaven a parar a l’afluent del principal afluent del va riure lleidatà.

El pressupost d’ambdues places, per aquella època, superava els tres milions de les antigues pessetes.