Salut admet petites modificacions en les restriccions però descarta una gran desescalada
Vergés sosté que l'estancament de la situació epidemiològica no es pot atribuir "ni al 14-F ni a cap causa concreta"
Eix Comercial de Lleida
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha apuntat a petites modificacions en les restriccions, que el Procicat té previst decidir aquest dijous, però ha descartat una gran desescalada. "No podem parlar d'una reobertura molt pronunciada, sinó d'arreglar certs aspectes que podrien, sense deixar de controlar l'epidèmia, donar una mica d'aire a sectors. Ens hem de moure amb molta prudència, estem en setmanes clau", ha afirmat en un acte a l'Hospital Clínic per recordar que el 25 de febrer farà un any que es va detectar el primer cas de covid-19 a Catalunya.
Vergés ha assenyalat que l'estancament de la situació epidemiològica no es pot atribuir "ni al 14-F ni a cap causa concreta", si bé ha parlat de la incidència que tenen les noves variants.
En un acte aquest dimecres a l'Hospital Clínic de Barcelona per recordar el primer diagnòstic de la covid-19 a Catalunya, els responsables polítics han insistit que, un any després, la situació de pandèmia continua i es troba en un moment "complicat", amb les UCI plenes, el sistema sanitari tensionat, les noves variants i una quarta onada que "en cap cas és descartable", ha advertit Vergés.
"La pandèmia encara no ha acabat i els esforços a nivell sanitari, econòmic i social s'hauran de continuar fent fins a aconseguir la immunitat de grup", ha afirmat el vicepresident del Govern en funcions, Pere Aragonès, que ha reivindicat el paper dels professionals sanitaris, de la ciència i de la societat durant aquest any com a "motius per a l'esperança".
Preguntada sobre canvis en les restriccions actuals de cara a la setmana que ve, la consellera ha evitat avançar-ne detalls en espera del que decideixi el Procicat aquest dijous. Ara bé, ha insistit que les setmanes actuals són "complicades" i "clau" en l'evolució de la pandèmia i que per això no es pot plantejar una obertura de les mesures.
Vergés ha exposat que necessiten temps perquè continuïn baixant els ingressos a les UCI, actualment amb 587 pacients, i la tensió en el sistema sanitari, com en l'atenció primària, que ha de detectar casos i desplegar la vacunació. Amb tot, ha apuntat que és "important donar aire" a sectors. "Intentarem prendre les millors decisions tenint en compte totes les variables", ha resolt.
Per la seva banda, Aragonès ha alertat que la situació actual no permet "relaxar-se ni un sol instant", si bé ha assegurat que les onades cada vegada es controlen amb restriccions "més precises".
Estancament i noves variants
Deu dies després de les eleccions a Catalunya, Vergés ha assenyalat que la situació d'estancament epidemiològic no es pot atribuir "a única causa ni al 14-F" i ha recordat que Salut es va implicar amb Exteriors perquè els comicis fossin el màxim segurs possibles. La titular de Salut ha explicat també que estan mirant "en quins termes" les noves variants del coronavirus impacten en les corbes de l'epidèmia.
Situació a la Vall d'Aran
Sobre la situació a la Vall d'Aran, la comarca amb els indicadors més elevats –risc de rebrot de 1.974; incidència acumulada a 14 dies de 1.400 casos–, la consellera ha assenyalat que estan en diàleg amb el Conselh Generau d'Aran i que s'estan "demanant mútuament la màxima implicació". La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha demanat aquest dimecres a Salut conèixer les mesures previstes davant l'augment de la incidència de la covid-19.
Preguntada sobre la Vall d'Aran, la consellera ha indicat que "no totes les mesures són les que van al Procicat i les que s'escriuen", sinó que es fan "moltes altres accions" als territoris sobretot a través dels agents comunitaris per vetllar que es compleixin les mesures i els aïllaments. "S'ha vist més moviment de persones i hem de vetllar perquè tothom compleixi les mesures", ha assenyalat Vergés.
Propers mesos
Aragonès també ha recalcat que un dels objectius de la propera legislatura, sobretot aquest any, ha de ser arribar a "compromisos polítics" per "consolidar" els recurs extra per a la covid-19 de manera que es converteixin en "estructurals" per al sistema sanitari. Aquests recursos han de permetre, ha assenyalat, "incorporar més professionals i millorar-ne les condicions de treball i les carreres professionals", així com "afrontar els reptes que deixa la pròpia covid-19".
Tant Vergés com Aragonès han reclamat al govern espanyol i a la Comissió Europea més vacunes per accelerar el procés de protecció després que s'hagin registrat problemes en el subministrament de dosis. El vicepresident del Govern ha insistit que Catalunya està preparada per vacunar de "forma massiva".
Un any del primer cas
Aragonès i Vergés han visitat aquest dimecres l'Hospital Clínic de Barcelona, on es va diagnosticar el primer cas de coronavirus a Catalunya. El director mèdic del centre, el doctor Antoni Castells, ha destacat que l'esforç dels professionals sanitaris ha estat "enorme" en el darrer any.
Des d'aquell primer diagnòstic, en aquest hospital, els professionals sanitaris han atès 7.000 pacients a causa de la covid-19. D'aquests, més de 4.000 han estat ingressats, 1.000 a l'UCI; més de 400 persones han mort a causa de la malaltia. "Cap de nosaltres fa un anys ens ho hauríem imaginat", ha expressat.
El doctor Castells ha explicat que ha estat un any "complex" en què van haver de doblar els llits de crítics en un edifici antic i a la vegada mantenir l'atenció als pacients amb altres malalties més enllà de la covid-19 per "equitat"; una situació que ha tensionat l'estructura de l'hospital.
"La primera onada va ser molt difícil per la magnitud, pel creixement tan ràpid. La segona onada va ser complexa per combinar l'activitat covid-19 i la no covid-19 i la tercera onada, hi ha hagut de tot: el cansament dels professionals després d'un any i l'esperança de la vacunació", ha reflexionat Castells. Més del 85% dels 7.000 professionals del Clínic estan vacunats, ha indicat.
"Gran impacte emocional"
La directora infermera del Clínic, Gemma Martínez, ha destacat el "gran impacte emocional" que ha suposat la pandèmia per als professionals i la gestió que n'estan fent o n'hauran de fer, d'aquest impacte, sobretot davant de les defuncions.
Martínez també ha explicat com els sanitaris han buscat la part més "col·laborativa" i "creativa" per escurçar les distàncies entre els pacients ingressats i les famílies. "No són herois, són professionals compromesos", ha conclòs.
