Llum verda a l'estació de busos als Docs amb el 'no' del PSC i l'abstenció de Ciutadans i PP

El ple va aprovar ahir la modificació del pla general d’ordenació urbana que permetrà la ubicació de la nova estació d’autobusos als Docs i l’entorn de La Meta amb els catorze vots favorables del govern tripartit (ERC, JxCat i el Comú), el PSC en contra i l’abstenció de Cs, PP i el regidor no adscrit Sergio González. Aquesta zona passarà a ser qualificada equipament comunitari i es trasllada l’ús residencial al solar de Copa d’Or (SUR 5) que havia acollit les Firetes. L’ajuntament espera que les obres puguin començar el 2022.

El primer tinent d’alcalde, Toni Postius, va defensar que han aconseguit “desencallar” el projecte i va defensar aquest emplaçament per sobre del primigeni, previst sota el pont de Príncep de Viana. El president de la Federació d’Associacions de Veïns (FAV), Toni Baró, va desitjar que hi hagués “consens polític” i va demanar un estudi de mobilitat de la zona, igual que ho van fer PP i Ciutadans, que també va reclamar millorar l’actual estació “tercermundista” mentre la nova no sigui una realitat.

Jaume Sellés, portaveu del PSC, es va mostrar molt crític i va acusar el tripartit d’“opacitat” amb aquest projecte, l’aprovació del qual van aconseguir paralitzar els socialistes al ple anterior per una qüestió de forma. De fet, Sellés i Postius van protagonitzar un autèntic estira-i-arronsa per aquest projecte.

Sellés va carregar contra Postius dient que “està pensant en la seua carrera política, no en la ciutat, enganya els ciutadans, intoxica per amagar les seues vergonyes, li han dictat aquest projecte”. Va dir que al solar del SUR 5 “tindrà problemes legals” i va instar a obrir un procés participatiu perquè la ciutat elegeixi “entre el projecte de Postius i el del PSC del 2018”, i va negar que l’anterior pla preveiés enderrocar part dels Docs per edificar-hi una torre.

“No destruïm un patrimoni cultural que pot tenir usos molt millors”, va afirmar, i va dir que aquesta operació comporta “un pelotazo urbanístic de 50 milions per a determinats propietaris”. Postius va replicar mostrant el planejament fins ara vigent.

“Aquí hi ha la torre que Sellés diu que no existeix, aquesta és la realitat”, va dir assenyalant la parcel·la dels Docs. “Vostè diu que és un pelotazo, però al protocol d’intencions firmat el dia abans de les eleccions municipals del 2015 es valorava aquestes parcel·les [La Meta i Docs] en 5,6 milions, i ara, en 4,1; vostès donaven 1,4 milions més”, va prosseguir.

Va destacar que el projecte inclou un estudi de mobilitat i que la comissió de Patrimoni vetllarà perquè es respecti l’edifici històric. Va subratllar que van optar per compensar els propietaris amb el solar de Copa d’Or “per indicació d’Urbanisme de la Generalitat”.

“Amb aquesta modificació del pla evitem la destrucció de part dels Docs”, va concloure..

En un cara a cara posterior, Sellés va insistir que l’última proposta del PSC és posterior al pla que va mostrar Postius, i el va instar a donar explicacions de l’actuació i no referir-se a la dels anteriors governs. “Si estem així és perquè a l’esquena del seu grup vostè va presentar una querella criminal contra companys seus al consistori” [la querella contra l’anterior consell de l’EMU].

“Calmi’s, senyor Sellés”, va replicar Postius, que va dir que quan va arribar al govern va preguntar per l’acord anunciat el 2015 i després el 2017 per l’alcalde Ros sobre la propietat de La Meta i els Docs i que li van respondre que “no hi havia res”. “Hem fet més en un any i mig que vostès en quinze”, va indicar, i va dir que ara Lleida podrà tenir “l’estació d’autobusos que es mereix”.

Pueyo condemna els disturbis a les manifestacions L’alcalde va condemnar a l’inici del ple els disturbis i agressions a les manifestacions de suport a Pablo Hasél, però va dir que “els que apostin per la mà dura per parar-los no han entès què està passant”. De la moció de Ciutadans de suport als urbans ferits, només en va prosperar un punt. Així mateix, va prosperar la moció de CCOO que demana a Educació més prevenció anti-Covid als col·legis, la del PSC per una igualtat real de les dones amb motiu del 8 de març i la d’ERC en suport al poble saharaui.

L’oposició critica el decret que permet empadronar okupes

L’oposició va demanar la retirada del decret que facilita l’empadronament d’okupes als pisos en què viuen. El cap de l’oposició, Fèlix Larrosa (PSC) va al·legar “errors en el procediment”, així com “discrepància en els continguts, que presenten efectes impredictibles i indesitjables”, i va anunciar que presentaran un recurs de reposició.

La portaveu de Cs, Ángeles Ribes, va qualificar el decret d’“alcaldada”, i va veure “inconsiderat que un tema tan transcendent s’aprovi sense tenir en compte l’oposició ni els veïns”. Xavier Palau, portaveu de PP, va reiterar que portarà el decret a la síndica municipal de greuges per si es vulneren drets de propietat privada i, en funció de la resolució, en demanaran la nul·litat.

Elena Ferre, regidora de Participació, va dir que l’empadronament “obre la porta a serveis municipals que viuen al municipi” i va animar a no “donar ales a Vox” amb determinats discursos.

Aprovades les noves quotes de les bressol amb els vots del tripartit La nova tarifació social de les escoles bressol, amb la quota més alta fixada en 200 euros al mes (l’actual és de 90), va ser aprovada ahir amb tota l’oposició en contra, excepte l’abstenció de l’edil no adscrit. La regidora d’Educació, Sandra Castro, va defensar que aquest sistema “és més just” i l’oposició va retreure a ERC que el vicepresident Pere Aragonès apostés per la gratuïtat de l’escola bressol mentre que a Lleida apuja les quotes.

També va criticar el tancament de les guarderies del Clot. El PSC va dir que una parella amb un fill en què tots dos cobren 1.200 € en pagaran 389 al mes, cosa que Castro va negar, i va replicar que “91 de les 120 quotes possibles estan per sota de 92 euros”.

D’altra banda, el ple va aprovar el conveni per elaborar un projecte per fomentar l’ocupació a Lleida i els sis pobles del Segrià que van ser confinats l’estiu passat amb una ajuda d’1,5 milions (1,12 per a la capital)..