Hauria de ser obligatòria la vacunació?

Ha de ser obligatori vacunar-se contra la Covid-19? Quins són els límits legals? Es pot exigir per via judicial? Vacunar-se, malgrat que les autoritats sanitàries ho recomanin, no és obligatori.

Tanmateix, Galícia ha modificat aquesta setmana la seua llei de Salut per contemplar com una infracció lleu la negativa injustificada a vacunar-se quan l’autoritat sanitària hagi ordenat prèviament fer-ho.

El fiscal en cap de Lleida recorda que les vacunes són voluntàries quan són un tractament mèdic

El fiscal en cap de Lleida, Juan Boné, afirma a aquest diari que “la posició de la Fiscalia és clara: la vacunació, com a regla general, és voluntària quan és un tractament mèdic”. Tanmateix, afegeix que “els problemes es plantegen més aviat a l’hora d’emetre consentiment a favor o en contra de vacunar-se per menors o persones amb discapacitat”.

Per a això, la Fiscalia General de l’Estat entén que s’ha d’autoritzar judicialment la intervenció mèdica forçosa en raons de salut pública vinculades al risc inherent a l’expansió de contagi i, en particular, a l’especial afectació a determinats grups vulnerables. És el que ha passat amb una residència de Lleida la directora de la qual es va negar a autoritzar la vacunació d’un usuari, de qui té la guàrdia de fet, per desconèixer quins efectes secundaris tindria l’aplicació de la dosi al tractar-se d’una persona amb múltiples patologies i no voler responsabilitzar-se’n.

La jutge va obligar a vacunar l’usuari al considerar que les vacunes són segures i que era beneficiós per a ell, com va avançar SEGRE ahir. Tanmateix, més enllà de la minoria d’edat i les incapacitats, la Fiscalia considera que no s’ha d’imposar la vacunació forçosa als altres grups de població.

Pel que fa a un possible delicte de desobediència en el cas que arribés a ser obligatòria, Boné afirma que “segons la meua opinió, si la vacunació és voluntària no pot mai forçar-se per un delicte de desobediència”, o només en casos molt excepcionals.

“D’alguna manera hi ha algun punt d’equiparació amb l’actuació dels testimonis de Jehovà que es neguen a rebre transfusions de sang per la voluntarietat que la llei recull per als tractaments mèdics, encara que la diferència és que en el cas dels testimonis hi sol haver un risc proper de mort que evidentment no es dona en la vacunació contra la Covid-19”, afirma Boné.

Protecció de la pròpia salut

Per la seua part, el catedràtic de Dret Administratiu de la UdL César Cierco explica a SEGRE que, en el supòsit en el qual es pot obligar els testimonis de Jehovà a un tractament sanitari, aquesta imposició es basa en la protecció de la pròpia salut de la persona que no pot decidir per si mateixa, on encaixarien les resolucions judicials sobre la Covid-19 de persones grans residents en centres els representants o familiars dels quals han rebutjat la vacunació, com ha passat a Lleida en el cas avançat ahir per aquest diari.

Per a Cierco, en el cas que s’arribés a obligar a la vacunació prioritzaria la protecció de la salut pública, és a dir, la necessitat de protegir els altres. “El nostre model de vacunació des del 1980 es basa en la recomanació.

El calendari de vacunes té caràcter recomanat”, destaca aquest catedràtic de la Universitat de Lleida. No obstant, afegeix que “hi ha la possibilitat que, de manera puntual, si es produeix una situació de greu risc per a la salut pública, es faci ús de la llei orgànica de Mesures Especials del 1986 per imposar la vacunació forçosa”.

Aquesta llei, assenyala, només s’ha utilitzat una vegada després d’un brot de xarampió a Granada el 2010, on el jutge, a instàncies de la Junta d’Andalusia, va autoritzar la vacunació de 35 nens..

A més, aquest catedràtic recorda que, segons la recent modificació de la llei de salut gallega anunciada aquesta setmana pel govern d’Alberto Núñez Feijóo, abans de poder imposar una sanció, segons la mateixa norma, fa falta que l’autoritat sanitària imposi a una persona vacunar-se i que aquesta persona incompleixi el mandat. En aquest cas, si hi ha una sanció administrativa, Cierco recorda que, com qualsevol altra sanció de caràcter administratiu, pot ser recorreguda.

El consentiment és primordial

Altrament, l’advocat penalista Javier Melero explica que “tècnicament una vacuna és una lesió. I en matèria de lesions, el consentiment és primordial. Quan no n’hi ha hi pot haver un delicte de lesions. Aquest problema es produeix en l’àmbit de la salut amb molta freqüència, i quan el conflicte és greu l’acaba dirimint un jutge”.

En declaracions a RAC1, Melero assenyala que “la vacunació obligatòria planteja un problema legal. És com les transfusions de sang obligatòries, o l’alimentació forçosa de persones en vaga de fam.

Tot això té la consideració tècnica de lesió. Si un pare no vol per raons religioses que facin una transfusió de sang al seu fill necessària per salvar la seua vida, el metge informa i el jutge pot imposar una transfusió coactiva.

Hi ha una decisió per sobre de metge i pacient que ha de prendre una autoritat”. Una altra cosa és el supòsit en el qual un sanitari es nega a vacunar-se.

“Se li pot obrir un expedient disciplinari i apartar del servei, perquè en aquest cas l’obligatorietat li vindrà imposada per una norma del seu sector.” Melero, en canvi, no veuria problemes en un passaport de vacunes. “No seria atemptatori contra la intimitat. Una altra cosa seria que es fes una divulgació pública de dades.” Però en una restricció administrativa per raons de salut pública davant d’una crisi com l’actual, l’estat de necessitat “passa al davant d’una consideració molt residual del dret a la intimitat”.