Dos anys de presó per accedir a dades mèdiques d'una examiga
La condemnada és una infermera de Lleida que treballava en un centre de salut de Saragossa i va consultar l’historial després de trencar la relació d’amistat amb la víctima
La sala II del Tribunal Suprem ha condemnat a dos anys de presó una infermera lleidatana que treballava al Servei Aragonès de Salut per haver accedit a l’historial mèdic d’una examiga des del centre de salut de Saragossa on treballava. L’alt tribunal estima en part el recurs presentat per la defensa de la lleidatana a la sentència de l’Audiència de Saragossa, que a finals del 2018 li va imposar una condemna de tres anys i tres mesos de presó per un delicte continuat de revelació de secrets. A més de la presó, que ara ja no haurà de complir de forma efectiva, el Suprem la condemna a sis anys d’inhabilitació absoluta per exercir la seua professió.
Segons la sentència, l’acusada, en la seua condició d’infermera en un centre de salut de Saragossa, el dia 30 de març del 2017 es va trobar amb una dona amb qui havia tingut una relació d’amistat que s’havia deteriorat i li va dir que “el seu marit era un covard i un pocavergonya i que sabia que la seua germana tenia el virus de la sida” i altres paraules en el sentit que anava a revelar la informació mèdica a la qual tenia accés per la seua professió. Després de la denúncia de la víctima, els serveis sanitaris d’Aragó vandetectar dos accessos a les bases de dades de l’historial clínic de la perjudicada. El Suprem redueix la condemna imposada per l’Audiència de Saragossa al no considerar provat que es tracta d’un delicte continuat, ja que en el segon accés a les dades reservades no ha quedat acreditat què va poder visualitzar.
La Fiscalia sol·licitava una condemna de tres anys de presó i l’acusació particular, de tres anys i vuit mesos. A la sentència, l’Audiència va considerar que la pena imposada era excessiva perquè no es van alterar ni van modificar dades personals, per la qual cosa va instar la defensa a sol·licitar l’indult parcial el Govern. L’actual Codi Penal preveu penes més dures per descobriment de secrets en el cas dels funcionaris.
Una dotzena de denúncies al mes per revelació de secrets a Lleida
Les denúncies per delictes contra la intimitat com el descobriment i la revelació de secrets s’han disparat en els últims anys, i el 2020 es va comptabilitzar més d’una dotzena de casos coneguts pels Mossos d’Esquadra. Segons les dades de la policia catalana, l’any passat es van registrar un total de 152 denúncies per descobriment i revelació de secrets a les regions policials de Ponent i del Pirineu. Això suposa un augment del 31 per cent respecte al 2019, i és un dels pocs delictes que va augmentar en un any marcat per la pandèmia. Així mateix, s’ha de tenir en compte que molts d’aquests delictes no es denuncien per vergonya o desconeixement. El 2020, els Mossos van resoldre 55 denúncies per aquest delicte i van arrestar quatre persones, dos més que un any abans.