ESNOTICIA
La falta de vacunes impedeix planificar la seua administració a tota la població
La falta de vacunes contra la Covid i l'administració de les segones dosis a dependents i majors de 80 anys impedeixen a Salut planificar quan podrà immunitzar altres grups, com els d'entre 70 i 79 anys. Per aquesta raó, Argimon demana retardar segones dosis a col·lectius sense risc i posar-ne més de primeres als de més edat.
Un dels mòduls de suport al CAP Eixample de Lleida.
El departamento de Salud no puede hacer un calendario para vacunar de la Covid a los grupos de población a inmunizar después de los colectivos más vulnerables y los esenciales porque desconoce cuántas dosis llegarán a Catalunya en las próximas semanas. “Primero tenemos que saber las vacunas que habrá y cuando las tengamos podremos hacer una previsión”, afirmó ayer el secretario de Salud Pública, Josep Maria Argimon.
Añadió que “si no, es imposible decir a alguien de entre 70 y 79 años o la edad que sea cuándo le puede tocar [vacunarse]”. Además, precisó que “ahora tocará aplicar las segundas dosis a unos 100.000 grandes dependientes y mayores de 80 años y la gente se dará cuenta que no hay vacunas para llamar a más personas”.
Argimon pidió a Europa “hacer una reflexión sobre si es conveniente retrasar la administración de las segundas dosis, hasta la duodécima semana, para vacunar a más gente con la primera, como en Gran Bretaña. Es una decisión crucial”.
En su opinión, lo mejor sería que los grupos de mayor riesgo recibieran las dos dosis y retrasar la segunda a los de menor riesgo.
También insistió en que “no tiene sentido vacunar a gente joven”, en relación al límite de edad de 55 años de la de AstraZeneca impuesto por el ministerio de Sanidad. “La mayoría de personas que están en la UCI tienen de 56 a 78 años y las de más de 55 tienen 7 veces más probabilidades de ir a la UCI y 200 veces más de morir que las de 35 a 44 años”. Aseguró que con la vacunación a los mayores de 55 años se podrían haber evitado 393 ingresos en la última ola. Por este motivo, pidió administrar la de AstraZeneca hasta los 65 años “por evidencia científica”.
Por otro lado, pidió concreción tras el anuncio de Sanidad de que Pfizer enviará 4,8 millones de vacunas en abril. “Necesitamos cifras de dosis y fechas concretas”, afirmó.
Por su parte, la subdirectora general de Promoción de la Salud, Carmen Cabezas, explicó que esta semana recibieron 84.240 dosis de Pfizer, las mismas que llegarán la semana que viene, y que esta tendrán otras 87.000 de AstraZeneca. También dijo que el 11 de marzo la Agencia Europea del Medicamento autorizará la de Janssen y que las primeras dosis llegarían el 15 de abril.
Lleida té 3.000 vacunats més que el total de contagiats
Un total de 39.028 persones de les regions sanitàries de Lleida i del Pirineu han rebut fins al moment la primera dosi de la vacuna contra la Covid, mentre que 36.037 persones s’han infectat de coronavirus, per la qual cosa ja hi ha més persones amb la primera dosi que contagiades, un total de 2.991 més. Quant a la segona dosi, l’han rebut 14.733 persones.
Fins ara, a nivell de tot Catalunya el 62 per cent de dependents tenen la primera dosi, el 37% de majors de 80 anys, el 40 per cent de menors de 80 anys que estan en un pla d’atenció domiciliària i el 50 per cent de personal essencial. A Catalunya s’han posat 581.079 primeres dosis i 208.901 segones dosis.
AstraZeneca ha entregat menys del 10% de les dosis promeses
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va explicar ahir que la farmacèutica AstraZeneca està entregant menys del 10% de les dosis compromeses amb la UE i va advertir que no permetrà nous retards. Va dir que si no compleix l’entrega de vacunes pactada amb Brussel·les, li poden bloquejar l’exportació de vacunes que hagi produït als estats membres.“AstraZeneca ha d’augmentar els esforços. Altrament, no podem permetre les exportacions”, va assenyalar Von der Leyen.
Es tracta d’un mecanisme que ja ha fet servir Itàlia, que la setmana passada va vetar una entrega de 250.000 dosis d’AstraZeneca cap a Austràlia.
Inversió de cent milions per recuperar visites i diagnòstics
El director del CatSalut, Adrià Comella, va anunciar ahir a TV3 que pròximament es posarà en marxa un programa que dotarà de “molts més recursos” els centres sanitaris perquè recuperin hores de visites i diagnòstics que s’han hagut d’ajornar o no s’han fet per la pandèmia. El pla estarà dotat aquest any amb 100 milions d’euros.
Comella va explicar que es tracta d’un programa “molt ambiciós” que es traduirà en més màquines, més hores o més plantilla, segons les necessitats de cada centre. A més de les operacions, també es volen augmentar les visites a l’Atenció Primària i als especialistes.
Així mateix, el CatSalut està instal·lant mòduls als CAP per ampliar els centres i aquesta setmana en col·loca un al de l’Eixample de Lleida i un altre a Balaguer.
D’altra banda, l’evolució de la pandèmia ha obligat la Generalitat a ampliar un programa per afrontar l’activitat ordinària i la de Covid.
