Més de 600 okupes o sensesostre, empadronats en centres cívics

La Paeria té empadronades actualment en centres cívics de la capital 606 persones que no podien acreditar la seua residència en un domicili concret. El protocol vigent fins al mes passat determinava que les persones sense una llar fixa podien empadronar-se en aquests equipaments, així com al menjador social del carrer La Panera, per poder tenir accés a drets bàsics. L’ajuntament precisa que el total d’empadronats als centres cívics inclou un “ampli ventall de situacions, no només les okupacions il·legals, sinó també casos de persones amb impagaments de subministraments o situacions considerades d’infrahabitatge o de sobreocupació, per exemple.”

Aquests nous decret i protocol d’empadronament, que ja està en vigor i deroga l’anterior, faciliten que les persones que resideixen de forma irregular en un habitatge puguin empadronar-s’hi.

La Paeria defensa que podrà detectar millor situacions de pobresa o mediar en impagaments

El consistori argumenta que amb aquest tràmit registrarà “la situació real que s’està produint perquè puguin accedir a drets bàsics com l’educació, la sanitat i els serveis socials”. Remarca que també permetrà “detectar millor situacions de pobresa energètica o falta d’habitabilitat i poder mediar en cas d’impagaments o buscar allotjaments alternatius”. A més, subratlla que “l’empadronament no suposa en cap cas adquirir cap dret respecte a la propietat de l’immoble”.

Aquest canvi ha suscitat debat polític i social. D’una banda, els grups de l’oposició (PSC, Ciutadans i Partit Popular) van demanar que es retirés el decret del ple del mes passat, però el govern tripartit d’Esquerra, JxCat i el Comú no ho va acceptar i el decret és vigent des de principis del mes de febrer. I per una altra banda, associacions veïnals consideren que pot provocar un efecte crida d’okupació d’habitatges, mentre que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) defensa que l’únic que ha fet la Paeria és complir la llei d’empadronament en vigor des del 2015.

Així mateix, el president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, Josep Maria Esteve, apunta que els propietaris d’habitatges se senten “indefensos” davant de les creixents okupacions.

No obstant, diferencia “les famílies vulnerables que entren en un pis buit perquè l’administració no els ha procurat una solució i els okupes de màfies organitzades que estan pendents sobretot de pisos de recuperació bancària”.

“No posem cartells de venda o lloguer perquè no els okupin” Els agents de la propietat immobiliària (API) estan detectant que, malgrat l’elevada demanda de lloguer, molts propietaris d’habitatges prefereixen tenir-los buits en lloc de publicitar que estan de lloguer o venda “per no córrer el risc que les okupin”. “No podem posar cartells a les finestres o balcons perquè els detecten les màfies. S’ha creat una psicosi general amb les okupacions i la gent està espantada. No poder posar els cartells ens perjudica perquè són un reclam important”, assegura el president del col·legi, Josep Maria Esteve.

Els API alerten que propietaris prefereixen no publicitar-los i mantenir-los buits

Afegeix que tampoc poden publicitar apartaments o xalets “amb fotos” i apunta que, a més d’instal·lar alarmes connectades amb la policia, cada vegada és més habitual que els amos col·loquin temporitzadors perquè s’encenguin els llums o es connecti música durant el dia per simular que un pis està habitat.

Esteve considera que l’administració ha de proporcionar pisos socials per a persones vulnerables i evitar que ocupin pisos.