SEGRE

El 70% dels infermers pateix la síndrome del professional 'cremat'

Gairebé nou de cada deu se senten estressats per la pandèmia

Infermeres van anar ahir a administrar la vacuna a la residència Ribera del Sió d’Agramunt.

Infermeres van anar ahir a administrar la vacuna a la residència Ribera del Sió d’Agramunt.DEPARTAMENTO DE SALUD

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Set de cada deu infermers pateixen la síndrome del professional "cremat" a causa de la pandèmia i gairebé nou de cada deu se senten estressats, mentre que l’ansietat, el temor o l’angoixa afecta a la pràctica totalitat d’aquests professionals, segons els primers resultats de la macroenquesta realitzada pel Sindicat d’Infermeria (Satse), a un total d’11.645 infermeres i infermers de totes les comunitats durant el mes de febrer passat.

Per al sindicat, això evidencia "de forma clara i rotunda" que la falta de protecció, mitjans i professionals ha perjudicat al conjunt d’aquests professionals "que s’han dedicat des de l’inici de la pandèmia a cuidar i atendre a milions de persones, posant a tota hora en clar risc la seua salut i seguretat, així com la de les seues persones més properes", indiquen.

Segons l’estudi, en els últims mesos ha crescut en 13 punts la sensació d’estar cremats amb el treball, passant d’un 56 per cent a un 69 per cent dels professionals enquestats, mentre que l’estrès ha augmentat d’un 78 per cent a més d’un 88 per cent, deu punts més.

De la mateixa manera, el sentiment d’esgotament emocional també es dispara, passant d’un 75 per cent a més d’un 88 per cent de les infermeres i infermers consultats, mentre que baixa en gairebé 10 punts el sentiment de realització amb el treball que s’exerceix en la seua corresponent unitat, servei o centre sanitari, situant-se aquest en tot just un 40 per cent.

L’enquesta també s’interessa pels principals símptomes que les infermeres i infermers asseguren patir a conseqüència del seu treball, tant a nivell físic (tensió muscular, alteracions de la gana o del son, problemes sexuals), com a nivell psicològic i emocional (nerviosisme, ansietat, temor, angoixa, irritabilitat, dificultat en la concentració)

En concret, un 96 per cent dels infermers i infermers enquestats manifesta haver patit inquietud, nerviosisme, ansietat, temor o angoixa, dels quals prop d’un 60 per cent reconeix patir-lo de manera freqüent o molt freqüent, mentre que nou de cada deu han sentit que la situació viscuda "els supera".

D’altra banda, el 92 per cent dels professionals que han realitzat l’enquesta de Satse declaren tenir alteracions del son i un 83 per cent alteracions de la gana. Així mateix, els problemes sexuals han aparegut per a més del 57 per cent de les infermeres i infermers de tot el país.

Un altre dels problemes referits com a conseqüència de la gran sobrecàrrega i tensió laboral soferta al llarg dels últims mesos és que a gairebé un 80 per cent dels professionals enquestats els ha disminuït la memòria, gairebé un 88 per cent té dificultat a l’hora de concentrar-se i a prop del 77 per cent refereixen lentitud de pensament.

Satse ve realitzant des de 2012 estudis de manera periòdica per analitzar les conseqüències a nivell psicològic i físic que té en les infermeres i infermers la seua tasca assistencial i de cures i, tal com lamenten des de l’organització sindical, "lluny de millorar, continua constatant-se un empitjorament generalitzat que, en aquesta ocasió i a conseqüència del sofert durant els mesos de crisi sanitària, és més greu i preocupant".

"La pandèmia ha passat una clara factura a la salut física, psicològica i emocional de les infermeres i infermers i de moment, les diferents administracions competents no han avançat en el seu compromís reiterat de millorar les seues condicions laborals i professionals perquè puguin atendre i cuidar als altres en entorns laborals saludables", afirma el sindicat.

Satse adverteix que aquesta greu situació d’estrès i sofriment psicològic i físic, que és estructural en la tasca professional de les infermeres i infermers i que s’ha aguditzat aquest any amb la pandèmia de la Covid-19, no pot prolongar-se "ni un minut més" i, per això, exigeix als governs estatal i de les diferents autonomies que, amb caràcter urgent, posin en marxa mesures estructurals de recursos i mitjans per acabar amb aquesta insuportable situació.

tracking