Patrullant la ciutat des del 1846

Lleida té la segona Guàrdia Urbana més antiga de Catalunya i la quarta de l'Estat. Va ser creada el 20 de març del 1846, de manera que ahir va complir 175 anys. Estava formada per un caporal i 8 agents, ubicats als baixos de la Paeria, mentre que ara consta de 220 efectius i disposa d'una caserna que el dia 18 va celebrar el desè aniversari.

La Guàrdia Urbana de Lleida va complir ahir 175 anys. Va ser creada el 20 de març de 1846 per ordre de l’alcalde Joaquim de Gomar i el cos estava format per un caporal (Manuel Minuesa, un sergent retirat de l’Exèrcit) i vuit agents.

És la segona més antiga de Catalunya (la de Barcelona data del 1843) i la quarta de tot l’Estat. La de Madrid és la degana (1839) i la de Bilbao guanya Lleida per un any, ja que es va crear el 1845.

Llavors es denominava Guàrdia Municipal i estava ubicada als baixos del Palau de la Paeria. Al llarg de la seua història, la Policia Local ha tingut set seus diferents (vegeu el desglossament), i compta amb l’actual caserna del carrer Salmerón, que el passat dia 18 va complir el desè aniversari.

Ara, el cos està format per 220 efectius i l’intendent des del 2007, Josep Ramon Ibarz, considera que la xifra ideal seria de 250. Recorda que van arribar a ser 247, però la plantilla s’ha vist reduïda per l’avanç als 59 anys de la jubilació anticipada en aquest sector.

En els seus inicis, la principal comesa de la Guàrdia Municipal era vetllar pel compliment de l’ordre quotidià i la higiene de la població, i la Guàrdia Civil i l’Exèrcit intervenien en casos de conflictes greus. Per exemple, el 1860 les principals infraccions per les quals van imposar multes els guàrdies municipals van ser per la poca cura en la ubicació del bestiar i els mitjans de transport. El 1911, per a la selecció de personal es tenia en compte “una exemplar honradesa, hàbits de cortesia, tresors de prudència i indomable energia de caràcter” i el 1917 es van confeccionar per primera vegada uniformes per als vint agents que formaven llavors el cos.

A començaments del segle XX, els agents havien de tenir “honradesa, cortesia, prudència i caràcter”

El 1936 ja existia una unitat ciclista per recórrer l’Horta i a la dècada dels quaranta hi havia la secció muntada, que anava a cavall. Als cinquanta, la ciutat havia crescut considerablement i amb ella el trànsit, per la qual cosa ja era habitual veure agents regulant circulació als encreuaments. El 1955 es van comprar les primeres motocicletes i en aquell temps els agents disposaven d’un (rudimentari) alcoholímetre “de precisió”.

Després de diversos emplaçaments, el cos es va instal·lar el 1976 a l’edifici de Regions Devastades del carrer Salmerón fins al 2009, va estar en mòduls prefabricats a Gardeny i va tornar a Salmerón el 2011, però a una comissaria nova. L’intendent apunta que ha treballat en la modernització del cos, creant unitats com la d’investigació de la policia administrativa (els urbans de paisà).

Ibarz destaca que en els últims anys a Lleida s’ha erradicat la prostitució “descarada” als carrers i no hi ha grans zones de botelló ni top manta de productes falsificats, com sí que ocorre en altres ciutats. Així mateix, veu “més difícil combatre l’incivisme que la delinqüència perquè per un acte incívic s’imposa una multa i si són insolvents, no hi ha res a fer”.

Recorda també que en els seus inicis hi havia més accidents de trànsit a la ciutat amb víctimes mortals i afegeix que ara “s’ha pacificat” la ciutat. Així mateix, preveu la incorporació de motos o bicicletes elèctriques.

Xavier Ribelles, subinspector jubilat recentment al cap de 36 anys i 7 mesos de servei, destaca que va entrar a la Urbana el 1984 no per vocació, sinó fugint de la crisi econòmica. En aquell moment, part de plantilla tenia segona activitat perquè el sou no arribava per mantenir la família, indica, però remarca que “el cos ja estava professionalitzat” i assegura que “no canviaria cap dia viscut [a la Urbana] per res”.

“Ha estat una aventura extraordinària, m’ha permès ser a prop de la gent, donar suport i consell, i m’he sentit especialment necessari”, subratlla. Recorda moments durs com acudir a accidents en els quals les víctimes eren fills o altres familiars de coneguts o la comitiva de fèretres dels morts, diversos nens, en un pas a nivell sense barreres a Juneda, però també té anècdotes “per omplir un llibre”.

En aquest sentit, Ramon Enfont, a punt de jubilar-se, destaca que en els seus inicis, als vuitanta, els cotxes patrulla no tenien la mampara que separa els detinguts i els patrullers eren sempre la mateixa parella, de manera que els delinqüents habituals “eren gairebé de la família”. Afirma que se saludaven pel carrer i que “si quan els anaves a arrestar, et deien que no havien menjat en tot el dia, els compràvem un entrepà i un cafè amb llet”.

Rememora també que durant la riuada del 1982 va treballar “tres dies seguits controlant el pont dels instituts i vam sobreviure gràcies al fet que els veïns dels edificis militars ens donaven menjar i beguda”..

Per la seua part, l’alcalde, Miquel Pueyo, assenyala que, encara que moltes persones associen la Urbana amb les multes de trànsit, les actuacions d’auxili als ciutadans són les més freqüents (més de 2.400 a l’any), seguides per les de mediació. Destaca que han equipat la divisió de trànsit amb el PDA (ordinadors de butxaca) que els faciliten els tràmits i volen que tots els agents en tinguin una.

Afirma que tenen l’objectiu “claríssim de feminitzar el cos” perquè ara només hi ha 19 dones de 220 agents (les primeres van entrar als anys vuitanta), per la qual cosa a partir de l’any que ve a les convocatòries “s’aplicarà una normativa de la Generalitat que permet una certa discriminació positiva en favor de les dones”..

Set seus diferents en tota la seua història, tres en els últims 40 anys La Guàrdia Urbana ha passat per set seus des de la seua creació fa 175 anys, tres de les quals els últims vint. Quan va ser creada com a Guàrdia Municipal el 1846 i només constava de nou persones va ser ubicada als baixos del Palau de la Paeria. Després, el 1878, va ser traslladada a l’antic convent dels Caputxins i als anys vint del segle passat es va instal·lar en un edifici maternoinfantil denominat La Gota de la Llet que estava situat a Blondel.

Porres ‘casolanes’ fabricades amb barres de cortines Els guàrdies també van ser a l’Asilo Borràs, que estava situat a l’actual plaça Pau Casals i el 1976, quan va ser enderrocat, es van traslladar a l’edifici de Regions Devastades del carrer Salmerón, on el cos va estar-se fins que l’immoble també va ser demolit el 2009. Llavors, la Urbana va ser ubicada provisionalment en mòduls prefabricats a Gardeny, fins que va tornar de nou Salmerón, però a una caserna de nova edificació.

L’intendent, Josep Ramon Ibarz, destaca les virtuts d’estar “al cor de la ciutat” i subratlla que les instal·lacions són “idònies”. De fet, recorda que va aportar suggeriments abans de la construcció de l’equipament perquè s’adaptés totalment a les necessitats policials.