S'accelera el nombre de locals buits a Lleida

La pandèmia del coronavirus ha empitjorat molts dels problemes preexistents, i una mostra d’això és la proliferació de locals buits a Lleida ciutat. I és que segons dades de la Generalitat, dels 8.060 locals que hi ha a la capital, almenys 3.084 estan desocupats.

Això suposa el 38,26 per cent del total, i han augmentat en un vuit per cent respecte als indicadors que hi havia abans de la pandèmia, la qual cosa significa que en 12 mesos s’han quedat buits més de 600 locals. Una situació que ha comportat que hi hagi autèntics “deserts comercials” en ple centre de la ciutat i en carrers que històricament eren artèries amb una notable activitat comercial, com per exemple Príncep de Viana o Anselm Clavé.

Als barris perifèrics també hi ha illes d’edificis senceres amb els locals dels baixos inactius, com succeeix a Cappont, la Bordeta, Pardinyes o Balàfia. Ni tan sols l’Eix Comercial es deslliura de la presència de locals desocupats.

Respecte als locals que sí que estan ocupats, que a Lleida ascendeixen a 4.976, la Generalitat els divideix en nou categories. Les empreses que es dediquen als serveis com despatxos professionals de diferents àmbits o perruqueries són els que més abunden a la ciutat, amb 1.894 locals, seguits dels bars, cafeteries, pubs i restaurants, amb 759 negocis. Després hi ha els d’equipament personal, com les botigues de roba, les joieries o perfumeries, amb 597, mentre que hi ha 236 establiments relacionats amb equipaments per a la llar. D’altra banda, també hi ha 284 locals destinats al transport privat i n’hi ha 161 més que acullen usos culturals.

Els experts del sector immobiliari temen que la situació anirà a pitjor en els propers mesos

Els professionals del sector immobiliari creuen que la situació anirà a pitjor. Així ho veu el president del col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, Josep Maria Esteve, que vaticina que “el nombre de locals buits augmentarà al llarg d’aquest any i crec que és perquè la pandèmia ha provocat un canvi de tendència en el consum, passant a primar la compra online en lloc de la de barri i a petits comerços”.

Esteve recorda que “fins fa uns anys Lleida tenia una nombrosa xarxa de petites botigues de la qual ja no queda res, especialment als barris perifèrics, i s’hauria d’apostar per canviar el model comercial de la ciutat”.

D’altra banda, agents especialitzats en el lloguer de locals creuen que “si ja hi ha dubtes sobre el model comercial de la ciutat i a sobre hi ha rumors que faran grans superfícies, tens el caldo de cultiu perfecte perquè la ciutat tingui locals buits”.

Aposten per reconvertir-los en habitatges

La reconversió de locals comercials en habitatges és una alternativa que cada vegada estan adoptant més ciutats. Així ho asseguren agents del sector immobiliari de Lleida, que recorden que “a Saragossa ja ho estan fent perquè tenien el mateix problema que nosaltres ara, especialment als barris”.

Per això, proposen “reconvertir-los en habitatges protegits, per a persones amb mobilitat reduïda o pisos en baixos sense més ni més, tard o d’hora la ciutadania i l’ajuntament hauran de plantejar-s’ho, perquè nosaltres cada dia rebem claus de negocis que tanquen perquè no els surt rendible”. Esteve també dona suport a aquesta alternativa, que serviria “per solucionar la falta d’habitatge a la ciutat i només cal obtenir la cèdula d’habitabilitat”.