La Festa Major de Lleida tindrà un nou gran escenari als Camps Elisis

L'Ajuntament de Lleida prepara la Festa Major de Maig seguint amb el model de potenciar el talent local, la presència femenina i la dimensió familiar de les festes. En una entrevista a l'ACN, l'alcalde Miquel Pueyo avança que treballen en un nou format de pregó i perquè els Camps Elisis puguin acollir un gran escenari "únic a Catalunya". A la vegada, anuncia que ZOO serà una de les formacions que actuarà enguany a la Festa Major. D'altra banda, Pueyo afirma que el projecte comercial de Torre Salses "no és la prioritat del govern municipal", sinó que aposta per desenvolupar el Pla de l'Estació. També assenyala que l'oferta museística de la ciutat es veurà reforçada els pròxims anys amb l'impuls del Museu de Lleida i el nou Morera.

Pueyo explica a l'ACN que la Paeria treballa per celebrar la Festa Major de Maig seguint el model que ja va posar en pràctica l'any passat, per exemple, a les Festes de Tardor. Això, passa per potenciar el talent local i femení i donar una "dimensió familiar" a les festes, fent que "les activitats de vespre nit comencin abans i acabin a una hora raonable". L'alcalde considera "essencial" en el marc que "la cultura és segura" que "la societat lleidatana pugui anar trobant aspectes il·lusionadors en el dia a dia perquè hi ha una part de la postpandèmia que cal treballar que és impacte sobre l'estat d'ànim". "Necessitem esperança i il·lusió per tirar endavant", afirma.

Miquel Pueyo explica que esperen tenir un nou escenari als Camps Elisis del qual no avança més detalls i només concreta que serà un "mega escenari únic a Catalunya". Així mateix, anuncia que ZOO serà una de les bandes que actuarà a la Festa Major. La resta del programa es donarà a conèixer pròximament.

Pueyo també expressa la voluntat de trobar la fórmula per facilitar als firaires que puguin treballar ja que es tracta d'un sector que ha patit molt l'impacte de la crisi de la covid. "Han de poder guanyar-se la vida i, a la vegada, donar marge d'alegria i diversió als infants", afirma.

El projecte comercial de Torre Salses "no és una prioritat del govern municipal"

L'alcalde de Lleida assenyala que el govern d'ERC, JxCat i el Comú va heretar "un conveni signat a correcuita per l'anterior govern" del PSC amb els promotors que projecten un parc comercial i d'oci a Torre Salses. "Ens hem mogut dins el marc legal que ens hem trobat i hem hagut de prendre una sèrie de decisions", indica. Pueyo remarca per tirar endavant aquest projecte encara quedaria pendent reparcel·lar la zona, així com la construcció de dos vials i "no és en absolut la prioritat del govern municipal", assegura.

Miquel Pueyo considera que "el model de gran centre comercial situat a l'exterior de les ciutats està en crisi a França i bona part d'Europa i, a més, posa en perill la continuïtat de l'Eix Comercial". Per això, el govern d'Entesa aposta pel desenvolupament de l'entorn de l'estació de trens, amb la construcció de la nova estació d'autobusos i de nous espais comercials amb "petites o mitjanes superfícies". L'alcalde referma l'aposta per mantenir el comerç "com una estructura que dona seguretat, llum i vida als carrers de Lleida", en lloc de "traslladar aquesta activitat a l'exterior de la ciutat".

Reforç de l'oferta museística i patrimonial de Lleida

Miquel Pueyo destaca que l'oferta museística i patrimonial de Lleida "es veurà molt reforçada en els pròxims anys" amb el Pla d'impuls del Museu de Lleida i l'estrena del nou Museu Morera. Després del trasllat a l'Aragó de l'art de Sixena i de les parròquies de la Franja, l'alcalde considera que "el relat museístic del Museu de Lleida continuarà sent potent". A més, remarca que la ciutat aporta una sèrie d'espais com ara la domus romana, el Dipòsit de l'aigua o els baixos de la Paeria, que "fan molt viable una connexió entre el Museu de Lleida, el Turó de la Seu Vella, el castell templer de Gardeny i el futur Museu Morera", passant per tots aquests altres espais patrimonials.

En relació amb el litigi per l'art de la Franja, afirma que "arrenca d'un pecat original que és la fragmentació arbitrària de la Diòcesi de Lleida el 1995". "A partir d'aquí, el paper de la justícia i, en general, del Vaticà no ha estat ni gaire just ni gaire caritatiu", segons l'alcalde de Lleida. "Algunes decisions estaven preses per endavant i no ens beneficiaven", afegeix. Pueyo reitera que les institucions que integren el Consorci del Museu de Lleida continuaran "batallant en l'àmbit judicial i, si cal, arribaran a les instàncies europees". "El que no podíem fer era instal·lar-nos en la melancolia i la tristesa", remarca en l'entrevista a l'ACN.

D'altra banda, l'alcalde de Lleida es mostra convençut que a finals d'aquest any s'assolirà el 70% de l'execució de les obres de la seu definitiva del Morera a l'antiga Audiència. "Crec que al 2022 tindrem, després de més de 100 anys, acabat un museu de qualitat, el Morera, tal com els lleidatans fa molts anys que el volien", ressalta. Pueyo considera que l'equipament també podrà beneficiar-se del política de compartició d'obres i recursos en el marc nacional català, de la mateixa manera que el Museu de Lleida.

Pueyo reconeix petits desajusatments en el porta a porta que "s'aniran aclarint"

Pueyo també es refereix a la implantació del sistema de recollida de residus porta a porta a part dels barris de Balàfia i Pardinyes. Reconeix "petits desajustaments" amb la utilització de contenidors o amb els sistemes per obrir-los i assegura que "s'aniran aclarint". A la vegada, destaca que en molt poc temps "s'ha duplicat el volum del reciclatge. "Si no aconseguim fer un salt, recollir la brossa ens costarà cada vegada més", assenyala. A més, recorda que "la Unió Europea amenaça d'imposar sancions a les ciutats que no facin bé el reciclatge". En aquest sentit, es mostra convençut que, "poc a poc, els ciutadans entendran que aquesta fórmula, no només és el futur més responsable amb la situació del planeta, sinó que al final s'hi acabaran sentint còmodes".

"Seria bo per la ciutat que el culte islamita trobés un espai per realitzar el seu culte"

Finalment, Pueyo creu que "seria bo per la ciutat que el culte islamita, en lloc d'haver de pregar al palau de Vidre, en condicions que a vegades no són les més adequades, trobés un espai de normalitat" perquè "el dret a professar la religió i el culte és un dret de tots els ciutadans". "La via de trobar un indret on construir una mesquita o diversos oratoris, és una decisió que depèn de la comunitat islamita", assenyala. Pueyo explica que "la missió de la Paeria és col·laborar amb aquesta comunitat en "ajudar-la perquè puguin trobar un espai que sigui l'adequat però la construcció i la cerca de fons per tirar-lo endavant és una qüestió de cada comunitat religiosa", remarca.

De totes maneres, considera que, en primer lloc, el que cal fer és modificar el reglament vigent sobre la instal·lació d'equipaments religiosos. "És evident que no podem obligar cap confessió religiosa a col·locar una mesquita, una església o un local de culte en un polígon industrial", sosté Miquel Pueyo.