Dubtes i respostes després de tres mesos de vacunació contra la covid

Quan serà el meu torn per vacunar-me? Puc triar vacuna? Per què hi ha disparitat en el procés entre comunitats autònomes? Són algunes preguntes que poden sorgir entre la població en aquests tres mesos des que els primers sèrums van arribar a Espanya i algunes de les quals encara no tenen resposta.

Ja el 90 % dels més grans en residències i centres geriàtrics està immunitzat després d’haver rebut les dos dosis, mentre que el 98 % té almenys una, tanmateix, encara no s’ha completat el col·lectiu de majors de 80 (només el 70,8 % ha rebut una dosi i el 40,2 % és ja immune a la malaltia), quan el Ministeri de Sanitat s’havia fixat com a objectiu haver-ho fet a finals de març i principis d’abril.

I és que en la primera etapa, els residents i personal en centres de majors i d’atenció a grans dependents, personal sanitari i sociosanitari i grans dependents no institucionalitzats han estat els prioritaris.

Està en procés també la segona etapa de la campanya, en la qual es disposa de més dosi que en la primera: en el que va de setmana han arribat una mica més d’un milió (en concret 672.750 de Pfizer i 393.600, de Moderna) i dijoua ha arribat un altre milió de AstraZeneca.

En aquesta els grups diana són els majors de 80, un altre personal sanitari i sociosanitari, els treballadors essencials –com a policies i professors–, les persones d’entre 70 i 79, les d’entre 60 i 69, també els menors de 60 amb condicions de risc, així com aquelles que tenen entre 56 i 59 i 45 i 55.

La cinquena actualització de l’estratègia de vacunació aprovada dimarts passat per la Comissió de Salut Pública recull les indicacions per a la vacuna de Janssen quan estigui disponible a Espanya el proper abril, que anirà destinada a persones a partir de 66 anys.

Amb la vacuna d'AstraZeneca es continuarà vacunant persones de 56-65 anys, començant per les de més edat, i s’ha ampliat el límit d’edat fins els 65 anys per completar la immunització dels grups dels treballadors essencials.

I per què les comunitats no estan vacunant per igual els col·lectius prioritzats? Perquè si bé hi ha una estratègia comuna, cada comunitat té les competències en Sanitat i, per tant, la possibilitat de fer una adaptació la qual cosa elles interpreten del document base que es guia per criteris etaris, segons assenyala a Efe el president de l’Associació Nacional d’Infermeria i Vacunes (Anenvac), José Antonio Forcada.

Així, en algunes comunitats es va començar vacunant als majors de 90, en altres als de 80 i d’altres, entre elles Madrid, han començat ja a vacunar amb AstraZeneca als majors de 60, ressalta Forcada.

"Al final cada una estableix un criteri diferent", apunta l’expert, de manera que, per exemple, dins dels treballadors essencials cridats a vacunar-se amb el sèrum d’aquesta farmacèutica, "hi ha comunitats que han començat per policies, altres per professors...".

Aquesta situació "ajuda bastant a crear una certa confusió entre la gent perquè no acaben d’entendre per què la vacunació es tracta d’una manera diferent en una comunitat que en una altra", sosté el president d’Anenvac.

I en aquest procés la manera de citar als futurs vacunats també pot canviar entre comunitats fins i tot entre zones bàsiques de salut; el normal, indica Forcada, és que rebin una trucada però pot ser a través de sms o de correu electrònic.

Quant a dubtes sobre si es pot elegir vacuna, Sanitat és taxativa: la vacuna a administrar "no pot ser a demanda o elecció a fi de no soscavar els principis i valors ètics de l’estratègia".

"La vacuna a aplicar ha de basar-se en l’eficàcia i la seua indicació per als diferents grups de població. A més, la pauta completa s’administrarà amb la mateixa vacuna", assenyala Sanitat.

De fet, la ministra de sanitat, Carolina Darias, en ser preguntada sobre la possibilitat que algú es negués a vacunar-se amb una determinada marca i triés fer-ho amb una altra, s’ha limitat a dir: "No està contemplada en l’Estratègia de Vacunació. Si no es vacuna, ara per ara no es vacunaria".

El president d’Anenvac afirma que una "segona oportunitat" depèn també de les comunitats. "El lògic és que si la rebutges, et quedis al final del teu grup corresponent, però cada comunitat és la que pren les decisions", subratlla.

Es desconeix de moment quant dura la immunitat de les vacunes contra la covid, tal com afirma la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), una cosa que es podrà avaluar així que vagi transcorrent el temps.

D’aquesta forma, tampoc no se sap si caldrà vacunar-se cada any, com passa, per exemple, amb la grip i la SEE assegura sobre això que si no apareixen variants que evadeixin l’efecte de la vacuna, el més probable és que sigui prolongat.