Els musulmans renuncien a una gran mesquita a Lleida i obriran oratoris més petits per tota la ciutat

La comunitat musulmana que resa al Palau de Vidre des del 2012 ha abandonat la idea de dotar la ciutat d’una única mesquita i ara opta per la instal·lació de quatre o cinc oratoris de menys mida repartits per diferents barris de la ciutat. Així ho va indicar ahir el portaveu del col·lectiu, Abdellatif Láatabi, i va confirmar que de moment un d’aquests serà al local que ja han adquirit al carrer Nord, que està pensat també com a centre cultural.

Tenen previst que l’aforament sigui d’un centenar de persones i posar-lo en servei en un termini d’uns dos anys perquè abans han d’adequar-lo i necessita moltes obres. D’aquesta manera, si es materialitza el projecte, aquest carrer tornarà a acollir un centre de culte islàmic una dècada després que la Paeria clausurés el 2010 la mesquita ubicada en uns baixos d’un altre edifici d’aquest carrer per excés d’aforament, després de moltes queixes veïnals.

Láatabi va apuntar que els altres oratoris podrien estar ubicats a Balàfia o la Bordeta, però va remarcar que no han comprat cap altre local a banda del del carrer Nord. De fet, va assegurar que treballen amb l’ajuntament en aquesta idea de distribuir locals de culte de menys mida.

Pel que fa a les pregàries que són més multitudinàries, continuarien utilitzant el Palau de Vidre. La presidenta de l’associació de veïns de Noguerola, Anna Costa, va assenyalar que el col·lectiu musulmà no els ha informat del projecte d’instal·lar un oratori al carrer Nord i va recordar que la normativa municipal actual no permet centres de culte en locals com aquest.

En aquest sentit, la tinenta d’alcalde i regidora del barri de Noguerola, Sandra Castro, va apuntar que des de fa un temps treballen en la reforma d’aquesta normativa perquè amb els actuals requisits és “impossible” obrir centres de culte en locals o construir-los en solars i han detectat la necessitat en diverses confessions. Va apuntar que una vegada disposin de la nova, tant la comunitat islàmica com qualsevol altra s’haurà d’adaptar els nous criteris.

Per la seua banda, l’alcalde, Miquel Pueyo, va dir dies enrere que cap confessió no hauria de tenir la seua mesquita o església al polígon. El 2007, la Paeria i l’imam Abdelwahab Houzi van firmar un protocol per traslladar el temple del carrer Nord a un solar del polígon i fins i tot es va presentar un avantprojecte de mesquita, però quatre anys més tard l’ajuntament va rescindir la concessió dels terrenys per reiterats incompliments al no construir-la.

Un altre intent frustrat d’ubicar una gran mesquita va ser en una finca al costat del pont de Pardinyes que l’any passat va adquirir la comunitat musulmana, però el consistori va concloure que no era viable perquè és en zona inundable i no es pot urbanitzar.

Pregària avançada per no trencar el toc de queda

La Paeria va indicar ahir que ha rebut la petició de l’associació Watani per a la Llibertat i la Justícia per poder resar més enllà del toc de queda de les 22.00 hores durant el Ramadà i va apuntar que les mesures per la pandèmia “són iguals per a tothom”. La comunitat musulmana que resa al Palau de Vidre no està d’acord amb aquesta sol·licitud i el portaveu afirma que des de fa un mes han avançat l’última pregària de les 21.45 a les 20.30 per complir la restricció nocturna. L’associació Atlas també rebutja la petició.

D’altra banda, recentment s’ha constituït la plataforma Integra Lleida, que aglutina disset entitats, i un dels seus objectius és precisament suavitzar l’ordenança de locals de culte, així com disposar d’un cementiri musulmà.

Així mateix, volen crear una borsa de treball per a famílies colpejades per la pandèmia i una altra de pisos de lloguer per a col·lectius rebutjats durant la campanya agrària.