L'exconcessionària de radars de Lleida diu que la Paeria va deixar de posar mig milió de multes

L’exconcessionària dels radars, l’UTE Sice-Arnó, xifra en mig milió les multes de radars i dels semàfors amb càmera que la Paeria va deixar de tramitar durant la vigència del contracte, entre l’abril del 2014 i el febrer del 2019 (durant el govern socialista). La majoria corresponen a vehicles que anaven a entre 55 i 65 quilòmetres per hora, ja que l’ajuntament només va validar les denúncies que superaven aquesta última velocitat.

Així figura en la documentació aportada al jutjat del contenciós de Lleida, que ahir va celebrar la vista del recurs presentat per la concessionària. Aquesta havia d’ingressar com a retribució un terç de l’import de cada multa validada i el seu advocat, Jos Prado, va recordar que el contracte fixava una indemnització de 9 € per cada multa no tramitada per decisió municipal.

Això suposa que, si la justícia li dona la raó, la Paeria li hauria d’abonar uns 4,5 milions, però la demanda no demana una quantia concreta a l’espera de sentència..

La documentació de la firma reflexa que la Paeria només va tramitar un 10,9% de les captures fotogràfiques dels radars, poc més de 44.000, i no en va validar 395.000, de les quals 375.000 eren de vehicles que anaven a entre 55 i 65 per hora. Detalla que pel que respecta als semàfors amb càmera, van ser anul·lades el 75% de les captures, gairebé 110.000, i només en va validar 37.700. A més, indica que el radar mòbil que l’UTE va entregar a la Paeria com a part de l’oferta que es va adjudicar la concessió a penes va funcionar durant tot el contracte (vegeu desglossament inferior).

El quid de la qüestió rau si la Paeria podia o no aplicar multes només als que anaven a més de 65 per hora, quan la normativa de trànsit fixa en 50 per hora el límit en vies urbanes, i si ho va fer d’acord amb l’empresa. Prado va negar de manera contundent que hi hagués acord (vegeu desglossament lateral).

Va dir que el punt del contracte que assenyalava que el límit es fixaria de manera consensuada es referia a “les característiques dels cinemòmetres”, és a dir, al marge de tolerància que s’aplica en cada mesurament de velocitat, que sol ser del 10% (a 55 per hora). A més, va afegir que l’ajuntament, tot i que no ho hagués acordat amb l’empresa, pot contravenir la legislació i sancionar a partir d’una velocitat arbitrària.

Mentrestant, la lletrada municipal va afirmar que aquest era “un contracte de serveis” per “reduir la sinistralitat” i no per posar multes, per la qual cosa no s’ha de circumscriure a la normativa de circulació, i va acusar l’empresa de cercar només el seu benefici. Abans, Prado va destacar que el perjudici no va ser només per a l’UTE, sinó per a la ciutat, per tots els diners que va deixar d’ingressar el consistori.

A la vista va declarar com a testimoni Sergi Gimeno, cap de Mobilitat de la Paeria, que va justificar que fotos de semàfor no es validessin al·legant que no permetien veure bé la matrícula. La lletrada municipal ho va subratllar, i el de l’empresa va assenyalar que a la resposta al seu recurs, la Paeria mai no ho va fer constar.

Aporta un correu de Ros ordenant que no se sancionés fins als 65 per hora

Una de les qüestions en què es va centrar la vista era si la decisió de multar sols els vehicles que superessin els 65 per hora, i no els 50, va ser imposada per l’ajuntament o pactada amb la concessionària. L’advocat d’aquesta, Jos Prado, va esgrimir una cadena de correus del 28 de juliol del 2014, amb un missatge inicial del llavors alcalde Àngel Ros a diversos responsables municipals sobre com havien de funcionar els radars, i que va acabar amb un d’enviat per l’intendent de la Guàrdia Urbana al cap de Mobilitat, Sergi Gimeno –perquè ho comuniqués a l’UTE– en què deixava clar que “les ordres” de l’alcalde eren que havien de funcionar només a partir dels 65 per hora. En la seua declaració com a testimoni, Gimeno va confirmar que va enviar aquest correu a la concessionària. El lletrat va destacar que això fa patent que no va ser una decisió pactada, ja que, a més, l’empresa va reclamar des del primer moment i de manera reiterada que es tramitessin totes les captures de radar a partir dels 50 per hora. Així mateix, l’advocada de la Paeria va considerar que hi va haver una “acceptació tàcita” per part de l’empresa perquè no va respondre per escrit oposant-se a aquesta mesura ni va impugnar el contracte i va restar transcendència al correu.

Un cotxe radar que va estar-se aparcat al garatge de la Urbana

El lletrat de la concessionària va destacar que el cotxe radar facilitat a la Urbana només va sortir al carrer uns quants dies el 2014 i el 2015, i que el 2016, l’any amb més activitat, va ser utilitzat només 252 hores. Des d’aleshores fins al 2019 va romandre al garatge. Va dir que havia de ser un element clau per lluitar contra l’excés de velocitat, i que el fet que la Paeria no l’utilitzés va en contra del principi de legítima confiança contractual. A més, va recordar que ara sí que està funcionant. Per la seua part, la lletrada municipal va insistir que el contracte no preveia en cap punt l’obligació d’utilitzar-lo, i va posar èmfasi que l’objectiu era reduir la sinistralitat, i no posar més multes.

El consistori afirma que l’UTE va ingressar més del valor contractual

Un dels punts en què l’advocada de la Paeria va basar la seua defensa va ser que, com Gimeno va confirmar a la vista, el plec de condicions del concurs calculava en 1,4 milions el valor estimat del contracte, i que l’import final liquidat a l’UTE va ser superior, de 2 milions. Per això, va concloure que “no és veritat que s’hagi produït un perjudici econòmic per a la concessionària”. En canvi, l’advocat d’aquesta va remarcar que el valor estimat era un “estudi teòric” i que les ofertes de totes les empreses que es van presentar al concurs “no tenien res a veure amb aquests números”, i per això es va demanar si el servei havia de basar-se en l’oferta adjudicatària o en aquest estudi previ.