Classes en línia que necessiten millorar

Connectar-se a una pantalla per seguir una classe ja s’ha convertit en habitual per als universitaris i els alumnes de Batxillerat i cicles formatius. L’esclat de la pandèmia de coronavirus el març de l’any passat va comportar un confinament total que aquest curs no es va voler repetir.

Va començar presencial, amb totes les mesures de seguretat, però l’empitjorament de les dades sanitàries va propiciar que en aquests cursos tornés la docència en línia i després a l’híbrida, que des de fa poques setmanes combina classes presencials i telemàtiques per als alumnes de primer i segon de carrera. Al Batxillerat i FP continua sent híbrida.

Els estudiants afirmen estar cansats d’aquesta mena de docència i preferirien tornar a classe, igual que reconeixen els professors..

En aquest sentit, un portaveu del Consell de l’Estudiantat opina que “en algunes assignatures ha anat molt bé i en d’altres no, depèn en la majoria de casos de la predisposició del professor, de fer-ho més didàctic i assequible”.

Qualifiquen la docència en línia de recurs útil com a alternativa, però veuen necessari anar al centre

“S’ha pogut mantenir una mica la qualitat, però no és el mateix. Abans teníem acumulació d’apunts per passar a net i ara d’enregistraments de classes per veure”, relata.

A més, remarca la dificultat que estan comportant els canvis del tipus de docència al llarg del curs als alumnes que són de fora i que van deixar el pis compartit o la residència quan es va passar a les classes íntegrament virtuals i que ara que són híbrides han de vindre dos dies a la setmana a les presencials. La vicerectora de Qualitat i Innovació docent de la UdL, Paquita Santiveri, indica que no ha rebut queixes sobre aquesta qüestió i destaca l’esforç que ha suposat l’adaptació a la nova docència.

Afirma que en els cursos de formació es remarca que “han de canviar el model perquè la classe magistral és poc satisfactòria per als estudiants a través d’una pantalla”. “És més avorrit i dur aprendre d’aquesta manera.

Confiem que algun dia puguem recuperar la normalitat”, va desitjar, però va assegurar que estan programant el curs vinent per continuar com a fins ara..

Isabel del Arco, la coordinadora de l’equip EDO-UdL, va constatar a través d’un estudi que els universitaris, no només de la UdL, estaven insatisfets amb la docència virtual. Assegura que “la majoria de professors van traspassar la lliçó magistral a davant d’una pantalla” i programen exàmens d’“abocar continguts” en lloc d’aplicar-los de manera més pràctica.

“Defensa que les classes teòriques en línia haurien de ser de 15 minuts i aposta en la seues per la metodologia inversa: editar vídeos curts amb la teoria perquè els mirin a casa i a les classes en línia fer exercicis i reptes. Una altra docent que intentar fer les seues classes tan dinàmiques com pot és Noëlia Motlló, professora associada de la facultat de Lletres.

“Quan encenen la càmera veus que no s’han afaitat, que estan desanimats, que això no és el seu somni universitari, i intentes animar-los com pots”, relata. Detalla que ha programat activitats com un scape room en l’assignatura de fonètica i fonologia o bé “plantejar-los un desafiament els divendres a través del fòrum de la universitat per resoldre’l en una setmana i muntar un debat virtual entre ells”.

Subratlla que hi ha aplicacions que permeten programar una espècie de Trivial. Per la seua part, la directora de l’Escola Politècnica Superior, Magda Valls, afirma que ja tenien “les tecnologies, però no els trèiem rendiment i quan va arribar el confinament vam poder fer el salt ràpid”, encara que reconeix que “la presencialitat aporta molt valor, fins i tot a nivell emocional”.

.

“Fer classes en línia és un esforç per al professor perquè no té el feedback directe de l’alumne, però per a ells és encara més exgigent. Per als que no són capaços de fer-ho, potser és més difícil seguir el ritme”, afirma.

?

lleida

Els estudiants de Batxillerat i FP també porten mesos amb classes híbrides que barregen les presencials, majoritàries, amb les telemàtiques. Directors d’institut destaquen l’“esforç afegit” que suposa la docència en línia i reconeixen que “els mitjans tècnics no són els millors i les competències que teníem al principi no eren del tot adequades”.

“Ens ha complicat molt les coses durant més temps del que pensàvem”, apunten. Consideren que “hem anat millorant, però la capacitat de transmissió que tenen amb la presencialitat i el feedback amb els alumnes no és el mateix”, i apunten que han hagut de quadrar les pràctiques d’FP en els dies presencials.

.

Admeten que les classes telemàtiques “requereixen molta més concentració i són més cansades”, motiu pel qual opinen que estaria bé poder recuperar la presencialitat al 100% de cara a final de curs, com va plantejar Educació si els indicadors sanitaris milloren. “Pel seu component comunicatiu i relacional, són insubstituïbles”, subratllen.

Incideixen que els alumnes de grau mitjà “necessiten assistir cada dia al centre i l’acompanyament dels professors és vital”, i opinen que per als de segon de Batxillerat preparar la selectivitat no és igual presencialment que a distància. No obstant, valoren que el format híbrid els ha permès mantenir les classes tot el curs.

En aquest sentit, argumenten que la docència en línia és “un recurs útil i interessant com a alternativa” i aposten per formar-se per potenciar les seues possibilitats pedagògiques i no convertir-les en la versió digital d’una classe tradicional”..

«Costa més estar atents i falta ‘feedback’ dels companys» Estudien segon del doble grau d’Educació Infantil i Primària. Van començar el curs híbrid i el van passar a en línia, i ara han recuperat part de presencialitat, dos dies a la setmana. Opinen que a les classes online “sempre costa més concentrar-se i estar atent, i a les presencials sembla que t’obligues més”. Creuen que “és més fàcil entendre els conceptes en una classe convencional que mirant una pantalla”. I apunten també que amb la docència virtual “la relació amb els companys es trenca una mica. Falta feedback. I també ens hem distanciat amb els professors”, destaquen.

«És més positiu anar a classe que estar a casa sol, en pijama» D’altra banda, recorden que l’any passat, a primer, “ens van confinar i encara gairebé no ens coneixíem”. “Llavors els professors no estaven preparats i ens deien que féssim treballs, no sabien com fer les classes virtuals. Algun sí que ho va fer bé, però d’altres només van penjar la teoria i vam anar directament a l’examen”, expliquen, i assenyalen que ara fan teoria en línia i les hores presencials “són dinàmiques i pràctiques”.

«El típic que fan molts és posar un power point i prou» També cursen segon del grau de Disseny Digital i veuen “molt desordre en l’organització, amb canvis de classe cinc minuts abans i feina extra.” Consideren que “aquesta carrera es va dissenyar per ser presencial i al passar-la a en línia, no s’hi ajusta. Conté molts projectes creatius i treballs i, si són en grup, és molt millor fer-los presencials” i senten “desmotivació”.

“No és el mateix una classe presencial, en què pares atenció, que a través de l’ordinador, perquè si és avorrit als 15 minuts desconnectes”, assenyalen. Troben a faltar la “socialització”.

“És molt més positiu anar a classe que estar a casa sol, en pijama. I aquesta apatia també s’encomana als professors.

Es queixen que no tenen feedback, però no fan les classes tan interactives com ho podrien ser”, detallen. Opinen que aquesta situació els passarà factura a nivell acadèmic i psicològic, i subratllen que, amb el model híbrid, els alumnes que són de fora “es gasten els diners per vindre cada vegada que hi ha presencial o paguen pis igualment però només per dos dies a la setmana”.