El totxo més indigest

El mercat immobiliari encara està lluny d’acabar la digestió dels milers d’habitatges, solars i tota mena de naus i locals de la província de Lleida que van passar a mans dels bancs després de la crisi que va esclatar a finals del 2007. Això sí, ara hi ha una diferència important: la majoria de les entitats bancàries han traspassat al llarg dels últims anys gran part dels seus actius immobiliaris a fons d’inversió, ja sigui a través d’un acord de venda o creant societats mixtes en què el banc manté una posició minoritària.

Així, la relació de propietaris dels diferents béns a Lleida que figura en les ofertes d’alguna de les agències immobiliàries especialitzades en la venda d’aquest patrimoni inclou noms com Whitehead Invest, Voyager Reo o SPV Spain Project, entre d’altres. A més, la Sareb, el denominat banc dolent, compta amb més de 200 pisos.

La seua venda és gestionada per les agències Altamira, Haya Real Estate, Servihabitat i Solvia, que també comercialitzen els de fons d’inversió i d’entitats bancàries. En total, la seua cartera a les comarques de Lleida disposa d’uns 1.200 habitatges, uns 400 solars i uns quants centenars més de locals, garatges, oficines i immobles diversos, com naus, promocions a mig fer o antics hotels.

És el que costa un dels habitatges més cars, una unifamiliar a la localitat aranesa de Salardú

Pel que fa als pisos, el ventall de preus és amplíssim, i va des dels menys de 10.000 euros pels quals se n’arriben a oferir alguns als blocs socials de la Mariola, a la capital, fins als 1.035.000 euros que costa una casa a Salardú. També hi ha pisos en blocs de Balaguer, Agramunt i cases velles en localitats com la Granadella, Camarasa o Artesa de Segre que costen entre 10.000 i 20.000 euros.

A més, hi ha l’opció de comprar promocions senceres. Així, un edifici del carrer Betlem de Tàrrega amb 54 pisos, que exteriorment sembla acabat, però que és una “obra aturada al seixanta per cent” segons l’anunci, és a la venda per 3 milions d’euros. D’altra banda, un altre del carrer Sant Martí 22-24 a Lleida, un bloc de pisos nous que mai no han tingut inquilins, però que han estat literalment saquejats i dels quals fins i tot s’han endut finestres i balcons, s’ofereix per 2,145 milions.

Un altre bloc en venda és el del carrer del Nord, 43, però en aquest cas per ser enderrocat, ja que s’ofereix com a solar, i costa 1.037.000 euros.

Entre els solars en figuren desenes entre Torre Salses i la zona d’expansió de Copa d’Or a Lleida ciutat, així com també als afores de barris com el Secà i Balàfia, i els més cars ronden el milió d’euros. Un dels que tenen el preu més alt, per la seua gran extensió, és el sòl urbanitzable en venda a Sidamon. Es tracta de 37,1 hectàrees que costen 2,65 milions. I entre els edificis, n’hi ha un de tan emblemàtic com el de l’antiga Big Ben, que costa 1,3 milions, o l’antic hostal Energia a la Torre de Capdella.

Múltiples canvis de propietat amb canvis entre fons El president dels agents immobiliaris de Lleida, Josep Maria Esteve, va dir que aquest volum d’actius immobilitzats des de fa més d’una dècada s’explica en part perquè van anar passant d’una entitat a una altra fins a acabar en fons d’inversió, que se’ls reparteixen amb altres a través de canvis entre diferents paquets. Una altra causa és que en molts casos és un producte de difícil sortida, com promocions en pobles deteriorades pel pas del temps, cases velles o promocions inacabades.