SENTÈNCIA VIOLÈNCIA MASCLISTA
Condemnat per una violació al trobar el seu ADN a la base policial
La víctima va denunciar el 2017 i l'ara sentenciat va ser arrestat el 2020 per un furt i es va descobrir la seua autoria en l'agressió sexual || Li imposen 5 anys de presó
El judici es va celebrar el passat 17 de març a l’Audiència de Lleida.
L’ADN ha estat clau perquè l’Audiència de Lleida condemni a cinc anys de presó i a sis de llibertat vigilada un home que l’agost de l’any 2017 va violar una lleidatana en un pis del Barri Antic. L’acusat no va ser imputat fins tres anys després dels fets, quan va ser detingut per robatoris. L’home va accedir a donar el seu ADN i, quan el van introduir a les bases policials, el seu perfil genètic va coincidir amb el del semen que van trobar a la vagina i la roba de la víctima, que no recordava res del succeït.
La dona va declarar al judici que es va celebrar el març passat a l’Audiència de Lleida que “em vaig despertar tirada en un matalàs d’un pis del Barri Antic, mig despullada, m’havien robat el mòbil i no recordo què va passar perquè aquella nit vaig sortir de festa i anava beguda. Només tinc flaixos de diversos homes sobre mi.
Llavors vaig anar a la policia i vaig denunciar una violació però no sé qui va ser”. Va ser el 26 d’agost del 2017 quan va acudir als Mossos d’Esquadra per denunciar que sospitava que l’havien violat.
Els investigadors i metges que la van atendre li van trobar restes de semen a la vagina i a la roba, que van analitzar per extreure’n l’ADN, encara que no van trobar cap sospitós amb aquest perfil genètic. Tres anys després va saltar l’alarma a la base de dades dels cossos policials quan es va introduir un ADN que hi coincidia al 100%.
En canvi, l’acusat, que sempre havia negat haver tingut relacions amb la denunciant, va canviar de versió al judici i va afirmar que el sexe va ser consentit..
La Fiscalia, que demanava set anys de presó, no l’acusava per agressió sexual sinó d’abús sexual amb accés carnal al considerar que no hi va haver violència davant de l’estat de vulnerabilitat en el qual es trobava la víctima. El tribunal dona credibilitat a la versió de la víctima, remarca les contradiccions en què ha incorregut l’acusat i remarca com a prova clau per imposar una sentència condemnatòria que el seu ADN era a la vagina i la roba de la dona. El condemnat, empresonat per una altra causa per robatoris, tampoc podrà atansar-se ni comunicar-se amb la víctima durant sis anys i haurà d’indemnitzar-la amb 6.000 euros per danys morals.
