Una canalització pantanosa

El curs de la canalització s’assembla cada vegada més a una zona pantanosa, especialment aigües avall de la passarel·la dels Camps Elisis. Està ple de plantes aquàtiques que estanquen encara més el poc corrent d’aigua i generen una estampa visualment desagradable i molt diferent de la del curs d’un riu.

Antoni Palau, professor del departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la UdL i membre d’un grup d’investigació en dinàmica fluvial, va assenyalar que aquestes plantes, denominades macròfits, apareixen per l’acumulació de quatre factors: la regulació de cabals, que provoca que no hi hagi grans avingudes d’aigua; el fet que el curs estigui cuirassat al ser el fons d’escullera, fet amb grans pedres; gran presència de nutrients a l’aigua fruit de l’activitat agrícola a la conca i d’una depuració limitada d’aigües residuals; i molta llum solar directa.

Afirma que ha quedat demostrat que les petites miniavingudes periòdiques que en el seu dia van acordar la Paeria i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) són innòcues per als macròfits, i apunta que l’alternativa és intentar trencar alguna de les dinàmiques de l’actual ecosistema.

Palau subratlla que aigües avall de la passarel·la dels Camps Elisis, la presència de plantes aquàtiques és molt menor, cosa que s’explica en part perquè el Noguerola, que aporta molts nutrients, desemboca al Segre a l’altura de la plaça Sanahuja, però també perquè en el tram superior el curs no és d’escullera. “Si es descanalitzés el riu podria disminuir la presència de macròfits”, indica, i posa com a possibles exemples desfer l’escullera i habilitar trams de curs més irregulars perquè l’aigua corri més. L’objectiu seria “desfigurar aquesta geometria de canal i convertir-lo en un riu més natural”.

Després de precisar que és gairebé impossible modificar la presència de nutrients i el cabal, apunta la possibilitat d’aplicar tractaments experimentals, com disminuir la llum ombrejant el curs amb una espècie de mantes flotants o amb més vegetació de ribera, o bé aplicant unes càpsules en els sediments que van alliberant un producte que podria atacar el bulb de la planta. Palau deixa clar que el bulb és un element clau, perquè és d’on broten les plantes. “Pots tallar tota la cabellera, però aquesta torna a brollar si no treus el bulb”, destaca. Una altra opció, afegeix, seria deixar sec temporalment algun tram desviant el curs.

Palau va manifestar que fa uns anys va proposar a la Paeria de dur a terme un projecte experimental aplicant algunes d’aquestes mesures “parcel·lant” un tram de la canalització, per veure si alguna era efectiu. Va afegir que per a això fins i tot va contactar amb una empresa, però que l’ajuntament mai li va acabar donant resposta.

Sobre això, un portaveu municipal es va limitar a manifestar que “s’ha demanat una subvenció a l’Agència Catalana de l’Aigua per a la seua retirada [dels macròfits] i esperem que surti la resolució”. No obstant, Palau adverteix que aplicar el mateix sistema mecànic de retirada com es feia fins al 2017, sense actuar sobre el bulb, “és com anar a tallar-te els cabells a la perruqueria, perquè torna a créixer”. També va apuntar que en el fons del curs “hi ha d’haver grans sediments de matèria orgànica”.

La Paeria espera una ajuda de l’ACA per netejar-la L’última neteja del curs, consistent a tallar les plantes amb una màquina, es va portar a terme l’estiu del 2017. Va costar més de 100.000 euros i la Paeria va remetre la factura a la CHE, que es va negar a pagar-los. Els jutjats li van donar la raó i al final va haver de pagar l’ajuntament. Des d’aleshores no hi ha hagut cap altra acció.