«Els vacunats no són un conillet d'Índies. Ho vaig ser jo»

Per què va decidir participar en el desenvolupament de la vauna?

Quan va arribar la pandèmia vaig anar a atendre malalts de Covid a l’UCI. Llavors, a finals de maig vam rebre un mail d’Oxford perquè buscaven 15.000 voluntaris per a la tercera fase del desenvolupament de la vacuna i ens van dir que la millor manera d’accelerar els resultats era buscar persones que tinguessin una exposició molt alta del virus i jo tenia molts números.

A la fase 1 es va administrar la vacuna a un grup molt reduït, a la 2 es va ampliar amb més persones i a la 3 és quan n’hi va haver moltes. En la primera i segona fase es mira la seguretat de la vacuna i en l’última, l’eficàcia, per la qual cosa hi ha d’haver un mínim de persones que durant l’assaig s’encomanin.

Per aquesta raó Oxford va agafar voluntaris que estiguessin a primera línia. Pfizer va ser més ràpid a desenvolupar la seua vacuna perquè tenia el doble de voluntaris i perquè als EUA hi havia més incidència del virus que a Anglaterra.

No li feia respecte, ja que no se sabia què li podia passar?

Tenia molta por del virus i d’acabar en un llit com els meus pacients. Em va afectar molt estar a primera línia i veure com la gent moria. El virus em robava la vida i volia tenir il·lusió pel futur, per la qual cosa valia la pena participar-hi per tenir esperança. Això sí, em vaig informar molt, però el que em va convèncer va ser que una de les doctores que estava treballant en la vacuna la va administrar als seus tres fills en la primera fase i cap mare no posaria en perill els seus fills, per la qual cosa em va donar seguretat. Malgrat que ens van dir que podíem tenir un xoc anafilàctic i morir, crec que sense risc no guanyes.

Què va haver de fer?

Em van fer moltes proves i revisions. Els requisits eren tenir menys de 55 anys, no haver passat la Covid i tenir bona salut en general. Ens van dividir en grups i al meu ens van demanar que prenguéssim Paracetamol tres vegades al dia durant tres dies després de rebre la vacuna, que va ser el 5 de juny. Jo no vaig tenir cap símptoma, tret d’una mica de dolor al braç. Companys d’altres grups sí que van tenir mal de cap, perquè no van prendre Paracetamol. Cada divendres em feia una PCR i a les quatre setmanes una analítica per veure si tenia anticossos. Durant les primeres sis setmanes també havia d’escriure els símptomes que tenia. Després ja no va fer falta i ara encara només he de notificar canvis en la meua salut.

Al setembre l’assaig es va parar perquè una persona va tenir una reacció adversa, una mielitis transversa (inflamació de la medula espinal), però quan es va reprendre ja em van posar la segona dosi a finals d’aquell mes. El 7 d’octubre em vaig despertar amb congestió nasal i mal de cap i pensava que era un constipat comú, però vaig donar positiu en una PCR. La congestió em va durar dos dies i el mal de cap, 24 hores i no vaig tenir cap altre símptoma. Vaig estar deu dies en quarantena i en dos ocasions em van fer analítiques de tot, perquè volien veure com reaccionava el meu cos. Cal tenir en compte que la vacuna no impedeix que el virus entri. Sense la vacuna el cos tarda dos setmanes a fer anticossos i durant aquest temps és quan el podem contagiar. La vacuna salva vides i dona la millor defensa des del minut 0 i li treus avantatge al virus perquè en dos setmanes no podrà fer el que vulgui amb el teu cos. Cal vacunar-se perquè és pitjor infectar-se i morir-se.

Sap si li van posar la vacuna o un placebo?

Podria, però no ho sé i de moment no ho vull saber. Com que ja vaig passar la Covid, tinc anticossos segur. Vaig parlar amb AstraZeneca i encara hi ha moltes preguntes, com la durada dels anticossos, i ens van demanar que esperéssim a saber si teníem la vacuna perquè si ens en posaven una altra ja no podíem continuar en l’estudi. Així, com que ja tinc anticossos, vaig decidir que no corro perill i que val la pena esperar i continuar donant informació a Oxford per ajudar a saber tot el que es desconeix. Ara, cada setmana em faig una PCR i cada tres mesos em fan analítiques. Fins al desembre del 2021 estaré fent-me controls. Tinc un telèfon per trucar sobre qualsevol cosa. Per exemple, si em detecten càncer cal veure si té relació o no amb la vacuna. Com que al desembre ja deixaré de participar en l’assaig podré saber si em van administrar la vacuna. Tindré una desil·lusió si em van posar el placebo, però tot i així estic ajudant.

Què diries a la gent que no vol ser el conillet d’Índies?

Que ja ho he estat jo. Quan les vacunes les ha aprovat l’Agència Europea del Medicament és perquè són segures i salven vides. Com més retardem la vacunació, pitjor. El temps són vides ara mateix.

Què en pensa, de la polèmica amb els casos de trombes detectats amb la vacuna d’AstraZeneca?

No hi ha cap medicació sense efectes secundaris i hi ha més perill i possibilitats de tenir un coàgul si agafes un avió cap a Nova York, fumant o prenent la píndola anticonceptiva. El risc de tenir un trombe és molt baix i tenir la llibertat amb la vacuna no té preu. L’única vacuna que no és bona és la que no es posa.

Els mitjans han parlat molt dels problemes amb aquesta vacuna.

Crec que Oxford ha pecat d’innocent amb l’atenció mediàtica. Les altres vacunes també tenen problemes, però la dolenta de la pel·lícula s’ha posat a Oxford perquè no ha sabut portar aquesta mala visibilitat. Les farmacèutiques tenen un poder molt important i els interessa que la d’AstraZeneca tingui un desprestigi perquè és l’única que es fa a preu de cost, per la qual cosa pot fer-los competència. Ara la Unió Europea no vol renovar-li el contracte i les accions de Pfizer i Moderna pugen. Oxford s’ha quedat sola en el paper que no es tan eficaç, quan és una vacuna molt bona.