El 68% de sanitaris de Lleida, 'cremats' per la pandèmia

El 68% de metges i infermeres de l’Atenció Primària de la regió sanitària de Lleida ha tingut nivells alts de la síndrome de desgast professional o burnout durant la pandèmia, un estat d’esgotament mental, emocional i físic que es presenta com a resultat d’exigències aclaparadores, estrès crònic o insatisfacció laboral. Aquesta és la conclusió del Treball de Final de Grau d’Alejandro Abad, estudiant de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL), tutoritzat per la metgessa del CAP Onze de Setembre Araceli Fuentes, després de fer una enquesta a 121 metges i 123 infermeres de 24 CAP.

A més, el 32% restant també ha tingut indicis de burnout, que serà reconegut com a malaltia per l’OMS el 2022. “Em va semblar interessant centrar-me en la figura dels sanitaris, ja que no em puc imaginar les situacions tan complicades a què es van haver d’enfrontar”, va afirmar Abat.

Entre el 17 de gener i el 6 de febrer va repartir entre els ambulatoris un formulari i el qüestionari de Maslach Burnout Inventory (MBI) per mesurar els nivells de burnout. “Ser mèdic suposa més risc de patir la síndrome”, va assenyalar Abad, i va afegir que “no he fet una anàlisi del perquè, però és cert és que els metges són més grans, més experiència i un entorn laboral fix”.

Els resultats de l’enquesta indiquen que el 69% dels professionals sanitaris creu que la seua situació laboral ha canviat a pitjor, el 77% afirma estar més esgotat que abans de la Covid, al 68% li va preocupar infectar-se i al 97% encomanar la seua família; el 62% dedica més hores a la feina que abans i el 59% va assegurar haver estat en situacions laborals en les quals va sentir que la seua vida estava en perill.

“També he observat que un dels factors de risc de patir burnout és conviure amb persones vulnerables, com ara nens o ancians, però no he trobat cap diferència quant al gènere, edat o el lloc de treball”.

A Abad li van sorprendre els alts nivells de burnout. “Que gairebé el 70% tingui aquests nivells és més del que esperava i això vol dir que la salut mental és una prioritat per als sanitaris, per la qual cosa s’haurien de prendre mesures i ajudar-los”, va manifestar, i a més va explicar que hi ha estudis que indiquen que hi ha un increment d’estrès, ansietat, depressió i insomni.

L’excés de burocràcia i la falta de personal, factors que hi influeixen El metge de família i professor a la UdL Eugeni Paredes va ajudar Abad en el seu treball i va reconèixer que li va sorprendre el resultat. “Això influeix en la població i en els futurs mèdics”, va apuntar. Va dir que en el burnout entre els metges “hi influeix la falta de personal i de recursos, però sobretot la burocràcia”. Així, considera que és important canviar el model de treball. “És necessari més treball en equip per evitar l’estrès i l’alta quota de pacients fa difícil tenir temps per compartir diagnòstics”, va indicar. Va afirmar que “moltes vegades et trobes sol davant d’una muntanya de burocràcia”.