Lleida recorda als veïns deportats a camps de concentració nazis amb 10 noves llambordes Stolpersteine

El Memorial Democràtic ha instal·lat deu noves llambordes Stolpersteine avui a Lleida per retre homenatge a una desena de veïns de la ciutat que van ser deportats a camps de concentració nazis de Mauthausen i Dachau entre el 1940 i el 1944.

Amb aquestes noves plaques de l'artista alemany Gunter Demnig, la capital del Segrià ja en té 21 de les 45 previstes. L'acte commemoratiu ha estat l'últim que ha encapçalat Ester Capella com a consellera de Justícia, que ha destacat la importància de "recordar la memòria democràtica perquè això no torni a passar mai més".

A Catalunya hi ha 308 peces Stolpersteine en record de les persones deportades pel nazisme. Es col·loquen davant l'última residència on la persona va viure en llibertat.

Tècnics de la Paeria de Lleida han instal·lat les llambordes des de les 9 del matí fins al migdia. Durant la col·locació de cadascuna d'elles, alumnes dels diferents instituts de la ciutat han llegit una breu biografia de la persona deportada, s'ha fet una ofrena floral seguida d'una peça musical interpretada pel grup Guerrilla Folk, i familiars de les víctimes també han dirigit unes paraules.

L'acte institucional s'ha fet al Mercat del Pla i ha estat encapçalat per la consellera de Justícia en funcions, Ester Capella. També hi ha intervingut l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i representants de l'Amical de Mauthausen i del Centre Excursionista de Lleida, que van impulsar el projecte Stolpersteine a la ciutat el 2018.

Pueyo ha recordat que la primera llamborda a la ciutat es va col·locar el 2019 i que, amb les peces recents, ja hi ha 21 lleidatans homenatjats dels 45 que s'han comptabilitzat. De la mateixa manera, també ha indicat que les llambordes que falten es col·locaran en properes actuacions i remarcat la importància de "recordar" i de transmetre a les generacions futures el que va suposar el nazisme. "És profundament pedagògic i necessari per retornar el sacrifici que aquestes persones van fer i perquè això no només dona sentit al seu sacrifici sinó que ens ajuda a mantenir-nos alerta", ha indicat.

Per la seva banda, Ester Capella ha indicat que és "especialment rellevant" que el seu últim acte com a consellera de Justícia sigui un acte de memòria democràtica, ja que considera que és el que més ha "impregnat" en la darrera legislatura. Alhora, ha indicat que "cal recordar la memòria democràtica perquè això no torni a passar mai més" i ha avisat que els moviments totalitaris "no només segueixen vius, sinó que creixen". "Només cal que mirem la irrupció de Vox al nostre Parlament", ha expressat.

389 Stolpersteine a Catalunya

Amb aquestes noves peces, en aquests moments a Catalunya hi ha 308 Stolpersteine i el Memorial Democràtic preveu col·locar fins a finals d'any un total de 81 llambordes més en 15 municipis de Catalunya, de manera que es preveu que a finals de 2021 al país n'hi hagi 389.

Les properes nou s'instal·laran el pròxim dimarts 25 de maig a Tàrrega en un acte a la plaça Major que comptarà amb la participació del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i l'alcaldessa de la ciutat, Alba Pijuan.

Són plaques artístiques urbanes creades en record de les persones deportades pel nazisme, i s'instal·len davant l'última residència on la persona va viure en llibertat.

Més de 75.000 Stolpersteine per tot el món

Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l'any 1996. Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes a una vintena de països, com ara França, Finlàndia, Lituània o, fins i tot, l'Argentina.

Stolpersteine és un terme alemany que vol dir 'pedres que ens fan ensopegar'. Segons Demnig, aturar-se i inclinar-se per llegir la inscripció de la llamborda és una mostra de respecte cap a les víctimes. Es tracta d'uns blocs de ciment, d'aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades de les persones detingudes i deportades.