Lleida instal·la deu Stolpersteine en record de lleidatans deportats a camps de concentració nazis

El Memorial Democràtic, amb la Paeria, Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista, va instal·lar ahir a Lleida deu llambordes Stolpersteine en record a lleidatans que van ser deportats als camps de concentració nazis de Mauthausen-Gusen i Dachau entre els anys 1940 i 1944. Els seus noms (vuit van ser alliberats i dos, assassinats) van ser recordats en un recorregut per diversos carrers de Lleida i va culminar amb un acte institucional al Mercat del Pla.

Des de les nou del matí, tècnics de la Paeria van col·locar les llambordes, obra de l’artista Gunter Demnig, a l’última residència on els deportats van viure en llibertat. A l’acte d’ahir, es va retre homenatge a Josep Rodes i Bley, Josep Paul Mola, Joan Fontova Oliver, Antonio Vidal Vidal, Josep Baqué Coll, Benet Morelló Pintó, Joan Cascarra Garsabal, Josep Agulló Martí, Juanito Mayora Murciano i Casimir Vila Saló.

Alumnes dels instituts d’Almenar, Caparrella, Josep Lladonosa i La Mitjana van llegir una biografia de cada deportat i el grup Guerrilla Folk va tocar peces a petició de les famílies, com en el cas de Josep Paul, que li van retre homenatge amb el seu tema preferit, Je ne regrette rien, d’Édith Piaf. .

L’homenatge va ser presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, en el seu últim acte al càrrec, i va destacar la importància de seguir treballant en la memòria democràtica perquè l’horror “no torni a passar mai més”. En la mateixa línia, l’alcalde, Miquel Pueyo, va assenyalar que l’acte és necessari “per donar sentit al sacrifici que van fer aquestes persones i per mantenir-nos en alerta”.

Amb les d’ahir, Lleida compta amb 21 Stolpersteine de les 45 que es preveuen col·locar. Dimarts vinent se n’instal·laran nou a Tàrrega i el dia 28, dos a Mollerussa.

També se’n posaran cinc a Juneda. En total, aquest any ja hi haurà 47 llambordes contra l’oblit a les comarques lleidatanes.

“El meu avi reparava la cambra de gas amb els cadàvers encara dins” Gemma Cots va recordar ahir el seu avi, Josep Agulló Martí, deportat al camp de concentració de Mauthausen, on com a paleta havia d’arreglar les rajoles de la cambra de gas. “Ens explicava que quan entrava a fer els arranjaments es trobava que els cadàvers encara eren allà dins”, va explicar. Per la seua banda, els familiars de Josep Paul, deportat el 1941, van voler donar les gràcies per l’homenatge “a tots els lleidatans que van patir l’horror nazi”. Més de tres-cents veïns de Ponent van ser deportats a camps de concentració.