SUCCESSOS ESTAFES
Un pensionista lleidatà perd els estalvis per una estafa de 'phishing'
Es van fer passar pel seu banc i li van sostreure 5.500 euros, quedant-li un saldo de 149 euros || Ha denunciat el frau davant dels Mossos d'Esquadra i l'entitat
Un agent dels Mossos inspecciona un ordinador.
Un pensionista lleidatà s’ha quedat sense els seus estalvis, 5.500 euros, després que fa un mes fos víctima d’una estafa de phishing, que va suplantar la seua entitat bancària. L’afectat, A.C., explica que “em va passar el 15 d’abril. Jo tinc l’aplicació del BBVA i volia accedir-hi. Llavors em va sortir a la pantalla que s’estava instal·lant alguna cosa. Tot seguit em va arribar un sms amb un codi per desactivar-lo. Tanmateix, minuts després vaig rebre un missatge del BBVA dient-me que del meu compte s’havia fet una transferència de 5.500 euros a un compte de Madrid, quedant-li un saldo de 149 euros”.
El lleidatà es va posar en contacte amb la seua oficina bancària, que li va dir que tot apuntava que havia estat víctima d’una estafa. També va acudir als Mossos d’Esquadra per interposar una denúncia. Durant aquestes setmanes ha intentat sense èxit que el banc pogués recuperar els diners. “Estic molt afectat. Eren tots els meus estalvis i sembla que l’entitat no vulgui fer-se’n responsable. Espero que aquesta denúncia pública serveixi per a alguna cosa.”
La ‘pesca’ de dades utilitza missatges o emails perquè els usuaris accedeixen a enllaços fraudulents
En el phishing bancari, els ciberdelinqüents suplanten entitats per obtenir dades personals. Els afectats reben un correu explicant que el compte ha estat bloquejat o s’ha produït alguna incidència i que, per reactivar-la, s’ha d’actualitzar la informació accedint a un enllaç. Tots els cossos policials recorden que no s’ha d’accedir als enllaços i que tampoc s’han de facilitar dades personals.
Aquest tipus d’estafa té diverses modalitats, ja que pot aconseguir amb spam (publicitat enganyosa) o scam (missatges falsos destinats a una víctima en concret). També existeix l’anomenat vishing (a través del telèfon), el smishing (per SMS), un tipus d’estafa que ha augmentat amb l’auge de les compres per internet, i el pharming, on l’estafador aprofita la vulnerabilitat d’una pàgina web real per posar un enllaç al web fraudulent.
Es denuncien 11 fraus cada dia a Lleida, un 27% més que el 2020
Els delictes d’estafa, sobretot a través de la xarxa, s’han disparat en els últims mesos a causa de la pandèmia i les restriccions de mobilitat. En el primer trimestre del 2021, els Mossos d’Esquadra van comptabilitzar una mitjana d’11 denúncies per frau a les comarques lleidatanes, fins a un total de 1.007 casos coneguts, cosa que es tradueix en un repunt del 27,6% respecte al mateix període de l’any passat.
Així mateix, actualment les estafes representen el 22% del total de delictes denunciats davant de la policia catalana, sis punts més que l’any passat. El confinament a causa de la Covid-19 va fer disparar els casos d’estafes, tenint en compte que no tots es denuncien, i només entre els mesos de març i maig del 2020 un de cada cinc delictes a Lleida era una estafa.
