El govern ha indultat quaranta-sis lleidatans en 25 anys i tramita el d'un homicida a l'Urgell

El govern espanyol ha concedit l’indult a quaranta-sis lleidatans en els últims vint-i-cinc anys i tramita el d’un caçador que va matar un pagès a Santa Maria de Magastrell, nucli de Tàrrega. Aquesta mesura de gràcia centra el debat polític perquè l’executiu estudia concedir l’indult als líders independentistes a la presó per l’1-O.

Les xifres assenyalen que en els últims vint-i-cinc anys, el govern ha dictat 10.582 indults des del 1996. Segons les dades recopilades per SEGRE al Butlletí Oficial de l’Estat, s’han concedit 46 indults, de forma total o parcial, a condemnats per tribunals lleidatans i dos més a la Franja.

L’últim concedit a un condemnat per un jutjat lleidatà va ser el 2013, a un veí de Mollerussa que havia de complir sis anys de presó per tenir un arsenal d’armes a Arbeca. Una pena que li va ser rebaixada a dos anys de presó.

D’altra banda, el 2014, es va concedir l’indult a un condemnat per traficar amb drogues a Fraga, que va evitar tres anys de presó, i a un altre veí de Fraga condemnat a quatre anys i mig per delicte contra el medi ambient i lesions pels sorolls ocasionats pel seu pub musical. Li va rebaixar la pena a divuit mesos.

Entre els indults destaca el concedit a José Moreno Cuenca, conegut com El Vaquilla i famós per una espectacular fuga que va protagonitzar als anys vuitanta a la presó de Lleida, que acumulava diverses sentències condemnatòries a trenta anys de presó i la mesura de gràcia del qual les va rebaixar a vint anys de reclusió. La majoria revoquen o rebaixen la pena per delictes de drogues.

A la llista figuren dos condemnats a dos anys i quatre mesos per negar-se a fer la mili, el 1998, així com per no pagar les pensions, estafa, contraban, robatori i lesions, entre d’altres. En el cas de Nacho Jara, condemnat per la mort de l’exgerent del Lleida Carles Llobera el febrer del 2007, es van recollir firmes perquè se li concedís l’indult, encara que no consta que l’obtingués. S’està tramitant el del caçador de Sant Just Desvern de 80 anys Francisco Martín, condemnat a quatre anys i mig per matar un pagès de Santa Maria de Montmagastrell (Tàrrega) el desembre del 2014. La mateixa Audiència Provincial ho va plantejar.

El PP i el PSOE n’han concedit 16.000, alguns de molt polèmics Des del 1996, José María Aznar va concedir 5.956 indults en els seus gairebé vuit anys de govern. Una xifra similar als que va concedir el seu predecessor, el socialista Felipe González. A la primera legislatura d’Aznar és quan es van concedir més indults, amb una mitjana de 900 d’anuals. L’any 2000 es va assolir el màxim, amb 1.744 indults, dels quals 122 es van firmar abans de les eleccions generals d’aquell any, quan el PP aconseguiria la primera majoria absoluta. D’aquests, 1.328 es van firmar de cop pel ministre de Justícia de llavors, Ángel Acebes, amb l’argument que era any jubilar i ho havia demanat el papa. En el temps que va estar governant José Luis Rodríguez Zapatero es van concedir 3.417 indults, i Mariano Rajoy en va firmar un total de 962. Alguns han estat especialment polèmics, com els de Vera i Barrionuevo (que van complir només tres mesos de les condemnes de deu anys pel terrorisme del GAL), l’exjutge Gómez de Liaño, el colpista Alfonso Armada o el general Galindo, condemnat per tortures, que va complir només tres anys d’una condemna de setanta-cinc.