EDUCACIÓ TRIBUNALS
La justícia imposa el castellà a la selectivitat a part del català
El TSJC ordena que els enunciats no només estiguin en aquesta última llengua per defecte i el Govern diu que ja ho fa || Avui, primer dia per a 2.295 lleidatans
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar ahir en una sentència al Govern facilitar els enunciats dels exàmens de selectivitat en català, castellà i aranès i no només en català per defecte, un dia abans que comenci, però el Govern va garantir que ja s’ofereixen les tres llengües i que el desenvolupament avui de les proves no canviarà. A Lleida es presenten 2.295 alumnes, que inicien avui unes proves que faran en quatre dies, fins a l’11.
El TSJC estima així les mesures cautelars urgents sol·licitades per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya i considera que l’elecció de la llengua dels enunciats de l’examen “no pot venir determinada per l’administració”. Per això estima que estiguin disponibles en les tres llengües cooficials i que s’ofereixi “a l’alumne l’opció d’escollir”.
Tanmateix, la consellera d’Universitats, Gemma Geis, va manifestar que “les proves de selectivitat no es toquen” i que “ja s’estava garantint que els alumnes escollissin la llengua, però un 95% tria el català”, per la qual cosa va denunciar la interferència dels tribunals en les proves i que els exàmens es faran com estava previst, però que “es reforçarà la informació als estudiants que tenen dret a fer l’examen en una de les tres llengües cooficials”. També va dir que es podien presentar al·legacions des de mitjans d’abril i va denunciar que l’entitat ho fes a última hora.
L’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya reclamava que s’oferissin d’entrada els exàmens en les tres llengües, a excepció dels enunciats dels de llengua. El TSJC estima aquesta petició i reclama suspendre el paràgraf de les instruccions sobre el funcionament dels tribunals. Aquestes contemplen que es repartiran els enunciats d’examen en català “i només si algun alumne ho sol·licita, donar-lo en castellà”, però el tribunal considera que aquestes instruccions esmenten la possibilitat de tenir els enunciats en castellà “de forma residual” i oblida la possibilitat de l’aranès –a la Val d’Aran, alguns exàmens ja s’ofereixen amb aquest idioma.
D’altra banda, afegeix que la llengua oficial està configurada com un dret subjectiu. La sala fa referència a la sentència de l’Estatut, ja que apunta que va establir que el català no pot tenir un ús preferent.