Una de cada quatre visites al metge serà virtual després de la Covid

Les visites virtuals o per telèfon amb els metges i infermeres que s’han implantat per la pandèmia han vingut per quedar-se, fins al punt que una enquesta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) en què van participar més de mil metges, uns 150 dels quals lleidatans, creu que podrien arribar a ser fins un 50% del total. Per la seua part, la gerència a Lleida de l’Institut Català de la Salut (ICS) calcula que seran entre un 20 i un 25%, tant en Atenció Primària com en les d’especialistes.

Els usuaris i els sanitaris han fet un curset exprés d’adaptació a les consultes a distància per la Covid. “La més clàssica és la del telèfon, però acabarà desapareixent i predominarà l’e-consulta que es fa a través de La Meva Salut, que permet al pacient escriure quan vol, mentre que la resposta del metge o la infermera sol ser ràpida”, va explicar el metge de família i vocal de la CAMFiC a Lleida Eugeni Paredes.

“Una videotrucada amb un pacient dona més informació que una visita presencial amb mascareta”

“A més, a diferència de les consultes presencials, a través de les telemàtiques via internet podem adjuntar documents i es dona una informació de forma escrita més ordenada”, va assenyalar, encara que va dir que “també caldrà potenciar més les videoconsultes”.

“Actualment, una videotrucada en la qual l’usuari està tranquil a casa i sense mascareta complementa molt més la informació que obtenim que si la consulta fos presencial, on cal portar mascareta i cal seguir les mesures de distància, la qual cosa pot afectar l’estat emocional del pacient”, va opinar.

Sobre el tipus de visites virtuals, Paredes va dir que corresponen a l’entrega dels resultats d’analítiques i sobre dubtes del pacient (ara n’hi ha bastants sobre la vacuna de la Covid) i, depenent de la situació, es decideix si ho veu un metge o una infermera.

“No crec que amb aquest tipus de visites canviï la relació medicopacient, simplement es modificarà. De fet, crec que ara fem més consultes que abans de la pandèmia i tot anirà cap a un canvi més digital”, va afegir. Va assenyalar que segurament “costarà” més als metges adaptar-se, però que per als usuaris suposarà més comoditat i rapidesa.

“Hi ha força desconeixement del que és la salut digital, però cada vegada anirem adquirint més competències perquè els usuaris ho preferiran”, va destacar, i va explicar que “hem arribat a fer una videoconsulta amb pacients ingressats amb Covid; una visita així tan pròxima no seria possible fer-la presencialment”.

Quant al ritme de vacunació, dissabte es van administrar 1.167 primeres dosis i 937 segones o monodosis a tota la província. A nivell de Catalunya, ahir es van declarar 387 nous positius i dos defuncions, a part de cinc hospitalitzats més, i el risc de rebrot va descendir dos punts, assolint els 86.

La pandèmia segueix sota control a la província

Les regions sanitàries de Lleida i del Pirineu i Aran mantenen des de fa diversos dies indicadors que constaten que la pandèmia està sota control. Totes dos continuen sent les que compten amb el risc de rebrot més baix de Catalunya. Ahir van intercanviar les posicions, ja que el Pirineu va superar al pla després que aquest índex baixés nou punts. D’altra banda, entre les dos regions ahir es van comptabilitzar 24 nous positius, la majoria dels quals (21) són del pla. Mentrestant, Salut no va notificar cap mort, de forma que el nombre total de defuncions des de l’inici de la pandèmia és de 656 al pla i 160 al Pirineu.

Més casos d’excés de colesterol i pes al no haver fet exercici

Els CAP han començat a recuperar els controls habituals a malalts crònics. En aquest sentit, Paredes va indicar que el fet que la majoria estiguin vacunats fa que no tinguin temor d’anar a la consulta i va assenyalar que les analítiques detecten un empitjorament dels paràmetres.

Un és el del colesterol “a causa de la falta d’exercici, que també ha provocat un augment de pes”, va detallar. Sobre les espirometries, va dir que només se’n fan una quarta part que abans de la pandèmia.

“El problema és que la persona ha de fer-se una PCR unes 48 hores abans i aïllar-se fins a la prova, per la qual cosa molts haurien de demanar la baixa laboral. Per això, si no és urgent s’ajorna i es prioritzen les que serveixen per concretar diagnòstics”, va explicar el vocal de la CAMFiC.