ESNOTICIA
Gairebé 25.000 lleidatans d'entre 35 i 39 anys ja poden vacunar-se de la Covid
Les persones de 35 a 39 anys ja poden vacunar-se contra la Covid des d'ahir. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar a Alcarràs que s'aniran obrint cites a altres franges d'edat gràcies a la disponibilitat de vacunes, però també per l'avanç de la variant delta, contra la qual la immunització és efectiva si s'han posat les dos dosis.
Un total de 24.922 lleidatans de 35 a 39 anys –els nascuts entre el 1982 i el 1986– ja poden vacunar-se contra la Covid després que ahir el departament de Salut obrís el torn d’aquesta franja d’edat, només una setmana després d’obrir la de 40 a 44 anys. Alguns van trobar cita per vacunar-se ahir mateix a Tàrrega.
“Hem obert el torn perquè les vacunes siguin on han de ser, al braç de les persones”, van manifestar ahir el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, en una visita a Alcarràs. “Hem volgut fer la nostra primera sortida aquí, ja que és un territori que l’any passat va patir molt i volíem veure de primera mà la feina que s’està fent”, va assenyalar Argimon en una roda de premsa a la central de Fruits de Ponent, sobre la campanya de la fruita.
Cabezas va destacar que “la setmana passada vam administrar el nombre màxim de dosis fins ara, amb 553.011, i al llarg d’aquesta les superarem”. I és que poc després d’obrir la franja de 45 a 49 anys, un 54,4% de lleidatans ja té una dosi i ja és del 32,9% en la de 40 a 44 anys, uns percentatges similars a la resta de Catalunya.
La idea és que a partir d’ara s’encavalquin més els grups d’edat perquè no quedi “cap punt de vacunació buit”, va remarcar Argimon. Amb tot, no va detallar el calendari per als grups d’edat que encara falten, però va assenyalar que al juliol serà el torn dels menors de 30 anys.
De fet, sobre la coincidència amb les vacances, Argimon va demanar que es vacunessin al lloc de residència..
D’altra banda, Cabezas va explicar que s’ha avançat l’administració de la segona dosi d’AstraZeneca de les onze a les deu setmanes per als de seixanta a seixanta-nou anys a causa de la variant delta (vegeu el desglossament), ja que pot ser més agressiva només amb una dosi. De fet, ahir mateix hi havia les primeres cites disponibles a Mollerussa per administrar-les. Va garantir que hi haurà suficients vacunes AstraZeneca també per al personal essencial que està elegint aquest fabricant i no Pfizer com a segona dosi. Tot i així, va dir que “per al 20 per cent de persones de seixanta a seixanta-nou anys que encara no s’ha vacunat, és possible que els administrem Pfizer”.
Respecte a quan es podrà demanar cita prèvia als diferents CAP, ja que ara són els equips els que s’encarreguen de programar les consultes, Argimon va dir que “a poc a poc s’anirà normalitzant”, però que “cal tenir en compte que els equips de Primària ho estan donant tot en la vacunació, que durarà uns mesos més”.
Així mateix, els alcaldes del Baix Segre van reclamar a Argimon ajudes per sufragar les despeses que els ha suposat muntar els dispositius per aïllar i acollir temporers en casos de contagis, així com per contractar personal de vigilància i assessorament durant la campanya de la fruita, tal com van fer l’any passat. Segons l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, “hem fet la mateixa feina que la passada campanya, la qual cosa ens ha suposat una inversió extra”. En aquest sentit, el conseller va indicar que traslladarà la seua petició al Govern.
La variant delta serà dominant en menys d’un mes a Catalunya
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va augurar que la variant delta, la de l’Índia i que origina ara el 20% de contagis, “serà la dominant entre dos i quatre setmanes a Catalunya” per la qual cosa va recalcar la “importància de la vacunació”. Els símptomes que provoca són refredat nasal i mal de cap i pot ser més agressiva.
Amb una dosi d’AstraZeneca i Pfizer, l’efectivitat és del 33%, però amb les dos, del 80%. Argimon va afirmar que està més preocupat per l’impacte d’aquesta variant que per la revetlla de Sant Joan i no va descartar “fer passos enrere” si cal. “Això és un indicatiu que la pandèmia no ha acabat”, va sentenciar.