«Hem aconseguit finançament per a 7 projectes sobre la Covid»

Dos mesos després d’assumir la direcció de l’Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida va esclatar la pandèmia de la Covid. Diego Arango, director de l'IRBLleida, reconeix que va ser un repte majúscul, perquè va caldre reduir un 80% l’activitat. Però destaca que la captació de recursos va caure menys de l’esperat, només un 8%, i subratlla que han aconseguit finançament per a set projectes relacionats amb la Covid. Veu com a assignatura pendent aconseguir recursos de grans empreses del territori i confia a captar i retenir talent a base d’excel·lència científica.

Es va incorporar el gener del 2020 i al cap de dos mesos va esclatar la pandèmia.

Pensava que tindria un aterratge suau, però em vaig trobar amb aigües regirades perquè la gestió de la pandèmia va ser un desafiament. Els meus reptes eren captar talent, liderar projectes internacionals, aconseguir més projectes, finançament, col·laboracions... Fer més i millor ciència. I a llarg termini ho continuen sent, però la pandèmia va ser un element distorsionador majúscul. Van ser moments molt durs per a la investigació, que no es pot parar quatre mesos.

Així, van poder mantenir l’activitat.

Vam mantenir els assajos clínics i l’activitat del Biobanc. També es fa molta investigació amb models animals, que requereix continuar els estudis, com passa amb els pacients humans. I altres estudis de l’àmbit de la Covid, amb la reconversió de molts grups que es van sumar a conèixer els mecanismes moleculars, noves teràpies... Però el 80 per cent de l’activitat es va tancar completament.

Aquest tancament va passar factura?

Tenim molts estudiants de doctorat, màster, grau, investigadors júnior en formació amb contractes amb durada limitada i es van veure afectats. No admetíem estudiants de màster i ha calgut retardar tesis.

Però l’activitat es va mantenir a casa amb anàlisi de dades, redacció de propostes noves o enviar publicacions. La captació de recursos ha disminuït, però menys del que esperàvem.

L’any 2019 vam moure 6,3 milions d’euros i 5,9 milions d’euros el 2020, un 8 per cent menys. I el 2021 hem recuperat l’activitat, recursos i assajos d’abans de la Covid. Tenim sort de ser dels vacunats en les primeres rondes i, tot i que encara hi ha limitació d’aforament, optimitzem els espais amb torns.

Quants projectes tenen relacionats amb la Covid?

Vam presentar projectes a les convocatòries de la Generalitat i de l’Institut de Salut Carlos III, la Marató de TV3 i el ministeri de Ciència i Innovació i vam tenir una bona ràtio d’èxit. Hem aconseguit finançament per a set projectes Covid. Som de mida discreta, però fem investigació de primera i tots els indicadors estan alineats amb els d’instituts amb una massa major d’investigadors com els de Vall d’Hebron, el Clínic o el Gregorio Marañón.

El finançament és bàsic per fer investigació de primera.

S’ha de diversificar l’entrada de recursos. Provem d’atreure aportacions dels nostres patrons de la Generalitat i altres partners molt importants són la Diputació, que aporta quantitats significatives, i l’ajuntament de Lleida, amb els quals també tenim vies de col·laboració.

La Universitat de Lleida també hi aporta, com l’edifici en què estem instal·lats. Hi ha iniciatives de captació de diners de petits comerços i empreses del territori, així com donants individuals mitjançant els Amics de l’IRBLleida (www.amicsirblleida.cat).

Tenim convocatòries de recursos humans perquè els grups puguin contractar investigadors júnior, i aquest any podrem donar onze contractes, i hem tret la primera convocatòria de Projectes d’Impuls a la Investigació en Salut, amb fons aportats per la Diputació de Lleida, amb els quals finançarem amb 50.000 euros els cinc que tinguin més qualitat.

Què li falta a l’IRBLleida per acabar d’enlairar-se?

Primer volia fer un reconeixement de la gestió que s’havia fet fins ara. Jo vinc de Vall d’Hebron i quan arribes, veus que el que es fa aquí és d’una qualitat excel·lent, de primera divisió, i el repte és continuar creixent. Som molt dependents dels diners que les administracions dediquen a la investigació i ara el panorama és favorable. Una de les poques coses bones de la pandèmia és que ara la societat valora la investigació biomèdica.

Tinc l’esperança que la societat ho hagi après i que n’hagi pres nota qui ha de fer els pressupostos. Hi ha perspectives positives d’incrementar els diners destinats a investigació biomèdica i amb més recursos els instituts podríem fer més feina.

Com es pot captar recursos de les grans empreses?

És l’assignatura pendent, que aportin més recursos a investigació i desenvolupament. Una de les nostres prioritats en els propers anys és posar el focus en la transferència del coneixement en el teixit industrial i que arribi a la societat en forma de patents o empreses spin-off.

Una altra és retenir i captar talent perquè no marxi?

La societat en la qual vivim no anima la vocació investigadora i l’estabilitat professional no és fàcil. Nosaltres tenim el problema afegit d’haver de competir amb els instituts més grans amb hubs d’investigació més atractius. És tot un desafiament. No serà ràpid i vindrà a força de l’excel·lència científica. El talent atreu el talent. Fent cada vegada més i millor, per ser atractius per als investigadors joves.