Quan el masclisme s'acarnissa amb els fills

Els assassinats de les petites Anna i Olivia en mans del seu pare a Tenerife han posat la violència vicària en el focus de l’actualitat. Però desgraciadament que el masclisme s’acarnissi amb els fills no és una cosa nova.

Amb l’inici de la pandèmia i, sobretot, els mesos de confinament que van obligar milers de dones a conviure amb el seu agressor, han augmentat els casos en què els fills es converteixen en l’“arma” del maltractador per fer mal a la parella o exparella. Mireia Pardell, presidenta de la comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, constata que fins fa poc la violència vicària no tenia un encaix legal malgrat ser habitual.

De fet, va ser recollida per primera vegada per la modificació de la llei catalana de violència masclista el 2020 i aquest any s’ha inclòs en la llei de Protecció de la Infància. Així mateix, recentment el BOE ha publicat una reforma de la legislació civil i processal per al suport de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seua capacitat jurídica que inclou un article, que entrarà en vigor el pròxim 3 de setembre, en el qual es diu que no serà procedent un règim de visites respecte al progenitor que estigui incurs en “un procés penal” per un delicte de maltractament.

En aquest sentit, Pardell assenyala que continua deixant en mans del jutge la decisió, encara que la intenció clara del legislador és posar una barrera entre els menors i el progenitor contra el qual hi ha indicis de maltractament. “Davant d’una presumpta lesió a la presumpció d’innocència i la seguretat del menor, hauria de primar aquesta última i evitar que hi hagi mares que acabin visitant els seus fills al cementiri”, assegura.

Els advocats consideren que els informes per avaluar un possible risc del menor per maltractament són molt lents, fet que posa en perill el nen o la nena o, en cas de suspendre’s les visites si finalment no hi ha maltractament, es perjudica el vincle familiar.

Demanen agilitzar els informes judicials per evitar el risc de menors davant un possible maltractament

Sobre aquesta qüestió, l’advocada Estela Torres considera que aquesta reforma és “una arma de doble tall; en alguns casos pot ser molt positiu i vital per a alguns menors, en altres pot ser perjudicial”. Segons la seua opinió, caldria que s’agilitzés atès que hi ha resolucions que arriben tard. També critica que es continuï prioritzant la custòdia malgrat casos perillosos, com un en què un pare va tenir diversos accidents conduint ebri amb el seu fill, però el jutge va optar només per retirar-li el carnet i denegar una ordre de protecció al menor.

Demanen més acompanyament a les víctimes per poder denunciar

Les advocades Mireia Pardell i Estela Torres coincideixen en la necessitat de mantenir l’acompanyament de les víctimes de violència masclista durant tot el procés des que denuncien fins que finalment puguin ser independents dels seus maltractadors. Per aconseguir-ho, és necessari incrementar els habitatges dignes d’acollida per a les dones i apostar per l’especialització dels diferents operadors socials, policials i judicials.

Així mateix, destaquen que la principal arma contra el masclisme és l’educació i la sensibilització, a banda de recordar les víctimes que tenen dret a ser assistides per un advocat en tot moment. El nombre de denúncies va caure durant la pandèmia, però ja ha tornat a repuntar.

Els experts insten a modificar la llei estatal al no incloure la violència fora de l’àmbit sentimental.