TRIBUNALS SENTÈNCIA
Condemnat a cinc anys de presó per abusar de la filla del seu cosí
El Suprem confirma la sentència dictada per l'Audiència i haurà d'ingressar a la presó al ser ferma || Dona credibilitat a la denúncia de la víctima, de set anys
El Tribunal Suprem ha condemnat a cinc anys de presó un veí de Lleida per abusar sexualment de la filla del seu cosí quan la nena tenia set anys. D’aquesta forma, l’alt tribunal rebutja l’últim recurs plantejat pel processat després de ser condemnat per l’Audiència de Lleida i també pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també va ratificar la sentència de primera instància.
La sentència ja és ferma. Segons el Suprem, ha quedat acreditat que el condemnat va abusar sexualment de la menor aprofitant que es quedava a dormir a casa seua, la qual cosa va tenir lloc en reiterades ocasions entre el 2013 i el 2018, quan li feia tocaments sexuals. A conseqüència d’això, la petita va haver de seguir una teràpia en un centre especialitzat.
A més dels cinc anys de presó, el Suprem també confirma cinc anys més de llibertat vigilada, una ordre d’allunyament de sis anys i una indemnització de 10.000 euros. El maig del 2019, quan l’Audiència de Lleida va dictar sentència, tant la Fiscalia com l’acusació particular van sol·licitar l’ingrés a la presó del processat per risc de fuga, però el tribunal ho va rebutjar. Ara que és ferm, haurà d’ingressar a la presó.
L’agressor, condemnat per un delicte continuat d’abusos sexuals sobre menors, va negar els fets al judici i va afirmar que la petita mentia induïda per la mare.
Tanmateix, la sentència assenyala que no va facilitar una explicació “mínimament creïble o versemblant del perquè la menor podia explicar tals fets si no fossin certs”, mentre que el Suprem confirma que la víctima “relatava episodis reals viscuts, sense insinuació ni suggestions externes i que, en aquests, es posaven de manifest tocaments de caràcter sexual clars i evidents”.
També rebutja la pretensió de la defensa d’invalidar el relat de la menor per la intervenció dels psicòlegs, al considerar que és totalment vàlida, i que no hi havia cap motiu espuri en la denúncia de la mare de la víctima. La dona va relatar que va denunciar els fets després d’anar a fer-li un petó a la seua filla i que aquesta la rebutgés dient que el seu “oncle”, com s’adreçava a l’acusat, li feia petons a la boca i li feia tocaments.