Contagis de risc per a pares

L’explosió de contagis de Covid entre els adolescents i joves menors de 30 anys té en principi molt poc risc per a la seua salut, perquè la gran majoria passen la malaltia de forma lleu o asimptomàtica, però en canvi és un perill per a la dels seus pares, als quals poden encomanar quan molts d’ells només han rebut una dosi de la vacuna i d’altres ni tan sols això.

A més, suposa un risc per als majors de 30 anys amb què es relacionen. Així ho expliquen a aquest diari Pere Soler, coordinador del servei de Malalties Infeccioses i Immunologia de l’àrea de Pediatria de l’hospital Vall d’Hebron, i Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia del mateix hospital, dos dels especialistes més prestigiosos en els seus respectius àmbits a Catalunya.

Soler assenyala que en tot cas podria abordar-se’n la vacunació per protegir la resta de la població

“Tant en els nens petits com en els de 10 a 18 anys és excepcional que hi hagi casos greus”, afirma Soler. Però tot seguit avisa que “els adolescents d’entre 12 i 17 anys, que són de llarg els menors amb més contagis, poden tenir pares sense la pauta completa de vacunació, només amb una dosi, per la qual cosa tenen risc d’infectar-se i de veure’s afectats de forma important”.

“La principal preocupació és que els joves puguin encomanar els pares, que pot ser que hagin rebut la primera dosi, però no la segona, o que ni tan sols s’hagin vacunat, perquè dins del grup de quaranta a cinquanta anys hi ha un percentatge no menyspreable de persones que encara no s’han posat la primera”, diu per la seua part Campins. A més, tot i que precisa que “la majoria de joves de 15 a 29 anys pateixen quadres lleus, en tenim alguns de 30, de 33, 34 o 40 anys sense cap patologia de base ingressats a l’UCI”.

Sobre els adolescents, Soler precisa que l’única incògnita és la dels casos que hi pugui haver de Covid persistent. “Quan discutim si cal vacunar els de 14 o 15 anys, l’única baula que queda per resoldre és la pregunta de si es pot assegurar que els infectats asimptomàtics no tindran complicacions a llarg termini”. “En principi diria que no és un número prou important com per haver-nos d’angoixar”, acaba.

Campins alerta que un altre element de risc és que “com més contagis i més circula el virus, aquest té més substrat per reproduir-se i poder produir mutacions.

És el gran perill que tenim per aquesta circulació descontrolada: que apareguin mutacions que escapin al control de les vacunes”. Soler, malgrat que insisteix que com a pediatre només es refereix als menors de 18 anys, discrepa un pèl d’aquesta visió.

Considera “poc probable que en els nens hi hagi grans mutacions del virus, perquè tenen una resposta immunitària, sistèmica i immediata molt més forta que l’adult”.

Per això, creu que “és molt més probable que les mutacions es produeixin en països on hi ha molts adults no vacunats que entre els nostres joves”..

D’altra banda, Campins insisteix que el tancament durant 14 dies del lleure nocturn “no és suficient” per revertir l’actual nivell de contagis i insisteix que cal limitar l’aforament dels grans concerts i imposar als assistents l’ús de la mascareta i mantenir la distància, perquè els test d’antígens no són totalment fiables. Així mateix, insta els joves a “ser solidaris amb les persones de més edat evitant comportaments de risc”. “Poden sortir i quedar amb gent de la seua edat, però sobretot respectant l’ús de la mascareta i anant de seguida a fer-se la PCR al mínim símptoma.”

“A dia d’avui, no cal vacunar els menors de 16 anys” “Per sobre dels 16 anys d’edat és el grup en què està demostrada la utilitat de la vacunació, avui dia no hi ha cap pressa cap per vacunar els de 12 a 15, ni els que tenen alguna patologia de base.” Així ho afirma Pere Soler, que afegeix que, malgrat que les xifres són reduïdes, “hi ha més casos de miocarditis entre adolescents i adults joves vacunats que entre els nens i adolescents que han patit la Covid”.

Precisa que no és que la vacuna pugui generar-los més efectes secundaris que en els adults, sinó que “quan vols protegir-te d’una cosa que a tu et dona pocs problemes” pot succeir que siguin pitjors que la malaltia. Per il·lustrar-ho, posa aquest exemple: “És com si hi hagués vacuna contra el càncer de mama i es posés a un home, perquè és molt improbable que pugui patir-lo.” Soler va reiterar que a nivell general el virus “no dona cap problema” clínic als menors i va apuntar que, en tot cas, caldrà plantejar-se al setembre si és necessari vacunar-los per protegir la resta de la població o reforçar la immunitat de grup, però insisteix que ara la prioritat ha de ser “la població adulta jove”. Soler apunta que caldrà decidir “quin grau de tolerància de circulació del virus acceptem o si volem acabar amb ell del tot”. Sobre això, recorda que la grip causa morts entre els avis però no per això es vacuna els nens..