...I Torre Salses va dinamitar el pacte

El pacte tripartit de la Paeria entre ERC, JxCat i el Comú ha durat dos anys i tres setmanes. Batejat pel mateix alcalde, Miquel Pueyo, com Pacte de Sant Joan, perquè es va gestar entorn d’aquesta data el juny del 2019, ha acabat cremant a la foguera precisament per un dels punts sobre els quals hi havia menys dubtes que les tres formacions anaven a l’una: que el pla de l’àrea comercial de Torre Salses no era el seu model i que l’objectiu era parar-lo. No tan sols això, sinó que a més era una de les qüestions que més unien els dos grups a priori més divergents: Junts per Catalunya i el Comú.

Els seus líders respectius, Toni Postius i Sergi Talamonte, havien anat de la mà en contra d’aquest projecte a l’oposició i ho van continuar fent durant els primers mesos de govern, el primer com a tinent d’alcalde d’Urbanisme i el segon com a president de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, titular de terrenys d’aquest pla. I Pueyo es va pronunciar públicament en més d’una ocasió insistint que no li donarien cap facilitat.

Però una cosa són les paraules i una altra, la realitat, i el gruix de la tramitació urbanística del pla ja estava completada quan el tripartit va assumir el govern, amb la qual cosa es va posar fi a gairebé quaranta anys de poder del PSC a la Paeria.

Només quedaven pendents el projecte d’urbanització de millora viària i la modificació de la reparcel·lació dels terrenys. L’ajuntament s’ho va prendre amb calma, i no va aprovar el primer fins al febrer passat, llavors sense cap discrepància interna.

Però amb el segon, el Comú, que ja havia estat a punt de dinamitar el pacte en més d’una ocasió, va exigir revisar tot el projecte de la zona comercial des de zero aportant un informe d’una advocada de Lleida que afirmava que no comptava amb l’avaluació ambiental obligatòria.

L’alcalde havia mantingut fins ara un perfil baix en les freqüents disputes entre socis de govern

A més, va exigir públicament responsabilitats a Postius afirmant que no havia fet res per parar-ho. Va ser la penúltima crisi del tripartit, que es va aparcar deixant aquest expedient sobre la taula. Tanmateix, tant els tècnics de la Paeria com el vicesecretari general –que és el màxim garant de la legalitat dels tràmits municipals després de la jubilació del secretari– han deixat clar fins en tres ocasions (en avalar el mateix expedient, en un informe intern i en un informe oficial en resposta al del Comú) que el projecte compleix la normativa.

La pregunta és: pot un govern municipal fer el contrari del que diuen els funcionaris competents en la matèria? ERC i JxCat han tingut molt clar que seria fer el pas per acabar als tribunals, perquè la promotora de Torre Salses, Eurofund, va aportar un informe avisant que seria prevaricar. Per això el van tornar a portar a la junta de govern aquest dimecres per a la seua aprovació. Però el Comú s’ha mantingut amb el tretze són tretze i ha acabat dinamitant el pacte.

Ha estat el punt final a un tripartit que va començar unit malgrat els contratemps inicials, amb les arques de la Paeria pitjor del que s’havia previst i la posterior pandèmia de la Covid.

Les primeres friccions van sorgir l’estiu del 2020 de la mà del soci minoritari, el Comú, amb només dos edils enfront dels sis de JxCat i els set d’ERC, que va acusar l’alcalde de no liderar la ciutat durant la pandèmia.

Poc després, va carregar contra l’altre soci en la persona del regidor de Mobilitat, Joan Ramon Castro, al qual va acusar de no aplicar els acords del pacte. Les relacions entre els tres socis ja havien deixat de ser cordials i van empitjorar més a finals del gener passat quan un informe signat per la tinenta d’alcalde Jordina Freixanet (ERC) i la regidora Elena Ferre (Comú) concluïa que l’edil d’Esports, Sergio González (JxCat), havia incorregut en irregularitats, que no il·legalitats, al firmar tres contractes. Inicialment, Pueyo va arxivar l’assumpte assumint les competències de manteniment d’edificis d’Esports i Urbanisme.

Però primer el Comú i després ERC van exigir responsabilitats a JxCat i al mateix Postius, i una qüestió en principi menor va acabar provocant la marxa de González de JxCat per passar a ser regidor no adscrit. La majoria de govern es quedava en catorze dels vint-i-set edils del ple.

I al cap d’un mes, quan semblava que les aigües s’havien tranquil·litzat i l’endemà que tot el govern protagonitzés una visita als Docs i La Meta per exhibir el pla d’ubicar-hi la nova estació d’autobusos, el Comú va deixar anar una nova andanada contra Postius tornant a reclamar-li responsabilitats. Nova crisi, aquesta vegada resolta ja in extremis, amb Pueyo, que sempre ha mantingut un perfil molt baix en les disputes internes, avisant al ple que el pacte estava en perill.

Ara ja no hi ha hagut salvació i el govern passa a estar en minoria, amb dotze edils. En un ajuntament, l’alcalde té molt poder. Això no obstant, la pregunta és: què passarà amb projectes com el de l’alberg de Pardinyes o l’estació d’autobusos, tenint en compte, a més, que la sortida del govern del Comú, encara que pactada, ha estat de tot menys amistosa? Si fins ara aquest mandat ha estat molt poc plàcid, el que ve pot ser encara més mogut.