COMERÇ EQUIPAMENTS
Un mercat rejovenit
Es compleixen deu anys de la rehabilitació de la llotja de Cappont, que va servir per revitalitzar l’entorn de Blas Infante i convertir-se en model de referència || La inclusió d’una gran marca ha servit com a pol d’atracció per als paradistes i per tenir bona afluència de clients
El mercat municipal de Cappont és l’únic de la ciutat que gaudeix d’un bon estat de salut, ja que la majoria d’aquests espais o bé han tancat o tenen moltes de les seues parades buides, com és el cas del de Fleming-Ronda o el de Balàfia. Bona part del seu èxit es deu que ara fa deu anys es va rehabilitar per complet per donar-li un toc modern, captar nous paradistes i aconseguir així que una empresa de referència al sector de l’alimentació, Mercadona, s’instal·lés al mateix edifici.
Tant paradistes com els veïns demanen que la primera planta de l’edifici sigui un centre de dia
Tot això ha comportat que en una dècada el mercat hagi dinamitzat la zona de Blas Infante i Sant Joan de Mata i sigui un punt de referència per als veïns del marge esquerre de la ciutat i un espill en el qual els altres mercats municipals poden mirar-se per ressorgir de les seues cendres. Això no obstant, tant veïns com paradistes reconeixen que encara queda pendent habilitar la primera planta de l’espai com a centre de dia per a la tercera edat.
Model d'èxit
“El mercat de Cappont és una referència al barri i ha contribuït que els comerços de la zona hagin guanyat més presència i clientela, va ser un encert.” Així ho assegura la presidenta de l’associació de veïns de Cappont, Veni Ros, que reconeix que, “en el moment en què es va rehabilitar, els mercats municipals estaven a la baixa, però gràcies a la remodelació s’ha convertit en un model d’èxit del qual ningú dubta”.
Això no obstant, reconeix que “encara esperem el centre de dia, un equipament molt necessari per al barri, però no crec que l’arribem a veure en un futur pròxim”. Una opinió que també comparteixen els diferents paradistes del mercat, que si bé reconeixen que “la rehabilitació va servir per poder donar una segona oportunitat a l’espai, el projecte del centre de dia no l’oblidem i insistim que es dugui a terme”. Així ho assegura el Joan Carles, de la parada L’Artesà Pinyol, que afegeix que perquè el centre de dia prosperi “estem creant una pàgina web per poder obtenir suports i fer-lo realitat, encara que sigui des de l’associacionisme i a través de la col·laboració entre els veïns”.
Una fornera del mercat reconeix que “cada dia està bastant animat”, però no pels paradistes, “sinó pel Mercadona, perquè mig barri ve aquí a comprar i això ens beneficia”. En aquest sentit, des de la companyia valenciana admeten que “va ser un encert instal·lar-nos aquí i estem molt orgullosos d’haver contribuït a revitalitzar aquesta zona del barri de Cappont”.
Per la seua part, l’edil de Mercats, Marta Gispert, va dir que “quan es va remodelar el mercat del barri de Cappont hi havia una necessitat que grans marques d’alimentació s’instal·lessin al marge esquerre del riu Segre i ara és un lloc de referència”. Gispert no va aclarir si el centre de dia serà una realitat en els propers anys, però va subratllar que el de Cappont “és un model a tenir en compte de cara als de Fleming i Balàfia”. L’edil va explicar que el primer volen convertir-lo en un “mercat de referència de la ciutat”, mentre que el segon s’orientarà “a promoure iniciatives de producció pròpia de productes”.
En primera persona: "Portem 45 anys al barri i és un orgull ser al mercat"
El Joan Carles és el responsable de la carnisseria L’Artesà Pinyol, una de les parades de referència del mercat de Cappont. No dubta a assegurar que “és un orgull ser aquí perquè a més portem quaranta-cinc anys al barri amb altres botigues”. És el tercer comerciant que es va instal·lar al mercat des de la seua remodelació i considera que “tenir una locomotora que tiri, sigui un súper o qualsevol altre format, però que atregui clients, és una bona fórmula per als mercats municipals”.
Això no obstant, el Joan Carles posa un però a l’equipament, i és que “s’han d’acabar d’omplir les parades que queden buides”.