Què és la filosofia Petta reddast i per què podria canviar-te la vida

Des de temps immemorables, els éssers humans hem hagut d’enfrontar-nos a la incapacitat per acceptar les tragèdies. Estem tan acostumats a controlar-ho tot que no suportem l’indòmit. Potser per això tantes civilitzacions han promulgat diferents filosofies de saludable resignació. Com la filosofia dels estoics grecs o la filosofia del budisme zen amb la meditació. Tanmateix, a mesura que passa el temps se’ns obliden aquestes maneres de viure. Tret de per als islandesos. Ells tenen el seu petta reddast.

Segons expliquen a Iceland Magazine, pot traduir-se com "tot sortirà bé". I potser penses que totes les cultures contemporànies, inclosa la cultura espanyola, tenen expressions similars. La diferència rau en la freqüència i en la credibilitat amb què els islandesos la pronuncien. De fet, diu aquesta revista islandesa, "petta reddast es fa servir amb tantíssima freqüència que és el lema del país". Per a ells, no és una manera de respondre amablement davant d’una desgràcia aliena. Es tracta d’una "mentalitat que de vegades pot semblar una mica despreocupada", però molt sana.

Mentre que en la majoria de països acceptem les desgràcies amb resignació, Islàndia ho fa amb optimisme. Com expliquen en la BBC, la història d’aquest país nòrdic ha estat marcada per hiverns llargs, clima fred i dur com pocs, pobresa extrema, esclavitud i erupcions volcàniques. En l’actualitat, Islàndia es troba a la posició número dos de països més feliços del món. Per què serà?

És molt probable que l’enorme confiança dipositada pels islandesos en el petta reddast tingui molt a veure amb l’evolució històrica del país. Si d’aquell territori gairebé àrtic va sorgir una civilització de tanta prosperitat com l’actual, com no sentiran que no entrar en la carrera que volen estudiar aquell mateix any o tenir una discussió amb la parella són coses solucionables? Avui dia continuen exposats a una gran varietat de desastres naturals, especialment volcans. I han decidit que, passi el que passi, tot anirà millor demà. I amb bastant probabilitat així serà. Especialment amb aquesta actitud.

Així ho explica una islandesa anomenada Auður Ösp en la BBC: "Quan comença a nevar de sobte a l’estiu has de deixar-ho tot i sortir a rescatar els teus animals. O quan hi ha una erupció volcànica que interromp vols a tot el món i deixa a molta gent tirada, has de pensar de pressa i veure el que fas. No podríem viure en aquest entorn sense cert nivell de convicció que les coses se solucionaran d’alguna forma, per més difícil que sembli en aquell moment. No és que siguem impulsius o ingenus. És només que creiem en les nostres habilitats per solucionar les coses".

I molt millor ens aniria a la resta si comencéssim a fer-ho també.