És possible una altra explosió a Txernòbil?

El 26 d’abril de 1986 va tenir lloc el pitjor accident nuclear de la història. L’explosió d’un dels reactors de la central nuclear propera a la ciutat de Txernòbil, a Ucraïna, va cobrir amb radiació l’oest de la Unió Soviètica i gran part d’Europa, la qual cosa va suposar el desastre ambiental més gran provocat per l’home. Més de cent mil persones van ser evacuades i es va establir una zona d’exclusió de més de trenta quilòmetres que continua existint en el dia d’avui.

A conseqüència de l’explosió, moltes tones de material fissionable de l’interior del reactor es van escampar per tota la instal·lació i la calor va fondre les parets del reactor. Una substància similar a la lava i intensament radioactiva va sortir cap als pisos inferiors: unes 170 tones d’urani altament radioactiu van inundar els soterranis de la sala del reactor.

Ara per ara, ningú no ha entrat a la sala després de l’accident, ni tan sols un robot. Aleshores, la pregunta que ens fem és: hi ha perill? Els científics de l’Institut de Problemes de Seguretat de les Plantes d’Energia Nuclear han detectat un augment en les reaccions de fissió en una càmera inaccessible dins del complex anomenada sala subreactor 305/2. Segons els experts, l’augment de les lectures de l’activitat de neutrons és revelador, encara que la planta d’energia nuclear de Txernòbil està envoltada per una megaestructura massiva que es va construir per seguretat després de l’accident.

De moment, existeix una gran incertesa. És possible que es requereixi que els científics intervinguin en la càmera per prevenir una altra explosió. El costat positiu d’aquesta situació és que els sensors marquen un augment gradual però lent de la quantitat de neutrons a la sala, el que suggereix que ens quedarien alguns anys per descobrir com sufocar l’amenaça.

Amb les emissions augmentant tan lentament, el risc d’amenaces en el futur proper sembla sota. Els pitjors escenaris també quedarien molt per sota de la catàstrofe de 1986, però donada la delicada situació del complex i el fet que es creu que l’habitació 305/2 conté al voltant de la meitat del combustible original del reactor, fins i tot una petita explosió llançaria rebutjos radioactius molt lluny.

Una possible solució és utilitzar un robot per perforar forats a la zona radioactiva endurida i inserir barres de bor, que actuarien com les barres de control d’un reactor i reduirien la quantitat de neutrons que s’alliberessin.