CANVI CLIMÀTIC ANÀLISI
Lleida ciutat guanya 3 nits tòrrides per dècada i el Pirineu en perd 5 amb gelades
La capital registra uns vint dies a l'any amb mínimes superiors als 20 graus
Imatge del termòmetre d’una farmàcia de Lleida indicant una temperatura de 33 graus poc abans de dissabte a la mitjanit.
El canvi climàtic ha provocat que des de mitjans del segle passat el nombre de nits tropicals –amb una temperatura mínima superior a 20 graus– a Lleida ciutat hagi augmentat una mitjana de tres per dècada i ara ja ronden les vint a l'any. D'altra banda, els dies amb gelades al Pirineu s'han reduït en cinc per decenni.
La inusual onada de calor d’aquests últims dies ha posat de nou el focus sobre els efectes del canvi climàtic. Però més enllà d’aquest episodi, l’escalfament global ja s’està fent notar de forma permanent a Lleida i el conjunt de Catalunya. Així doncs, les nits tropicals, amb una temperatura mínima superior als 20 graus, han augmentat a Lleida ciutat una mitjana de tres dies a l’any per decenni entre el 1950 i el 2019, mentre que els dies amb gelades han disminuït al Pirineu en aproximadament 5 per dècada en aquest mateix període.
Són dades que figuren en un dels articles dedicats a l’emergència ambiental dins del llibre La nova geografia de la Catalunya postcovid, editat per la Societat Catalana de Geografia i coordinat per Jesús Burgueño, professor de la Universitat de Lleida.
Aquest article, obra de Javier Martín-Vide, assenyala que “al conjunt de Catalunya la temperatura mitjana de l’aire ha pujat 0,25 graus per dècada, des del 1950 fins al 2019, un valor considerable, superior a la mitjana planetària”. Malgrat que la precipitació ha variat poc, a excepció de l’estiu, quan s’ha reduït un 5,9% cada deu anys, destaca que “podem afirmar que vivim ja en un país més càlid i amb més necessitats d’aigua”, perquè l’augment de la temperatura mitjana incrementa l’evapotranspiració.
La temperatura a Catalunya puja 0,25 graus per decenni, per sobre de la mitjana mundial
La capital catalana ja registra cada any més de 60 dies amb mínimes superiors als 20 graus
Els mapes que il·lustren aquest capítol detallen que Lleida ciutat i alguns municipis del pla registren fins a vint nits tòrrides per any. Tenint en compte la mitjana de tres per decenni que ha guanyat la capital des del 1950, això reflecteix que a mitjans del segle XX aquest era un fenomen excepcional. En bona part de la resta del pla de Lleida n’hi ha entre cinc i deu, i al nord de la Noguera i l’àrea més plana del Pallars Jussà (la Conca de Tremp i la Conca Dellà), entre dos i cinc nits a l’any amb mínimes superiors a 20 graus. A la resta de Catalunya, la major part zona costanera de Barcelona i Tarragona, pateix entre vint i quaranta nits tropicals, que en alguns punts són entre quaranta i seixanta, mentre que Barcelona ciutat supera les seixanta. Crida l’atenció que fins i tot en bona part del Pirineu se’n registra almenys una per any. Així mateix, Lleida ciutat i gran part del Baix Segre formen una de les zones que registren més dies càlids per any, amb entre setanta i noranta amb temperatures que superen els 30 graus.
Aquest article també cita les principals conclusions del tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya i les projeccions climàtiques que va fer públiques l’any passat el Servei Meteorològic de Catalunya, que entre altres aspectes preveuen que l’augment de la temperatura mitjana serà més acusat al Pirineu i una considerable reducció dels actuals recursos hídrics, que disminuiran un 9,4 per cent al Pirineu, un 18,2 per cent a l’interior i un 22 per cent al litoral.
“Els riscos climàtics més destacats seran les sequeres, amb una incidència negativa als territoris de secà i, en general, en els recursos hídrics disponibles, i les onades de calor, amb efectes no desitjables en la salut humana”, indica.
Més sequera i onades de calor si es frenés ara la contaminació A l’hora de preveure com evolucionarà el clima en els pròxims anys, Martín-Vide assenyala que “l’augment tèrmic que s’espera fins a mitjans de segle és rotund”. I a l’epíleg final, subratlla que el clima de la Catalunya postCovid serà “més càlid que el de les últimes dècades”, ja que encara que es reduís de forma dràstica l’emissió de gasos amb efectes d’hivernacle, els efectes tardarien temps a reflectir-se.
