Els nous blocs de pisos, sense locals comercials al no haver-hi demanda

La pandèmia, el teletreball i la digitalització han accentuat encara més el progressiu augment dels locals comercials buits, que a la capital ja són més del 40% del total, segons professionals del sector immobiliari. Davant d'aquesta realitat, les noves promocions de pisos destinen la planta baixa a habitatges o pàrquings en lloc de locals.

A Lleida ciutat hi ha 8.060 locals comercials, dels quals més del 40% estan buits. Així ho assenyalen professionals del sector immobiliari, que afegeixen que la pandèmia del coronavirus ha motivat que diversos negocis hagin abandonat l’establiment físic i hagin apostat íntegrament pel teletreball i la digitalització. Un canvi d’hàbits que afecta un sector del mercat immobiliari que a l’inici de la pandèmia ja estava en una situació delicada, atès que, segons les dades de la Generalitat, a la capital hi havia 3.084 locals desocupats, el 38% del total.

El president del col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), Josep Maria Esteve, assegura que aquest percentatge ja supera ara el 40%. Com a alternativa per pal·liar aquesta situació, els API aposten per reconvertir locals en habitatges, una pràctica que ja s’aplica als edificis nous.

En aquesta línia, el director comercial de Finques Farré, Jordi Piqué, va dir que “tots els edificis d’habitatges que estem construint no tenen locals a la planta baixa, que es destina a ús residencial, a pàrquings o a grans accessos al bloc”. Piqué va admetre que la demanda de locals “és gairebé inexistent a excepció de l’Eix i la Zona Alta, on sí que hi ha un lleuger interès”.

Per la seua part, la presidenta a Lleida de l’Associació de Promotors de Catalunya, Montse Pujol, assenyala que “en segons quines zones de la ciutat no té sentit fer blocs de pisos amb locals comercials. Actualment n’hi ha tants de buits que no té sentit fer-ne més, s’han d’omplir els buits”, va recalcar..

“Està clar que el nombre de locals buits anirà a més en els propers mesos, especialment als barris dels afores, ja que no tenen rendibilitat, però la situació es pot revertir si com a ciutat definim d’una vegada quin model comercial volem”, va considerar Esteve.

Així mateix, va recordar que, segons una enquesta del ministeri de Treball, “el 15% de les empreses de l’Estat passaran a treballar de forma telemàtica, la qual cosa deixa només el comerç i l’hostaleria com a candidats per omplir els locals”. Per sectors, el president dels API va detallar que “només n’hi ha dos que estan obrint negocis: l’hostaleria i les empreses relacionades amb la bellesa i l’estètica, la resta estan en un clar retrocés”.

Una de les conseqüències d’aquesta nul·la demanda de locals serà una rebaixa dels lloguers. Així ho contempla un estudi dels API, que conclou que“inevitablement” hi haurà una onada de locals desocupats, i l’atribueix a la pandèmia, als alts preus del lloguer i al teletreball.

Capitals de comarca mantenen els establiments

L’ocupació dels locals comercials en diverses capitals de comarca és més elevada que a Lleida ciutat. Així, a Tàrrega, el nombre d’establiments es manté malgrat la pandèmia. A més, Foment Tàrrega, associació de comerços i serveis, destaca que negocis que ja fa temps que funcionen s’han afiliat ara a l’entitat, fet que atribueix que han valorat la importància de fer pinya. Els comerços de la ciutat aposten per mantenir la botiga física, si bé cada vegada n’hi ha més que combinen aquesta atenció directa amb la digital. D’altra banda, a la Seu d’Urgell, el president de la Unió de Botiguers, Juan Salsas, va indicar que han tancat diversos negocis per la jubilació dels seus amos, no a causa de la pandèmia, però que n’han obert d’altres, i que el nombre d’associats es manté en uns 125. Veu “imprescindible estar presents a les xarxes socials”, encara que va precisar que la venda online dels comerços del municipi és residual.