Sanitat amb hipertensió

La pressió assistencial originada per la Covid ha provocat que els CAP i els hospitals hi hagin hagut de centrar la seua tasca, amb la qual cosa s'ha minvat l'atenció a altres patologies. A Lleida, s'han ajornat més de cinc-centes operacions i la detecció precoç de malalties i el seguiment a pacients crònics també s'han vist afectats.

La pandèmia de la Covid ha tensat i alterat de forma substancial el funcionament del sistema sanitari al llarg de l’últim any i mig, ja que ha hagut de prioritzar l’atenció dels contagiats pel virus, encara que sense deixar de banda les patologies urgents.

L’Atenció Primària, a més d’arrossegar problemes de falta de personal i recursos, ha hagut de deixar en segon pla els diagnòstics precoços i el control dels malalts crònics en l’haver d’atendre els infectats confinats, els contactes, les residències i, des de fa vuit mesos, la campanya de vacunació. I als hospitals, els ingressos d’infectats per coronavirus tant a planta com a l’UCI ha obligat a suspendre operacions i demorar algunes proves.

Ara, el gran repte és recuperar l’atenció pendent. Entre Lleida i el Pirineu hi havia 34.159 pacients que al juny estaven en llista d’espera per a una consulta a l’especialista (16.484), una prova diagnòstica (9.893) o una operació (7.782). Respecte a les operacions, set superen els dos-cents dies d’espera mitjana, entre les quals la de varius, retina o cirurgia maxil·lofacial.

El gerent de l’ICS a Lleida, Ramon Sentís, va afirmar que la xifra d’operacions ajornades es manté entre unes cinc-centes i sis-centes, la mateixa amb la qual es va tancar el 2020, perquè encara que les successives onades de Covid obligaven a suspendre part de l’activitat, quan remetien es recuperava almenys en part. A més, han derivat intervencions a la clínica Mi NovAliança.

Va afirmar que l’Arnau ha mantingut al dia la cirurgia oncològica i la urgent. Ara bé, va admetre que operacions de cirurgia menor com cataractes o varius han “patit” més perquè una demora no afecta tant el pacient. Sentís va detallar que aquest segon any de pandèmia han concentrat l’atenció a la Covid a l’Arnau, cosa que ha permès a l’hospital Santa Maria mantenir l’activitat quirúrgica al 100%, fins i tot per sobre d’anys anteriors.

Pel que fa a la Primària, va manifestar que “el gran repte és anar recuperant el diagnòstic preventiu”, perquè els ambulatoris han hagut de centrar la seua tasca en l’atenció urgent en lloc del seguiment de pacients. “Cal recuperar la detecció precoç de malalties que ara arriben als hospitals”, va insistir. Va considerar que la majoria de les visites a Primària i a l’especialista han de ser presencials, però va apostar per “consolidar la telemedicina, amb teletrucades o trucades per a consultes de seguiment o resultats de proves”. “Aquesta atenció, sempre en un percentatge raonable, té sentit mantenir-la en un territori extens com Lleida”, va concloure.

Sentís va opinar que durant els primers mesos de pandèmia hi va haver moltes persones que tenien por d’anar als centres sanitaris, però va reconèixer que després “és cert que hi ha hagut problemes d’accessibilitat”, motiu pel qual van decidir ja a l’octubre passat obrir el Centre d’Urgències d’Atenció Primària de Prat de la Riba les vint-i-quatre hores de tots els dies. “És un instrument molt vàlid, que atén pics de fins a cinc-centes visites al dia en caps de setmana i unes tres-centes els dies feiners, encara que potser hauríem hagut de fer més gran difusió d’aquest servei”, va assenyalar.

Els sindicats denuncien que la pandèmia ha fet “explotar el dèficit de recursos de personal”

Per la seua banda, representants sindicals de l’Atenció Primària van assenyalar que “el dèficit de recursos ha explotat ara”. Sandra Maria, presidenta de la junta de personal, va dir que no es cobreixen les baixes ni les vacances “i ens hem de repartir les visites del professional que no hi és, per la qual cosa cal desprogramar-ne d’altres”. Maria va dir també que amb la campanya de vacunació, les infermeres no han pogut dedicar-se a l’atenció al malalt crònic i s’ha diluït més en el temps.

En aquest sentit, el president de la junta de personal de l’Arnau, Jose Ángel Montañés, va dir que “acudeixen més pacients a Urgències dels que haurien d’anar-hi, ja que venen malalts crònics amb un quadre clínic que se’ls ha complicat en no haver-se controlat en la Primària”.

Va afirmar que alguns han d’ingressar, quan es podria haver evitat arribar a aquest punt. Així mateix, va assenyalar que cada vegada van més a urgències persones amb un suport social deficitari i a les quals els costa més anar al metge de capçalera, així com més pacients amb politraumatismes a l’haver augmentat el trànsit pel final del confinament i l’auge del turisme de proximitat, amb més viatges amb cotxe.

"Si no tens Covid, és molt difícil que et vegi el metge"

“Si no tens Covid, és molt difícil aconseguir que et vegi el metge de capçalera.” Aquesta és la frase més recurrent entre els usuaris dels Centres d’Atenció Primària (CAP) des de l’inici de la pandèmia. “Truques i truques i costa molt que agafin el telèfon. I si vens aquí, et diuen que el metge ja et trucarà d’aquí a una setmana perquè li expliquis què et passa. Després et donen visita per d’aquí a més dies i si t’ha de derivar a un especialista, ni t’explico”, assenyala una pacient d’un CAP de la ciutat de Lleida.

Els usuaris consideren que el retard en les visites presencials pot comportar que no es detectin algunes patologies o bé que es faci més tard del desitjable, situació que pot repercutir en l’empitjorament de la salut dels ciutadans.

En aquest sentit, un altre pacient destaca que les visites telefòniques “no són el mateix” que les presencials i apunta així que “s’han deixat de fer alguns controls que abans es feien sovint”.

Així mateix, una altra subratlla que "s’han anul·lat operacions quirúrgiques i proves diagnòstiques i això passarà factura”.

Altres ciutadans lamenten la dificultat que suposa sobretot per a les persones grans haver d’afrontar algunes gestions de manera telemàtica. “Jo no tinc internet a casa i des del mòbil em resulta difícil. Imagina’t les persones grans que no tenen ni smartphone”, indica un pacient de mitjana edat.

N’hi ha, en canvi, que es mostren més comprensius i entenen que els sanitaris s’han hagut d’adaptar a les necessitats de la pandèmia. “Els metges i les infermeres dels CAP no tenen la culpa de com funciona, no decideixen, fan el que els diuen. Tenen molta més feina i a sobre han d’aguantar les nostres queixes”, destaca una dona.

Així mateix, d’altres elogien que des de l’aplicació La Meva Salut poden fer consultes amb el metge o demanar la renovació del pla de medicació i defensen que habitualment responen de forma ràpida. “Jo vaig explicar ahir com em trobava a través de La Meva Salut i em van dir que avui anés al CAP i em visitaria el doctor d’urgències”, assenyala un jove.

Cues al carrer

En tot cas, les cues al davant dels CAP, sobretot en alguns a certes hores, ja formen part del paisatge habitual. I és que ara no s’hi pot accedir lliurement com abans de la pandèmia. Cal esperar que algú del personal surti, et pregunti per què vas al centre, et prengui la temperatura si la teua consulta és apta per fer-la de forma presencial, i tot seguit cal fer cua de nou a dins per accedir al taulell.

“Has d’explicar aquí fora què et passa i això atempta explicar la intimitat. La gent no té per què sentir-ho i assabentar-se de què et passa”, apunta una dona que acompanya un familiar a una visita d’urgència.

Els ambulatoris efectuen també proves PCR a persones amb símptomes compatibles amb la Covid-19 així com administrar vacunes, però aquestes persones són ateses als mòduls instal·lats al costat dels centres.

Les visites als Ambulatoris

Cada CAP decideix com atén els seus pacients. Professionals de l’Atenció Primària van explicar que cada ambulatori s’organitza a l’hora d’atendre els pacients i decideix si se’ls visita presencialment o telemàticament. Per exemple, al CAP de la Bordeta de Lleida, els sanitaris prioritzen l’atenció presencial, encara que cada professional ho fa com se senti “més còmode”. Alguns a l’Onze de Setembre prefereixen fer videotrucades, mentre que altres del mateix CAP prefereixen la visita presencial. La videoconsulta, una alternativa que agrada. El metge i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària Eugeni Paredes assegura que la telemedicina ha estat “tot un descobriment”. “Molts pacients ho prefereixen per comoditat, ja que no cal mascareta i s’està més relaxat.” En el seu cas, explica que dos terços de les visites són amb videoconsulta, la majoria per problemes de salut mental i emocional. “De vegades atenem algú gran presencialment i el seu cuidador per videoconsulta per si no pot venir”.

Els malalts crònics, entre els més afectats en reduir-se els controls

Professionals de l’Atenció Primària i de l’Arnau de Vilanova coincideixen que un dels col·lectius més afectats pels canvis provocats per la pandèmia és el dels malalts crònics, ja que s’han reduït els controls rutinaris que duen a terme les infermeres.

L’any passat, pràcticament tota l’atenció era telemàtica, per la qual cosa es van deixar de fer proves a aquests pacients, com analítiques, i aquest any, com que les infermeres s’han dedicat a vacunar, la seua atenció també ha estat menor. “S’ha anat diluint en el temps i si la infermera habitual està vacunant, la substitueix una altra que ja té els seus pacients, per la qual cosa s’acaben desprogramant visites”, va assenyalar la infermera Sandra Maria, del CAP de la Bordeta, que va destacar que si s’ha d’administrar una tercera dosi de la vacuna, l’atenció “habitual” no podrà tornar.

Per la seua part, Eugeni Paredes, metge de família del CAP Onze de Setembre, va dir que es nota la falta d’infermeres, unes professionals “fonamentals”.

“Els controls a crònics detecten anomalies i la seua salut empitjora si no es fan.” En aquest sentit, el metge d’Urgències de l’Arnau José Ángel Montañés va afirmar que “de vegades ingressen aquests pacients perquè arriben molt malament – sigui per complicacions respiratòries, cardiopàtiques o per infeccions– i això no hauria de passar”.

Montañés va explicar que “cada vegada van més a urgències persones vulnerables que tarden més a anar al CAP perquè tenen un suport social deficitari [alguns no tenen ningú que els controli la medicació] i, si han d’anar a l’especialista, acaben arribant malament”. “És un peix que es mossega la cua i un increment de pacients a urgències és una càrrega molt gran”, va sentenciar.

Precisament, l’ICS veu prioritari reprendre el pla d’atenció a pacients crònics.