SEGRE

TRIBUNALS SENTÈNCIA

Deshereten una lleidatana per la nul·la relació que tenia amb el pare

L'Audiència diu que la pèrdua de contacte és imputable a la demandant, que demanava la llegítima || L’home hauria intentat un acostament que ella va refusar

Imatge dels jutjats de Lleida.

Imatge dels jutjats de Lleida.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’Audiència de Lleida ha confirmat el desheretament d’una lleidatana per la nul·la relació que tenia amb el seu pare. La dona va sol·licitar l’herència legítima que li corresponia per llei malgrat que “per a ella el seu pare havia mort”, segons consta a la sentència. El tribunal ha ratificat la sentència del jutjat de Primera Instància número 5 de Lleida, que va desestimar la demanda presentada per la dona, que va demanar que es declarés injust el desheretament realitzat pel seu pare en un testament de l’any 2011, que s’autoritzés que pogués exigir el que per llegítima li corresponia i es considerés frau de llei els actes de disposició patrimonial realitzats per progenitor i els seus hereus, representats per l’advocat Xavier Prats, de Prats Advocats.

La demandant és fruit del primer matrimoni de l’home. Casat en segones núpcies, va llegar el seu patrimoni a la seua segona esposa i als dos fills que van tenir en comú i va desheretar els fills de la seua primera relació “per absència manifesta i continuada de relació familiar entre el testador i els seus esmentats fills”. En aquest sentit, la dona assegura que no s’ha acreditat que la nul·la relació amb el seu pare fos per culpa seua.

Tanmateix, el jutge de Primera Instància va determinar que diversos testimonis van acreditar que l’home va voler mantenir el contacte amb la seua filla, però que “l’absència de tota relació entre ells a partir de l’any 1996 i fins a la data de la mort del pare va ser per causa imputable únicament a la mateixa filla”.

En aquest sentit, el Codi Civil de Catalunya preveu que un dels motius de desheretament és “l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari per causa exclusivament imputable a aquest últim”. L’Audiència ha ratificat la sentència i assegura que “aquesta falta de relació obeeix a causa imputable a la mateixa demandant (...), que va arribar a manifestar davant de l’interès del seu pare de reprendre la seua relació que per a ella el seu pare havia mort”.

La pandèmia ha disparat els testaments a Lleida

La por generada per la pandèmia de la Covid-19 ha disparat el nombre de consultes i tramitacions de testaments per part dels lleidatans. El Col·legi Notarial de Catalunya ha comptabilitzat un 53 per cent més de testaments a les comarques lleidatanes en el primer semestre d’aquest any en comparació amb el mateix període de l’any passat, segons les dades facilitades a SEGRE. Concretament, es van firmar 3.534 testaments, un augment que ha sorprès els professionals, malgrat que destaquen la tradició a Catalunya de fer testament, ja que el 70 per cent dels difunts deixen ordenat el repartiment del seu llegat.

Pel que fa a les herències, els notaris han tramitat un total de 2.423 processos en el primer semestre de l’any a Lleida, la qual cosa suposa un augment del 75 per cent.

tracking