La Paeria va vulnerar la llei amb els radars però no ha d'indemnitzar l'empresa

La Paeria va vulnerar la llei de Trànsit quan el llavors alcalde Àngel Ros va decidir que els radars fixos que van entrar en servei el 2014 només multarien els vehicles que superessin els 65 quilòmetres per hora, en lloc dels 50 que estableix la normativa, però no haurà de compensar econòmicament l’empresa que gestionava els radars perquè aquesta ho va tolerar i perquè durant els quatre anys i mig del contracte va obtenir una retribució superior a la prevista en el plec de bases.

Aquesta és la síntesi de la sentència de la magistrada del jutjat contenciós administratiu de Lleida sobre el recurs presentat per l’UTE Sice-Arnó, que reclamava la indemnització de 9 euros que preveia el contracte per cada multa no tramitada per la Paeria, xifrava en 375.000 les no validades per anar entre 50 i 65 per hora i en diversos milers les del cotxe radar que no va funcionar i les de semàfors amb càmera, de forma que la quantia total superaria els 4 milions d’euros.. 

Sobre si la Paeria podia legalment fixar en 65 per hora la velocitat a partir de la qual multaven els radars, la jutge ho té molt clar: no. Diu que la llei de Trànsit “és d’origen estatal i de caràcter imperatiu” i que els ajuntaments “en cap cas poden autoritzar a circular a una velocitat que superi els 50 per hora a la via urbana”. Després de citar un mail enviat per Ros en el qual notificava que només es multaria a partir de 65 per hora, indica que “l’ajuntament va decidir no validar infraccions correctament advertides i capturades pels radars [entre 50 i 65], cosa que suposa una decisió fora del seu àmbit de competència i alhora infringir la norma bàsica en matèria de trànsit i seguretat viària”.

Destaca que la Policia Local no té “la facultat discrecional de no denunciar infraccions de trànsit” i acaba responsabilitzant-ne Ros.

“Del contingut del correu enviat per l’alcalde Ros es dedueix que és una decisió unilateral seua i absolutament per raons polítiques. Per tant, en el present cas ja ni es podria parlar d’exercici discrecional de la potestat sancionadora, sinó més aviat d’un exercici arbitrari i en aquest sentit és àmpliament conegut que l’arbitrarietat està totalment prohibida en les actuacions de les administracions públiques”.

La indemnització que demanava l’UTE per multes no validades podria haver superat els 4 milions

Ara bé, a l’abordar la reclamació de la concessionària, conclou que no ha de ser indemnitzada amb 9 euros per multa no validada perquè hi ha “una sèrie d’indicis” que acrediten la seua conformitat amb la decisió presa pel consistori. Un és que el sistema tècnic per captar i validar la imatge l’aportava l’UTE i incloïa el límit de 65 per hora. El segon, que era coneixedora de la decisió de la Paeria de multar només a partir d’aquesta velocitat. I tercer, que el contracte es va firmar el setembre del 2013, però no va presentar la primera queixa fins al gener del 2015 i, encara que després n’hi va haver més, “cobrava la seua contraprestació econòmica [per les multes tramitades] sense manifestar la seua disconformitat amb el procedir de l’administració i la voluntat de cobrar la indemnització de 9 euros”. Per això, veu “un consentiment tàcit”. “No es tracta d’una actuació imputable única i exclusivament a l’administració local i, per tant, el no-pagament dels 9 euros no suposa un incompliment contractual”, conclou.

Més endavant, incideix que la concessió no va patir un desequilibri econòmic perquè la quantitat que va ingressar l’UTE per tot el contracte va ser de 2 milions i diu que és “un 45% més” que el previst a les bases.

L’exconcessionària recorrerà i Ros diu que va actuar “dins de la llei”

El lletrat de l’UTE Sice-Arnó va avançar ahir mateix que recorreran la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Ha quedat provat que la decisió de multar a 65 per hora va ser unilateral de l’ajuntament i de l’alcalde Ros i va conculcar la llei, i és evident que hi ha un perjudici per a l’empresa, perquè el gruix de les sancions es concentra entre 51 i 65 per hora. A més, diu que l’empresa no es va queixar per això quan l’expedient administratiu està ple d’escrits de queixa; pensem que és una sentència molt apel·able”, va manifestar. 

Per la seua part, l’exalcalde Ros va reaccionar de forma molt escarida. “La decisió era dins de la llei i em vaig assessorar amb l’intendent de la Guàrdia Urbana, que ho va validar. Només és obligatori sancionar quan és sanció penal, i això és a molta més velocitat”, va indicar en declaracions a aquest diari.

Ha de compensar la contractista pel no-ús del cotxe radar La sentència estima parcialment el recurs de Sice-Arnó a l’obligar la Paeria a compensar-la perquè la Urbana tot just va fer ús del cotxe radar que formava part de la concessió. Detalla que el plec de condicions preveia que podria utilitzar-se fins a 330 dies a l’any, però que el 2014 i el 2015 gairebé no va sortir, el 2016 “es va utilitzar puntualment entre gener i juny realitzant 4.717 captures” i fins al final de la concessió, el febrer del 2019, ja no va sortir. Per això, condemna la Paeria a compensar per cada any del contracte amb una “quantitat equivalent a la que va ingressar l’empresa recurrent el 2016” per les denúncies captades aquell any pel cotxe radar. L’empresa demanarà un aclariment de la sentència per saber si aquesta quantitat “equivalent” és el cobrat aquell any o si, tenint en compte que es va usar unes setmanes, cal fer una extrapolació en funció dels dies que va sortir el cotxe. D’altra banda, la jutge desestima la reclamació de l’UTE per multes de semàfor amb càmera no tramitades.