Bonaventura Clotet: «Faria pagar el tractament als negacionistes ingressats»

Com a expert, sembla que estem a punt de vèncer la Covid-19. És així?

Està clar que la vacunació, l’ús de la mascareta i altres mesures han comportat un gran descens en el número de les infeccions. Esperem que botellons i concentracions no suposin pròxims nous brots. També és important posar la tercera dosi als majors de seixanta-cinc anys. A part d’això, cal continuar generant coneixement sobre el virus, si la vacunació ha de ser prolongada, etcètera.

S’ha de vacunar tota la població?

S’han de fer estudis sobre la seguretat però crec fermament que és vital per a la població major de divuit anys.

El molesten els plantejaments que fan moviments negacionistes i antivacunes?

Cal explicar-ho bé però és cert que són moviments basats en la ignorància més absoluta i amb informacions sense base científica. Si una persona no es vol vacunar però acaba ingressada a l’hospital per Covid, jo li faria pagar el cost del tractament. És una persona que està ocupant un llit i això impedeix que d’altres puguin ser tractades per altres malalties. A més, poden ser focus d’infecció. També crec que hauria de ser obligatòria entre el personal sanitari. Cal protegir l’excel·lent sanitat pública que tenim.

Per cert, enhorabona pel Premi Nacional de Recerca. Què suposa per a vostè haver-lo rebut?

És un gran orgull, però, sincerament, tinc plena consciència que és una distinció per a les dos-centes persones que formen el meu equip i per tots els projectes que estem duent a terme, a nivell clínic i a nivell d’investigació. Hi ha un enorme treball al darrere i la meua funció és la de cohesionar i estimular el grup i aconseguir recursos.

El guardó se li concedeix per la seua investigació d’abast internacional de més de quaranta anys en el camp del VIH i malalties relacionades. Quan i què falta per poder dir que s’ha erradicat la sida?

Falta molt encara. És un problema de concepte. La sida continua sent un problema perquè hi ha 37,7 milions de persones amb el VIH, de les quals 1,7 són menors de catorze anys. Anualment hi ha 700.000 persones que moren a causa de malalties relacionades amb la sida. Cada any hi ha un milió i mig de noves infeccions i un elevat percentatge no té accés a la teràpia antiretroviral. Cal recordar que hi ha 79,3 milions de persones que s’han infectat i 33,6 milions que han mort. Les zones més afectades són Àfrica, especialment la zona subsahariana, l’Índia i l’Amèrica llatina. Cal lluitar perquè tots puguin ser tractats.

Un dels problemes per investigar és la falta de finançament. Continua sent un dels grans hàndicaps?

Catalunya té un gran talent en el camp de la investigació. S’ha d’incrementar el finançament perquè es puguin desenvolupar noves patents. S’ha generat molt de coneixement gràcies a la inversió.

També es critica des del sector la fuga de talent cap a altres països. S’està redreçant o en quin punt ens trobem?

S’està redreçant amb la inversió, que permet que el talent es quedi aquí i que siguem competitius. Cal apostar per això perquè si no perdem possibilitats.

Una de les investigadores de l’IrsiCaixa és la lleidatana Beatriz Mothe. Què ens en pot dir?

La doctora Beatriz Mothe és una de les millors investigadores que tenim. Fonamental en el desenvolupament dels assajos clínics i amb un gran coneixement en la investigació de malalties contagioses. És una persona que ens aporta moltíssim.

Quin ha de ser el paper de les dones en el món de la ciència i la investigació?

A l’IrsiCaixa estem al cinquanta per cent de paritat i he de dir que les dones són més brillants i tenen una millor capacitat de treball. És una llàstima que s’hagin de revindicar constantment quan hauria de ser una cosa normal.

“La sida, als anys 80, era una condemna a mort”

El doctor Bonaventura Clotet va coincidir ara fa 40 anys amb el primer cas de sida descrit a Espanya. “Recordo que va ser un pacient que tractava l’equip del doctor Jaume Vilaseca. Em va permetre entrar en una nova malaltia que desconeixíem”, comenta Clotet. “A partir del 1983 van començar a arribar persones infectades.

Era una època en què estaven estigmatitzades, hi havia metges que no els volien tractar perquè la majoria eren toxicòmans o homosexuals”, recorda el director de l’IrsiCaixa, que assenyala que “s’ha demostrat que la infecció és bàsicament per transmissió heterosexual”. Apunta que “a poc a poc vam començar a saber com els podíem tractar. Tenir la sida fa 4 dècades era com una condemna de mort a un any vista. El 87 van aparèixer els primers fàrmacs. Hem aconseguit que es cronifiqui aquesta malaltia”.